Montilla frena la disputa entre els «barons» socialistes i activarà la llei de vegueries
L'avantprojecte s'ha d'aprovar al gener però encara hi ha membres del govern que asseguren desconèixer-ne el contingut
Els problemes més greus amb què topa la futura divisió territorial es concentren a la Catalunya central. El dibuix dels límits que han de determinar els potencials del país dels pròxims cent anys no acaba de trobar el consens necessari. Malgrat que el president Montilla va decidir ignorar les queixes i advertiments dels barons socialistes, i que l'avantprojecte de llei segueixi el seu curs, la divisió interna que ha esclatat al PSC demostra la manca de cohesió i la falta de consens que acusa l'avantprojecte presentat des de Governació. La proximitat de la convocatòria electoral –les eleccions previstes a la tardor es podrien arribar a avançar segons la decisió del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut– ha fet aixecar les veus més crítiques amb l'oportunitat del debat sobre la divisió territorial ara. Els socialistes demanen un debat serè i una llei de consens, però al si del seu partit han sorgit posicions tan contradictòries que posen en qüestió aquests principis. El debat entre els alcaldes de Tarragona i Reus són una primera evidència, a la qual s'afegeixen les diferències entre els socialistes de la Val d'Aran i els de la Seu d'Urgell. L'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, es va mostrar sorprès al Regió 7 de no haver mantingut cap contacte amb Governació per parlar del tema i el seu homòleg a Sant Joan de Vilatorrada, Ezequiel Martínez, va advertir que la llei proposada pel conseller Ausàs corre el perill de convertir Catalunya en «un regne de taifes». Des del PSC s'ha interpretat la decisió d'ERC de presentar l'avantprojecte de llei de vegueries com una oportunitat per obtenir rèdit polític i l'anunci ahir de l'alcalde de Lleida d'analitzar la possibilitat de presentar al·legacions és una mostra de la voluntat de frenar aquest projecte que ha despertat les paradoxes que es viuen des del territori. Fonts pròximes al govern fins i tot qüestionaven ahir si l'avantprojecte es podria discutir al Consell de Govern del dia 12, ja que és possible que per aquesta data no s'hagin resolt els tràmits previs. Si finalment aquesta aprovació es retarda encara més, podria ser que la tramitació parlamentària no comencés fins a finals de febrer quan quedaran només tres o quatre mesos d'activitat al Parlament –si les eleccions són a la tardor–.
LES POSICIONS AL PSC
Mas rebutja vegueries amb poder polític
E. BellaCiU reclama que les vegueries no es converteixin en contrapoders de la Generalitat i el Parlament i es limitin a prestar serveis, «no a fer política». El president de la federació, Artur Mas, va alertar ahir que la nova organització territorial ha d'anar lligada a la supressió de les diputacions. Per CiU, els consells comarcals s'han de mantenir, però en alguns casos, «reconvertits i especialitzats», com per exemple al Barcelonès. «El país està ofegat amb tantes administracions públiques; més administracions vol dir més funcionaris, més papers i més impostos», va advertir Mas. A més, la federació defensa la vuitena vegueria, del Penedès, i obre la porta a estudiar-ne d'altres.
Puigcercós manté que la llei s'aprovarà el gener
ACNEl govern aprovarà la llei de vegueries, en què treballa la conselleria del republicà Jordi Ausàs, en el consell del dia 5 o del 12 de gener, segons confia el president d'ERC, Joan Puigcercós. Pel dirigent d'Esquerra, l'executiu no pot aprovar la norma més enllà d'aquestes dues dates perquè no hi hauria temps perquè el Parlament tramités la llei dins de la legislatura actual. Puigcercós va recordar ahir des de Palma que es tracta d'un compromís no solament d'ERC sinó també del pacte de govern amb el PSC i ICV-EUiA i va fer una crida a no caure en «provincialismes ni localismes», en un missatge per intentar apaivagar els recels que s'han generat al territori a causa de la llei.
Sense consens, la norma està «tocada de mort»
El PuntEl president d'ICV, Joan Saura, va afirmar ahir que la llei de vegueries està «tocada de mort» si no s'assoleix el consens polític i territorial. El conseller de Relacions Institucionals va treure ferro als desacords actuals entre els partits del govern i entre aquestes formacions i alguns dels seus alcaldes i confia que l'acord arribarà en els propers quinze dies. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Saura va indicar que el consens és possible perquè ja es va assolir per recollir a l'Estatut la nova arquitectura territorial. El líder ecosocialista preveu que s'aprovi la nova llei al Parlament en els deu mesos que queden de legislatura, però no va ser tan optimista en el cas de la llei electoral.
