Reclamen la protecció del conjunt de l'assut de Xerta
La Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre proposa l'elaboració d'un pla director de reparació de la infraestructura
Un conflicte entre administracions en dificulta el manteniment
El molí de l'assut de Xerta fa segles que veu passar el riu Ebre pel costat (concretament, una làpida indica que l'obra es va completar el 1575) i fa també dècades que l'Ajuntament de Xerta intenta, sense èxit, aconseguir la protecció i rehabilitació tant del molí com del conjunt patrimonial de l'assut, obra d'enginyeria medieval mitjançant la qual es fa la captació d'aigua dels dos canals de reg. Un conflicte de competències entre l'administració de l'Estat, que és responsable de la gestió del recurs natural, i la Generalitat, que té la competència de protegir béns culturals, ha fet impossible, fins ara, la catalogació de la infraestructura. Una situació que la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre pretén capgirar amb el dictamen que acaba d'emetre a petició de l'Ajuntament de Xerta. “És un monument a l'arqueologia industrial que no té la protecció que li pertoca”, ha manifestat l'arquitecte i membre de la Comissió, Ferran Torta. I per corregir aquesta mancança, la Comissió Cívica de Patrimoni proposa a l'Ajuntament de Xerta que sol·licite al Ministeri d'Educació i Cultura la declaració de bé d'interès cultural, en la modalitat de monument històric.
D'altra banda, la Comissió Cívica de Patrimoni de l'Ebre insta el govern de la Generalitat a presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem, que davant el xoc de competències entre l'Estat i la Generalitat va resoldre a favor de l'Estat. “L'administració de l'Estat podria exercir les seues competències vinculades a la gestió hidràulica de mutu acord amb els criteris d'intervenció patrimonial que exerceixi la Generalitat, i aquesta, fixar uns criteris que no impedissin el compliment de les finalitats hidràuliques actuals de l'assut”, exposa la Comissió Cívica de Patrimoni en el dictamen. En tot cas, proposa al govern català que incoï l'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la modalitat de monument històric, per als elements del complex de l'assut que no formen part del patrimoni hidràulic d'interès general actual. “Es poden protegir els elements que no tenen una funció hidràulica”, ha explicat el vicepresident de la Comissió, Josep Moragrega.
Pel que fa a les actuacions d'intervenció, la Comissió Cívica de Patrimoni considera urgent actuar sobre l'assut per reparar les filtracions d'aigua que pateix i, en aquest sentit, reclama a la CHE la redacció d'un pla director, que tingui en compte els interessos patrimonials. Tant les comunitats de regants com la Hidroelèctrica de Xerta van fer, l'any passat, una prova pilot d'injecció de formigó i resina per restaurar un tram de 30 metres.
LA FRASE
Concessió per 50 anys del molí
Tot i que, en el registre de la propietat, el molí de l'assut de Xerta figura a nom d'una Reial Companyia de Canalitzacions i Regs de l'Ebre, segons la llei de domini públic i una sentència del TSJC queda clar que és de l'Estat. És per això que la Comissió Cívica de Patrimoni de l'Ebre proposa a l'Ajuntament de Xerta que demane a l'Estat que l'inscrigui al seu nom i, posteriorment, el cedeixi per un període de 50 anys a l'Ajuntament. “Es podrien activar, així, els convenis amb la hidroelèctrica i aconseguir recursos econòmics per rehabilitar el molí”, ha dit Moragrega. La coberta del molí presenta greus deficiències que han comportat un esvoranc, l'enfonsament de les bigues de fusta ha provocat filtracions a l'interior i s'ha enfonsat el forjat de la primera planta. L'edifici, que és en ruïna, només té la figura de protecció de bé cultural d'interès local, tot i els intents frustrat de protegir-lo amb rang nacional.
