Connexió capital

Aquella màquina moderna amb rodes, que funcionava amb carbó sobre uns rails de ferro, que escampava fum per una xemeneia i que feia posar les mans al cap als empresaris del transport tradicional, va unir amb diligència ara fa 150 anys, el 15 d'abril de 1865, dues capitals catalanes: Tarragona i Barcelona. La línia fèrria entre Tarragona i Martorell –i d'allà l'enllaç amb Barcelona– va canviar la història d'un territori que encara avui es baralla per tenir un servei i unes infraestructures ferroviàries dignes. És clar que la lluita de fa 150 anys és diferent a l'actual, sobretot pel que fa a la velocitat (aquells primers trens circulaven a 40 quilòmetres per hora, i ara demanem unes vies per circular a alta velocitat, de fins a 575 quilòmetres per hora).

La lluita era diferent però els conflictes territorials ja hi eren. En el disseny de la connexió ferroviària Tarragona-Barcelona –de la qual aquest any es commemorarà el 150è aniversari amb diversos actes–, va generar molta polèmica l'elecció del traçat: entre qui apostava per la línia de la costa, o sigui, per Vilanova (l'empresari Magí de Grau), i qui optava per la línia interior, per Vilafranca (l'empresari i banquer Jaume Ceriola). Tot i que la primera era més curta, i que Vilanova va voler imposar aquella opció, esquivar les costes del Garraf era costós i al final es va optar per Vilafranca. La creació de la xarxa, que es va començar a construir el 1861, es feia amb capital privat.

Segons indica la comissió organitzadora dels actes del 150è aniversari –l'Institut d'Estudis Penedesencs, els Amics del Ferrocarril del Penedès i una desena més d'entitats–, l'any 1863 van treballar en la construcció de la línia 3.523 persones. El desembre de 1864 una locomotora ja va poder recórrer la major part de la línia, però el tram de Tarragona a Martorell, de 73,2 quilòmetres, no va començar a tenir circulació fins al 15 d'abril de 1865. “Cal tenir en compte que el ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei funcionava des de 1853; de Molins a Castellbisbal, des de 1856, i de Castellbisbal a Martorell, des de 1859, en aquest punt una de les dificultats era la construcció del pont sobre el Llobregat, que sabem que va ser autoritzada el 1857”, manifesta la comissió organitzadora. Inicialment, les estacions del recorregut eren 11: Tarragona, Altafulla, Torredembarra, el Vendrell, l'Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, la Granada, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. L'estació de Sant Vicenç
de Calders, que va fer possible enllaçar la línia interior amb la de la costa, no s'inauguraria fins a l'any 1887.

El diumenge 19 d'abril d'aquest any, un tren festiu de caire commemoratiu sortirà de Tarragona i, després d'una aturada llarga al Vendrell per a un dinar popular, arribarà al vespre a l'estació de Martorell per commemorar els 150 anys de l'entrada en funcionament d'aquesta línia que travessa les comarques del Tarragonès i el Baix i l'Alt Penedès fins arribar a Martorell. Aquest viatge es farà en un tren especial i amb les places limitades, “un dels models més recents dels quals disposa Renfe, un automotor elèctric de la sèrie 449 que encara no ha circulat mai per aquesta línia”, segons els organitzadors, que destaquen que el període d'inscripcions
per pujar a aquest tren ja és obert.