El Gorg, en espera
La direcció general de Costes ha posposat el projecte de recuperació de l'espai de Creixell mentre no es resolen les afectacions urbanístiques dels terrenys. Els defensors de la seva protecció mediambiental temen que la crisi econòmica hagi provocat el retard de les inversions
Creixell encara manté vius els maldecaps per un polèmic projecte urbanístic a la línia de costa. El conflicte afecta els terrenys del Gorg, on era previst el desenvolupament de dos plans parcials urbanístics, aturats pel govern. Com que els solars afectats es trobaven en primera línea de costa, els contraris a la urbanització dels terrenys van aconseguir que la Generalitat barrés el pas l'any 2005 a la construcció d'edificis amb la inclusió de les 26,72 hectàrees afectades en el mateix entorn d'interès natural (EIN) que protegeix la platja de Muntanyans a Torredembarra, des de llavors conegut oficialment com a platja de Torredembarra i Creixell.
Però, amb la solució va arribar també la trampa per al municipi. La decisió del govern va deixar en terra de ningú els drets d'edificació que cinc propietaris havien adquirit a la zona, i que ara calia recol·locar per tal de compensar els diners perduts pels promotors. Tot i que des de la Generalitat es va impulsar una proposta de modificació del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) que ja ho contemplava, al febrer del 2008 la majoria de regidors del ple creixellenc hi van votar en contra en considerar que la proposta no era la solució adequada.
Des de llavors, no s'ha avançat gens en la resolució d'aquest galimaties, fet que ha provocat altres conseqüències negatives per a la recuperació de l'espai. Des de la direcció general de Costes, en la programació de la qual, a la demarcació de Tarragona, es contempla la recuperació del Gorg dins del projecte de nou passeig marítim del municipi, s'han mostrat contraris a tirar endavant el pla mentre entre l'Ajuntament i la Generalitat no es resolgui el tema urbanístic, fet que impedeix un accés efectiu als terrenys afectats.
Com a resultat d'això, quatre anys després de la seva protecció real, els terrenys del Gorg continuen pràcticament amb la mateixa aparença, i tan sols el cartell informatiu instal·lat a l'entrada indica que l'indret és un espai protegit.
Afectat per la crisi
Des de l'entitat que va impulsar la protecció de l'espai, l'agrupació El Gorg de Creixell, es lamenta la paràlisi del projecte del govern estatal, tot i que la relacionen bàsicament amb la crisi econòmica. «Creiem que el problema és que a Costes no tenen diners per a projectes d'aquesta envergadura i que, fins que no hagi passat la crisi, cap el 2011, no tornaran a posar sobre la taula aquest tipus de temes», va comentar el president de l'entitat, Victor Sentís.
Responsables de l'associació, de fet, han mantingut diverses reunions amb els impulsors del projecte, i confien que, d'aquí a uns anys, es pugui executar de manera efectiva.
De moment, l'únic pas en ferm que s'ha fet des de Costes va ser la presentació de l'avantprojecte, que preveia l'excavació de dues llacunes a l'espai, la instal·lació de passarel·les de fusta i l'expropiació del càmping La Gavina. Des de diverses entitats, entre elles el Gepec, van presentar-hi al·legacions.
A l'entitat neguen, però, que darrere la paralització del projecte hi hagi el conflicte urbanístic. «Hi ha molts terrenys que ja són no urbanitzables i, per tant, s'hi podria treballar sense problemes», va defensar Sentís. Des de l'agrupació també s'havien oposat a la modificació urbanística impulsada pel govern. «Allò no es podia tirar endavant de cap manera», va resumir el president.
Primers indicis de recuperació a l'espai costaner
Mentre continua el compàs d'espera per a la recuperació del Gorg de Creixell, els defensors de la seva protecció es mostren esperançats per alguns símptomes de millora espontània dels terrenys, on inicialment s'havien de construir 465 habitatges amb un sostre edificable de 120.000 m². Des de l'estiu del 2008 l'Ajuntament va optar per prohibir el pas de vehicles per l'espai protegit, que s'havia convertit en una zona d'aparcament habitual per accedir a la platja. Gràcies a aquesta mesura, algunes zones han ofert en els darrers mesos símptomes de millora.
«Les pluges s'han endut part de la runa que hi havia acumulada a la part de més a tocar de la platja, i hi han tornat a aparèixer dues petites llacunes», va afirmar Sentís. De fet, a tot l'espai del Gorg s'hi ha acumulat en les darreres dècades una gran quantitat de runa que havia deixat enterrades les llacunes que històricament hi havia.
A banda d'això, des de l'entitat també s'han detectat millores en la vegetació. «Han aparegut de manera espontània exemplars de salicòrnia, que havia desaparegut», detallen. Malgrat l'optimisme, des del Gorg de Creixell lamenten la falta «d'una direcció» real per tal de culminar la recuperació.
