Als pressupostos de la Generalitat no hi ha ni un cèntim per a la Ciutat de la Justícia de Torrent
El projecte de la Ciutat de la Justícia de Torrent està paralitzat malgrat que ara fa vint mesos l'alcaldessa i l'aleshores conseller de Justícia, Fernando de Rosa, van anunciar que començaria a construir-se en 2009.
Vint mesos després, no sols no han començat les obres anunciades, sinó que continuen sense licitar-se i ni tan sols s'ha sol·licitat la llicència d'obres preceptiva a la municipalitat. Però a més de tot això, i una vegada estudiats els pressupostos per a l'exercici vinent, no hi ha consignat ni un sol euro per a la construcció d'aquesta anunciada Ciutat de la Justícia.
Quan el conseller va anunciar el projecte sota una carpa provisional situada al solar en què hipotèticament s'ha d'ubicar, va assegurar que s'hi faria una inversió de 23.476.ooo euros i que començaria a construir-se en breu perquè havia d'albergar dèsset òrgans judicials per a configurar-se en el primer palau de justícia que el Consell pensava posar en marxa.
Però l'actual vicepresident del Consell General del Poder Judicial, encara anà més lluny, ja que afirmà que a l'hora d'executar el projecte es prioritzarien les empreses que disposen en les seues plantilles de dones maltractades o menors infractors que han passat per un centre de reeducació. També afirmà que s'hi aplicaria un pla d'innovació de seus judicials amb la finalitat de millorar les oficines judicials tant pel que fa a l'aspecte tecnològic com funcional.
La Generalitat Valenciana hauria d'haver fet la Ciutat de la Justícia de Torrent fa ara més d'un lustre. De fet, l'anterior govern municipal socialista va reservar el sòl necessari al parc central mitjançant un solar de 4.000 metres quadrats cedits a la conselleria del ram quan era alcalde Josep Bresó.
Per al síndic portaveu socialista a l'Ajuntament de Torrent, Josep Veiga, «l'alcaldessa i el govern del PP passen la vida fent promeses que després deixen arraconades en un calaix o, simplement, obliden i no les fan possibles. D'aquesta manera resulta fàcil mantindre el ritme polític del farem, sense arribar a substanciar res».
