Front pel transport públic
Generalitat, Ajuntament de Barcelona i AMB reclamen a l'Estat que torni a posar al transport metropolità els diners de fa cinc anys
Demanaran a Montoro que recuperi els 30 euros per habitant, que s'han retallat fins als 20 euros
Des del 2010, per la crisi econòmica i coincidint amb la retallada de despesa pública per ajustar-se al sostre de dèficit imposat per Europa, l'Estat ha reduït l'aportació al transport públic metropolità i ha obligat la Generalitat, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a incrementar la seva part. Al 2010 i al 2011 la reducció de la transferència corrent de l'Estat es va compensar amb una partida de 50 milions anuals compromesa pel govern de Zapatero per la disposició addicional tercera de l'Estatut, però al 2012 la retallada ja arribava als 50 milions, xifra que s'ha mantingut ininterrompudament fins enguany.
Això ha obligat la Generalitat a augmentar en 70 milions la seva aportació; en 56 l'Ajuntament; i en 28, l'AMB. El conseller Santi Vila i l'alcalde Xavier Trias ja van reclamar al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, un retorn als 150 milions de transferència corrent del 2010, però no se'n van sortir. La setmana passada el consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) acordava la creació d'una comissió de millora del finançament del transport públic, i ahir, després de la primera reunió, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament, Mercedes Vidal, i el vicepresident de Transport i Mobilitat de l'AMB, Antoni Poveda, anunciaven un front comú per tornar a reclamar un major esforç de l'Estat.
Demanaran una reunió amb el ministre d'Hisenda, sigui Montoro o el que es nomeni en el proper govern espanyol, perquè l'Estat torni a aportar els 30 euros per habitant i any que ha retallat fins als 20, però, a més, perquè comptabilitzi la població de les cinc noves comarques que s'han integrat al sistema tarifari metropolità des d'aleshores: el Bages, Osona, l'Anoia, el Berguedà i el Ripollès. En aquest sentit, el conseller Rull diu que l'Estat finança a la Comunitat de Madrid el global d'àrees de tarifa integrada, i a Catalunya hauria de fer el mateix amb les cinc comarques. Amb aquests nous criteris de càlcul, l'ATM preveu que l'aportació estatal podria rondar els 165 milions. “L'aportació de l'Estat s'ha reduït fins al punt que es posa en risc el sistema”, deia ahir el conseller de Territori.
Superar el preu per corones i fer el metro de rodalies
La demanda de compromís de l'Estat és la primer a actuació pública de la comissió per a la millora del finançament del transport públic, però anuncien l'inici dels estudis jurídics i econòmics per desplegar la llei de finançament del transport aprovada al Parlament de Catalunya. Les administracions responsables del servei pretenen que la targeta que unificarà el sistema tarifari del país, la futura T-Mobilitat, suposi, a més d'un salt tecnològic, un canvi estructural i funcional, amb la desaparició del sistema tarifari per corones metropolitanes però també amb la conversió de la xarxa de rodalies en un metro a la part central, com s'ha fet amb Ferrocarrils de la Generalitat en les línies del Vallès i Baix Llobregat. Tota aquesta reestructuració, però, requerirà un esforç de finançament tenint en compte que també es vol posar en funcionament l'L10 fins a Zona Franca i la prolongació dels Ferrocarrils al Vallès. Que el govern espanyol recuperi l'aportació de fa cinc anys “per a Catalunya és una autèntica prioritat”, defensava ahir Rull, en recordar que la carpeta se la trobarà el futur govern espanyol. La regidora Mercedes Vidal recorda que el transport públic és el més equitatiu i requereix el màxim esforç de les administracions perquè, a més, “a l'àrea metropolitana ens juguem la batalla contra la contaminació atmosfèrica”. Poveda avisa, per la seva banda, que “hem de saber quins recursos tindrem d'aquí a cinc anys”.
