consells comarcals
infraestructures
El Pallars Sobirà protesta pel límit en els ajuts als camins
Segons el president del Consell del Pallars Sobirà, la limitació a 50.000 euros per ajuntament o consell comarcal només permetrà fer manteniment, i no obres de millora
El govern preveu gastar 29,5 milions en tres anys
El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, va criticar ahir la manera com el govern de la Generalitat ha decidit gestionar les subvencions als municipis i comarques per al condicionament de camins públics municipals. El pressupost per a aquestes subvencions durant el període 2018-2020 és de 29,5 milions d’euros i s’hi poden acollir els municipis o consells comarcals amb projectes de millora dels camins per als accessos als nuclis habitats i zones d’interès. Però amb una limitació: el pressupost global de cada ajuntament o ens comarcal no pot superar els 50.000 euros.
Segons Carles Isús, aquesta limitació de la inversió només permetrà fer manteniment de les carreteres, i resultarà impossible per als municipis i comarques tirar endavant obres de millora dels accessos als nuclis, ja que en molts casos requereixen grans inversions. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha assegurat que, amb aquest sistema de repartiment, aquests ajuts no s’adapten a la realitat de les comarques de muntanya.
Al Pallars Sobirà, com a les altres comarques de muntanya, els municipis són petits (per tant, tenen un escàs pressupost propi) però cobreixen un gran territori, amb diversos nuclisaïllats repartits pel territori, a vegades de difícil accés. Tenen, per tant, molts quilòmetres de carreteres i camins que resulten vitals per al manteniment d’aquests nuclis habitats, i per a l’activitat econòmica i social dels veïns que hi viuen. Sort, per exemple, té catorze nuclis habitats, i Tremp, al Pallars Jussà, està format per 29 nuclis habitats en una àrea de 300 quilòmetres quadrats.
Els ajuts als camins de muntanya van quedar afectats per les retallades arran de la crisi econòmica, i els municipis els van reclamar fins que la Generalitat va accedir a tornar a posar a disposició dels municipis i comarques un ajut específic per als camins municipals, repartit en diverses administracions. Ara s’ha centralitzat la gestió, tot i que provenen de diverses fonts: dels 29,5 milions d’euros destinats en els tres anys vinents a aquesta finalitat, setze milions els aportarà el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge; nou milions el Departament de Territori i Sostenibilitat, i 4,5 milions aniran a càrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
En declaracions recollides per ACN, Isús va reconèixer ahir que els consells comarcals havien reclamat que se centralitzessin en una sola conselleria, però no està d’acord amb la forma de distribuir-los.
LA FRASE
Tots els municipis s’hi poden adherir
La nova línia d’ajuts de 29,5 milions per als municipis de muntanya es va anunciar al mes de juny. La novetat respecte als ajuts que s’havien donat en altres exercicis és que aquest cop es gestionen de manera unificada (reunint forces de les tres conselleries que actuaven en aquest àmbit: Territori i Sostenibilitat, Governació, i Agricultura) i que estan limitats a 50.000 euros per municipi o ens locals que els demani. Els poden demanar els municipis de menys de 5.000 habitants o les capitals de comarca amb una xifra de població inferior als 20.000 habitants, requisits que reuneixen tots els municipis de les comarques del Pirineu de la demarcació de Lleida.
L’aposta pel manteniment i millora de camins és important per als municipis per mantenir en condicions els accessos als seus nuclis dispersos a les zones de muntanya, sovint amb camins asfaltats, o no, que no depenen ni de la Diputació ni de la Generalitat, sinó que se n’ha de fer càrrec exclusivament el municipi.
També són importants per al manteniment de l’activitat econòmica, sobretot el turisme. Precisament, el Conselh Generau d’Aran acaba d’anunciar que ha encarregat un projecte de millora de l’accessibilitat al medi natural, per condicionar tot un seguit de camins, depenent de la seva importància, l’estat actual i la pressió turística.
El Conselh Generau d’Aran destinarà 12.500 euros a aquest projecte, amb el qual es vol posar en bones condicions aquelles vies que són un accés a espais naturals, visitats per excursionistes, turistes o la mateixa població.
Segons el Conselh Generau d’Aran s’actuarà a l’ accés de Vilamòs a l’església de Sant Joan d’Arròs, l’accés al Saut deth Pish (Varradòs), l’accés als Uelhs det Joeu (Artiga de Lin), l’accés a Valarties, l’accés a l’entorn de les Mines Victòria i Margalida de Bossòst, i l’accés a la Val d’Aiguamòg i Parc Nacional d’Aigüestortes. En el cas particular de la Val d’Aran, el Conselh Generau disposa d’un finançament propi, negociat a través d’un conveni amb la Generalitat que estableix totes les competències.
