Municipal
Barri Nord
Campdorà, entre la plana i la muntanya, un indret bipolar que acompanya el pont Major
Campdorà és un barri situat entre el riu Ter i el peu del mont de les Gavarres que s’ha vist trasbalsat per un plet entre Girona i Celrà, una baralla entre veïns que es van disputar el terreny muntanyós, farcit d’alzines, roures, pins i castanyers i dominat per l’església de Sant Jaume i la força, que va pertànyer a la família Sitjar i els Capmany. Hi ha el Campdorà de muntanya i el Campdorà de la plana. El primer manté un cert regust dels temps passats. Allà es poden trobar moltes de les masies actives del terme de Girona, mentre que al segon, acompanyant les ruïnes de la primitiva farinera Teixidor, s’han aixecat instal·lacions funcionals, com ara la incineradora de deixalles que dona servei a tota la comarca. Entre el pla i la muntanya, les agulles del rellotge volten a diferent velocitat i la cadència ha contaminat el pont Major. Era el principal que travessava el Ter des de l’època romana, un lloc estratègic, una entrada natural a la ciutat que, en ser un dels primers eixos de conquesta, ha viscut una història complicada i més en temps de pau, quan després de l’arribada dels salesians, l’especulació i l’ordre franquista, es van convertir els camps en blocs de pisos i a les vores del riu es va plantar una presó. Potser per això, i com a revenja, hi va haver un temps en què allà van obrir les discoteques més entremaliades de la capital. Els joves deixaven anar la rauxa. El seny quedava esborrat.