patrimoni arquitectònic
El Vapor Ros, la peça anhelada de Terrassa
RECUPERACIÓ ·
L’Ajuntament estudia com recuperar l’edifici per transformar tota una illa al centre, ja que el propietari el va deixar en herència a la Generalitat
Al setembre s’haurà fet el pla especial per definir la relació amb el Vapor Gran
L’àmbit de l’antic Vapor Ros, a pocs metres de la plaça més cèntrica de Terrassa, la plaça Vella, és la peça anhelada per l’Ajuntament de Terrassa per acabar de donar coherència al centre històric i dotar-lo de continuïtat cap a la zona relativament nova del Vapor Gran. Aquest gran espai industrial bastit a finals del segle XIX, ara mig abandonat, amb una nau principal de l’antiga fàbrica ampliada el 1907 per l’arquitecte Lluís Muncunill, catalogada com a bé cultural d’interès local, té també dues naus adjacents i la casa Mariano Ros, també catalogada en el pla especial del patrimoni, que és propietat de la Fundació Sant Llàtzer –presidida per l’alcalde, Jordi Ballart– des del 1974 i que està en desús fa anys després d’haver acollit el Casal Anna Murià. El mateix Ballart admet que aquesta “era una de les seves obsessions” en iniciar el mandat i que l’ha hagut de posposar i alentir després que el darrer propietari, sense hereus, morís l’estiu de l’any passat i deixés el llegat a la Generalitat amb una clàusula perquè en 30 anys l’Ajuntament no en faci ús.
La galleda d’aigua freda va ser considerable i va estroncar en part els plans del consistori, que havia intentat negociar sense èxit amb la propietat ja feia més d’un any quina utilitat podrien donar a aquest patrimoni que ocupa uns 7.000 m² dins un àmbit més gran de 25.000 m² entre la plaça Vella, la Font Vella, el carrer de l’Església i els carrers Portal Nou, del Racó i Puig Novell. “No ens posàvem d’acord i hi havia discrepàncies per temes històrics”, admetia Ballart, que es van evidenciar amb la cessió a la Generalitat. Ara el Departament de Patrimoni ha d’analitzar si accepta l’herència o si, per contra, la posa a subhasta. L’alcalde, per les converses mantingudes, assegura: “No tindrem problemes i s’hi posaran de cara.” Només faltarà saber quina fórmula s’utilitzarà, si la Generalitat s’avindrà a vendre-ho al consistori, a cedir-ho o si, per contra, hauran de crear un patronat o una fundació entre administracions per tirar-ho endavant.
Pla especial al setembre
Per això des del novembre de l’any passat hi ha un decret de suspensió de llicències d’un any en aquest àmbit per elaborar un pla especial que es vol presentar a l’oposició en comissió informativa al setembre i portar-lo a aprovació inicial del ple a l’octubre, segons explicava el regidor de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol.
La connectivitat amb l’espai contigu del Vapor Gran és una de les qüestions que abordarà el pla, però hi ha altres qüestions que Armengol assegura que tractarà, com ara l’obertura d’espais i places amb l’enderroc d’alguns immobles, les opcions de connexió també amb el carrer de la Font Vella, que ja avança que “serà complicat” després que ja fa anys s’explorés la possibilitat de fer-ho a través de la part posterior de l’entitat El Social; la qualitat de l’arbrat i la relació amb l’entorn, i la transformació d’usos que permet les qualificacions del sòl.
És en aquest darrer punt que també caldrà avaluar les diferents demandes que entitats han fet per poder disposar d’espai al Vapor Ros. Una és, per exemple, la de la colla castellera dels Minyons de Terrassa, que tot just ara inicien un procés per decidir en assemblea si fan reformes a l’actual local o es traslladen a un altre per poder fer els assajos en condicions, o també la més recent de la coordinadora de Cultura Popular i Tradicional per poder habilitar-hi un espai d’exposició d’imatgeria popular, fer-hi actes, i tenir la seu de la coordinadora i espais didàctics de difusió. Armengol també recorda que l’espai que havia ocupat un antic bingo i un restaurant, al carrer Portal Nou, permet la construcció d’habitatge plurifamiliar de tres plantes, fet en canvi que el planejament no preveu a la nau principal que queda amagada a l’interior de l’illa, ni a l’edifici que havia acollit, un pàrquing i la seu d’Òmniun, també al carrer Portal Nou, on l’ús dominant s’ha pensat per a comerç però que es podria enderrocar. Tot i que s’hi podrien instal·lar oficines, indústria, espais educatius, assistencials, culturals o socials, entre altres, tots estarien limitats pels condicionants de protecció d’edificis patrimonials.
A les jornades organitzades a l’abril per repensar el Vapor Ros, entre les conclusions dels grups d’arquitectes i actuals usuaris va sorgir que la planificació no s’havia de plantejar com a resposta als problemes del Vapor Gran; que cal prioritzar la transformació del carrer Portal Nou –el 2018 es farà de vianants–, reforçar els passatges interiors i potenciar el valor patrimonial.
Actuals llogaters organitzats
A tot el trencaclosques urbanístic s’hi afegeix el fet que en alguns espais de la planta baixa de la nau principal, als quals s’hi accedeix per un passatge interior des del carrer Portal Nou, encara s’hi mantenen activitats, com és el cas del restaurant Damunt un Cel de Fil, el centre Acció Teatre i l’Espai Tosca, que hi volen continuar. A les jornades del 3 d’abril passat ja es va incidir en la necessitat que es constitueixin com a associació –de fet van assistir-hi amb un arquitecte i un advocat– perquè siguin interlocutors amb les administracions i part activa en la presa de decisions. Tot i que estan pendents de si la Generalitat accepta l’herència, el regidor de Territori, Marc Armengol, assegura que ingressen el lloguer en un compte corrent per evitar que més endavant els puguin reclamar res.
