La Garrotxa i el Pla de l'Estany uneixen forces per fer rendibles els abocadors
Els dos consells comarcals acorden els primers passos per gestionar de manera conjunta, a mitjà termini, les infraestructures respectives
Els consells comarcals de la Garrotxa i del Pla de l'Estany han acordat començar els preparatius tècnics perquè, a mitjà termini, es puguin gestionar de manera conjunta les respectives infraestructures de tractament de residus: els abocadors del Clot de Mules de Beuda i de Puigpalter de Banyoles, la planta de compostatge d'Olot i possiblement la planta de tractament de residus projectada a Sant Jaume de Llierca. En el tracte es concreten quatre punts estratègics: “Contenir els costos del tractament de residus en un marc general d'augments que es preveu per als propers anys; mantenir en mans de les dues comarques els criteris de decisió respecte als sistemes de gestió; assegurar el
correcte funcionament de les infraestructures de tractament que, entre altres aspectes, inclou garantir una massa determinada de residus que, amb la suma de les dues comarques, es preveu com a suficient, i fer complementari el funcionament dels dos abocadors, per tal d'assegurar l'estabilitat per un termini de 20 anys.” Respecte a la rendibilitat de les instal·lacions, en l'acord es preveu que hi puguin abocar municipis d'altres comarques, sempre que es disposi del vistiplau de l'Agència de Residus de Catalunya.
Arran de l'acord –plasmat en un conveni– es començarà a treballar, primer, en qüestions tècniques, per exemple, la definició dels sistemes de gestió i dels percentatges de participació, o la relació entre els equips tècnics de cada comarca. Paral·lelament, es concretaran les qüestions pressupostàries i financeres.
LES XIFRES
“És lògic, en comarques veïnes”
El conveni ja l'ha aprovat el Consell del Pla de l'Estany, mentre que a l'ens garrotxí l'ha signat el president com a decret, que es convalidarà en el pròxim ple. Tots dos presidents (Jordi Xargay i Joan Espona) han mostrat la seva satisfacció per l'acord, que es va començar a negociar dos anys enrere. Per Xargay, l'acord “entra en una lògica” pel fet que es tracta de dues comarques veïnes amb característiques similars.