Montblanc i Valls, tips que l'Estat faci tripijocs amb l'A-27
Els alcaldes de les dues capitals de comarca anuncien mobilitzacions si al gener no comencen les obres del túnel de Lilla
El govern del PP obre 5 quilòmetres més a Valls dos dies abans de les eleccions i promet continuïtat
L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu (ERC), i el de Valls, Albert Batet (CDC), han llançat un ultimàtum a l'Estat i han anunciat que promouran mobilitzacions ciutadanes si no s'inicien els treballs de construcció del túnel de Lilla a principis d'any. Els dos batlles han retret al govern del PP que triés el dia d'ahir, 48 hores abans de les eleccions espanyoles, per obrir el tram de la variant de Valls de l'A-27 i per anunciar l'inici “imminent” de les obres del túnel de Lilla que ha de permetre prolongar l'autovia fins a Montblanc.
“No ens faran oblidar el que ens han fet passar i que això encara s'ha d'acabar”, va afirmar Albert Batet, i va anunciar que “si
la primera quinzena de gener no han començat
els treballs, els alcaldes de Montblanc i Valls impulsaran una mobilització per veure si realment hi ha voluntat de fer l'obra”. I
és que l'alcalde vallenc va posar en dubte l'anunci que va fer la subdelegació del govern de l'Estat a Tarragona de represa dels treballs, ja que fins ara no hi ha hagut cap comunicació ni cap reunió per plantejar l'inici de les obres.
Els dos alcaldes van fer aquestes declaracions coincidint amb el dia de l'obertura del tram de la variant de Valls de l'A-27 que discorre entre la carretera d'Alcover i el nucli de Masmolets, a l'inici del coll de Lilla. Una entrada en servei que no es va fer efectiva fins passada l'hora del vermut. Batet en va ser informat el dia abans, mentre que Andreu va lamentar no haver rebut cap comunicació del Ministeri de Foment.
Segons Andreu, el territori ha estat pacient amb l'execució d'un projecte que fa temps que hauria d'estar enllestit. L'alcalde de Montblanc lamenta que els problemes tècnics argumentats de les argiles expansives i el pas de vehicles perillosos pel túnel de Lilla hagin estat “una excusa”. “En els estudis geològics no es van trobar argiles expansives; hi ha pissarres a una banda del túnel i calcàries compactes
a l'altra”, hi va afegir Andreu, llicenciat en arqueologia. Davant això, ha insistit que, si la promesa ara no es compleix, hi haurà accions a les quals s'afegiran els habitants de l'Alt Camp i la Conca.
LA FRASE
LA XIFRA
Una autovia del mar a la muntanya, literalment
Amb el tram de l'A-27 que es va inaugurar ahir, el territori disposa d'una infraestructura viària que neix a tocar del port de Tarragona i que, ara per ara, mor als peus de la muntanya de Miramar, on comença el coll de Lilla de l'N-240. Són 23 quilòmetres que, tot i que fa poc es van posar en servei, tampoc ara es poden fer complets perquè, a l'altura de Riuclar, l'autovia està tallada per obres amb uns murs de contenció. A més, tot el recorregut, amb dos carrils per banda, està limitat a una velocitat màxima de 100 quilòmetres per hora. Això ho saben bé els agents dels Mossos d'Esquadra, que amb un vehicle de control de velocitat se situen habitualment sota un pont entre les sortides del Rourell i Alcover.
A més, l'obra, que també s'ha anat desenvolupant a velocitat limitada, ha aplegat nombroses queixes pel que fa als acabats. La Unió de Pagesos ha denunciat desguassos d'aigua que inunden camps i els conductors lamenten obres complementàries com ara rotondes que estan mal peraltades.
L'obertura dels cinc quilòmetres que es van habilitar ahir tampoc resol el problema que denuncien els alcaldes de falta de continuïtat del traçat fins a Montblanc. De fet, els vehicles, principalment els camions que es dirigeixen al nord, es troben a Valls amb un punt mort que els obliga a continuar per la Riba o a seguir per l'N-240 al coll de Lilla.
En aquest sentit, els batlles de Montblanc i Valls alerten dels problemes de seguretat per al trànsit, especialment amb els camions pesants. L'estret de la Riba ja registra un nombre molt elevat d'accidents. I salvar el coll de Lilla, amb revolts molt tancats i importants pendents per als vehicles de grans dimensions, pot esdevenir en el futur un nou punt conflictiu de la xarxa viària.