L'assut de Xerta, pendent del finançament de la CHE

Des que es va donar a conèixer, fa tot just un any, el contingut d'un informe tècnic promogut per la companyia que opera la central hidroelèctrica que alertava del risc de trencament de l'assut de l'Ebre a l'altura de Xerta i Tivenys, s'han pres algunes mesures, però, segons diverses fonts, no es podrà abordar l'obra de reparació i consolidació en tota la seua magnitud per la falta de compromís econòmic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). L'entitat ha delegat qualsevol actuació en els usuaris: la hidroelèctrica i els regants, que estan pagant les intervencions a parts iguals.

Ja han invertit prop d'un milió d'euros en diversos treballs –encara continuen actualment– en els dos últims estius, segons quantifica el president de la Comunitat de Regants de la Dreta, Manolo Masià, però quedarà ajornada sense data la injecció pendent de materials com ara resina i ciment al cos principal de l'assut. Una actuació que, segons fonts coneixedores dels detalls de l'obra, no es pot quantificar abans d'abordar-la. Masià confia que de moment n'hi haja prou amb el que s'ha fet per estabilitzar l'assut i que la CHE acabe injectant finançament.

Com recorda Jorge Delgado, director de projectes de Minicentrales Dos –la firma que explota la central–, des del 2005 l'empresa ha estat estudiant la degradació de l'assut i el 2009 en va informar l'ACA perquè, entre altres coses, segons diu, no podien complir el cabal mínim per damunt de la trencada (15 metres cúbics per segon) perquè la muralleta no estava anivellada de manera pertinent.

L'informe tècnic posterior va desfermar també la preocupació dels regants, ja que es feia palès un cert risc de trencament que podia comportar greus pèrdues al sector arrossaire, alimentat des de l'assut pels dos canals de reg que abasteixen el Delta. Després de demanar permís per actuar, la Confederació Hidrogràfica va autoritzar els usuaris a fer-hi treballs de consolidació i impermeabilització.

L'any passat es va fer una prova pilot en un 10% de l'estructura de l'assut, que hauria validat tant la necessitat com la viabilitat de fer una doble actuació per minimitzar la inestabilitat del fons i les fissures per on es filtra l'aigua: reforçar l'assut amb blocs d'escullera al peu i, en segon lloc, però no menys important, combatre amb la injecció de materials l'empobriment del formigó del mur, en què a partir dels set o vuit metres de profunditat, segons la memòria de l'actuació, es va constatar la preponderància de terra i grava i, per tant, la vulnerabilitat d'una infraestructura hidràulica probablement mil·lenària, tot i que els primers documents oficials daten del segle XII.