La via del tren

Quan érem canalla, de tant en tant anàvem a jugar a la via del tren. Anar-hi era una aventura, perquè calia sortir del poble, travessar la carretera i enfilar el camí Fondo amunt fins a trobar el lloc. De tren, cap, i de via, menys. Ens endinsàvem en un desmunt d'uns tres-cents metres de llargada i d'una fondària lateral considerable, que aleshores ens semblava altíssima. Com si ho féssim en un congost dels que veiem a les pel·lícules de l'oest americà. La veritat és que no les teníem totes. El desmunt acabava en sec, on es devien acabar els quartos del finançament del gran projecte del «Ferrocarril Transversal del Principat de Catalunya». La via del tren era el topònim del lloc concret. Tothom del poble sabia que per allí hi havia de passar el ferrocarril, però res més; el temps havia esborrat de la memòria d'on havia de venir i on havia de portar. El projecte era d'una envergadura molt important, de país, que trencava els motlles de la concepció radial, la de Madrid quilòmetre zero i la de Barcelona on deriven totes les barnilles del ventall. La pretensió, amb el projecte, era unir els ports de Tarragona i Roses per l'interior, per Valls, Igualada, Manresa, Vic, Banyoles i Figueres amb uns ramals complementaris de Valls a Balaguer i de Figueres a la Jonquera. Un macroprojecte que va fer figa suposem per manca de finançament. Malgrat no haver-se realitzat el projecte, el més significatiu de tot és que la idea de la transversalitat es va concebre molt abans que s'haguessin inventat els cotxes. Perquè estem parlant d'un projecte de la dècada dels vuitanta del segle XIX, un segle abans que es comencés a materialitzar l'eix transversal, per carretera.

El 9 d'agost del 1883 es van iniciar les obres al terme municipal de Vila-rodona, segurament al lloc que hem esmentat. I més o menys s'hi va treballar durant un any fins que el finançament aconseguit es devia esgotar. Les obres es van realitzar en els municipis de Vila-rodona, Aiguamúrcia i el Pont d'Armentera, i consistien en desmunts, terraplens i embornals. Durant més d'un segle les restes varen restar pràcticament intactes i fa una vintena d'anys les vaig poder fotografiar tal com només el pas natural del temps les havia modificat. Es podia traçar perfectament el recorregut damunt del mapa.

Amb la recent explanació d'unes terres de vinya, al peu de la carretera just entrat al terme d'Aiguamúrcia, venint de Vila-rodona, s'ha fet desaparèixer tot el traçat que s'havia mantingut en aquesta finca, un desmunt més o menys d'un metre d'alçada, que els antics propietaris anomenaven també la via del tren. El fet se suma a explanacions que s'havien fet fa uns anys al terme de Vila-rodona que també van destruir part del traçat, i al tancament d'una finca amb filat metàl·lic, que no permet veure'n algunes restes. Curiosament aquestes pèrdues s'han produït després d'un canvi de propietat, que ha passat de mans pageses o de propietat antiga a nous propietaris vinguts de fora del sector agrari. Tot un símbol!

Quan els candidats a regidors o regidores de Cultura presenten programa, el manual diu que proposin crear rutes pel municipi per atraure turisme cultural, rural, etc., tot i que a vegades no coneguin el terme, ni hagin llegit res del que se n'ha publicat, ni s'hagin distingit per la seva activitat en la defensa, valoració i difusió del patrimoni. M'imagino muntada una ruta de vuit o nou quilòmetres per explicar un projecte, de final del XIX, avançat en el temps, per atraure una població important que veu el ferrocarril com una preciosa herència del passat i una aposta de sostenibilitat per al futur.

Tot trinxat sense que ni en tinguin coneixement, remordiment, ni els preocupi gota. A l'altra part de la finca, encara no explanada, tocant al Gaià hi ha les restes d'una important vil·la romana. Creuem els dits!