Idees noves

El Camp de Tarragona necessita idees noves. Quan a les dues ciutats principals es detecten moviments entre la societat civil que defensen posicions que són conseqüència de determinades decisions que es van prendre temps enrere a partir de determinades idees, vol dir que alguna cosa no ha funcionat i que en algun aspecte aquest territori s'ha equivocat.

Aquesta afirmació ve a tomb per la conferència que el president del Parlament, Ernest Benach, va fer dijous a Reus. Feia temps que no escoltàvem Ernest Benach parlar d'un dels temes que l'obsessionen des de fa molt de temps, com és la vertebració del territori i la recerca de la fórmula de com aquesta vertebració s'ha de fer en termes avantatjosos per a tothom. És interessant escoltar-lo perquè té el tema pensat i estudiat, i parla amb la llibertat de qui no té la intenció d'aspirar a ser alcalde i, per tant, pot anar una mica més enllà del que és políticament correcte. Una qüestió gens fàcil, com demostren dues decisions preses els últims 20 anys que –ho deia el mateix Benach– han determinat, i de quina manera, la planificació del territori. Per exemple, l'estació del TAV de Perafort, en terra de ningú per allò d'evitar baralles entre Reus i Tarragona, i el ministeri (a bodes em convides) diu que la posem al mig del no-res, que al cap i a la fi era la solució més barata, encara que fes que Tarragona fos l'única capital de província catalana sense tren d'alta velocitat urbà i Reus tingués l'estació en un punt on per arribar-hi cal circular per set carreteres diferents. I el segon exemple, la universitat, que, segons Benach, pateix les conseqüències de no haver optat per l'opció del campus centralitzat, que hagués estat més efectiva.

Els dos exemples posats pel president del Parlament segur que són discutibles, com és lògic. No ho és tant, però, el nucli central del discurs que feia, en el sentit que, amb tot el que s'ha anat decidint fins ara, no s'ha aconseguit que el Camp de Tarragona no hagi passat de ser la segona àrea metropolitana del país, però amb un tarannà provincià i, també, provincialista. És a dir, amb estretor de mires, i poca capacitat de decisió pel sotmetiment a les decisions d'altres, que es prenen des de fora i a partir d'interessos no sempre coincidents amb el territori. Ernest Benach volia dir que cal generar un nou discurs, que superi el discurs polític tradicional en relació amb el territori del Camp de Tarragona, i ho exemplificava ben bé amb el títol de la conferència, feta a Reus: «Reus, París, Londres... i Xangai, i Nova York, i Tòquio, i Frankfurt...». És a dir, mirar més enllà d'on fins ara s'ha mirat. En definitiva, innovar i intentar trobar noves maneres de vertebrar aquest territori, aprofitant les eines que ja es tenen (l'aeroport, per exemple), apostant pel talent i obrint-se al món, una necessitat cada cop més evident si el que es vol és mirar més enllà. De fet, aquests plantejaments formen part del discurs de fons de molts polítics i responsables institucionals, però hi ha pendent el repte de resoldre de quina manera es poden convertir en realitat aquests plantejaments ideològics, superant les traves que les polítiques de campanar dels uns i dels altres han marcat fins ara la presa de decisions sobre qüestions estratègiques que han de servir per vertebrar un Camp de Tarragona que, ara per ara, només és una suma d'individualitats sense que ningú treballi seriosament per aconseguir un objectiu comú que sigui ambiciós.