medi ambient
Comença la consolidació de la séquia Monar a Girona
Està previst que es facin quatre actuacions d'emergència, dues ara i dues més a la tardor
Per al conjunt de les obres es destinaran 29.000 euros
Les obres són per consolidar uns fonaments i una mota de terreny
L'Ajuntament de Girona va començar ahir les obres per consolidar la séquia Monar en aquest municipi. En concret, es tracta de l'execució de dues obres per garantir l'estabilitat d'aquest canal tan important per a la ciutat. En un dels indrets, pròxim a l'Espai Marfà, les obres van destinades a evitar que l'aigua descalci de sediment els fonaments d'un edifici que s'aixeca just al costat mateix de la séquia i li marca el curs. En el segon punt, es tracta de donar continuïtat a la mota de terreny malmesa, uns cent cinquanta metres més amunt, i prevenir així possibles pèrdues d'aigua que al cap i a la fi inundarien innecessàriament part de les hortes.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, van fer in situ la presentació als mitjans de les intervencions. Madrenas va ressaltar la importància que té la séquia per a Girona i va posar èmfasi en la necessitat de fer-ne un bon manteniment. “La séquia és una infraestructura molt important per a la ciutat, ja que nodreix d'aigua les hortes de Santa Eugènia, la Devesa i també la sentral del Molí, i gràcies a la qual es genera energia que produeix un estalvi econòmic per a l'Ajuntament”, va assenyalar, un estalvi que va quantificar en uns 18.000 euros mensuals.
També va explicar que la iniciativa d'engegar els treballs de neteja i consolidació han partit del consistori gironí i han començat en aquest municipi, però que s'està treballant per tenir enllestit al més aviat possible un conveni amb els ajuntaments de Salt i Bescanó –que també són titulars d'una part d'aquesta infraestructura– per establir una governança comuna que en reguli la gestió i el manteniment. “Un cop s'hagin enllestit aquestes actuacions, els tres ajuntaments analitzarem les necessitats exactes de la séquia a mitjà i llarg termini per establir el calendari d'actuacions conjuntes”, va assenyalar.
Per la seva banda, Narcís Sastre va remarcar que es tracta “d'una inversió important tenint en compte que ara fa dos anys que la séquia va passat a titularitat pública”. El maig del 2014, els ajuntaments de Girona, Salt i Bescanó van assumir la propietat de la séquia Monar després de signar el conveni de cessió de l'espai hidrològic amb l'empresa Sala i Bertran.
Els treballs, que van començar ahir, es produeixen arran de les observacions que es van realitzar amb motiu del recent aixecament topogràfic de la séquia, que es va fer al febrer. Es preveu que a la tardor es portin a terme dues actuacions més, en aquest cas de neteja, per optimitzar la correcta circulació de l'aigua i prevenir embussos. L'adjudicació de les dues primeres actuacions de les obres s'ha fet a l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, SA (AGISSA), amb un cost de més de 18.000 euros. El cost total per aquest any serà, però, d'uns 29.000 euros.
LES FRASES
LA DATA
Unes obres que duraran només cinc dies
La preocupació pel manteniment de la séquia Monar ha estat un tema recurrent des que les tres administracions locals se'n van fer càrrec el maig del 2014. L'Ajuntament de Girona es vanta d'haver engegat unes obres que sembla que no tenen precedent, o almenys des del mateix consistori no s'han trobat referents d'obres anteriors (sense que s'hagin de remetre a temps immemorials).
L'Ajuntament de Salt ha mostrat una inquietud semblant. Mesos enrere, la regidora d'Entorn Natural d'aquesta població, Marta Guillaumes, declarava el neguit del consistori per la necessitat de buidar la séquia i arrabassar-ne tot el llot que hi ha acumulat i que fa disminuir de manera important el cabal de la històrica infraestructura. La regidora assenyalava al febrer que l'acumulació de sediments està causant una pèrdua considerable de cabal i, per tant, una reducció de l'eficiència de la séquia. I que aquesta circumstància perjudicava també les centrals elèctriques, que perdien capacitat de treball amb relació a la que podrien tenir.
Una altra de les qüestions a tenir en compte és l'oportunitat de qualsevol obra de consolidació o de neteja per tal que un possible tall d'aigua no afecti o en tot cas perjudiqui en una mínima mesura els interessos dels regants i les empreses que en fan ús. En el cas d'aquesta primera intervenció, es preveu que les obres duraran cinc dies tan sols i no afectaran gaire el reg, atès que les pluges dels últims dies han aguantat la humitat al terreny.
Entre Montfullà i Girona durant més de mil anys
J.O
La séquia Monar, o “el canal”, com la coneix la major part de la població veïna dels carrers i barris confrontants, és efectivament un canal de formigó armat de prop de set quilòmetres que s'inicia a la resclosa de la Pilastra, a Montfullà (Bescanó), passa al nord del nucli de Salt i de Santa Eugènia i desguassa a l'Onyar, a la ciutat de Girona. Actualment, la séquia té cinc salts d'aigua que s'aprofiten per produir energia hidroelèctrica. Tota la xarxa hídrica ha experimentat una continuada transformació per la mà de l'home però la seva estructura és en general bona i funciona plenament.
Ja l'any 823, en el primer document del poble de Salt, es fa referència a un corrent d'aigua creat artificialment i destinat al reg d'hortes. En temps de la Girona comtal, la séquia es documenta en diversos textos i el segle XIX afavoreix la construcció de fàbriques tèxtils. Actualment mou les turbines de centrals i indústries de Montfullà, Salt, Santa Eugènia i Girona. Com recorda el regidor Narcís Sastre, de fet, la séquia Monar és la que subministra i omple l'Onyar, atès que hi aboca cabal entre 1 i 1,5 metres cúbics per segon.
