Societat
La bella bugadera
Un dels sectors més verges del municipi, amb una envejable relació amb la natura, s’encarrega alhora de fer la bugada dels més de cent mil habitants que concentra la capital i els entorns
Dels més extensos i amb menys població, una pauta que es repetirà a les Gavarres i, més matisat, a Sant Daniel. Circumstàncies històriques l’han portat a formar part de Girona, Celrà (1871) i altra vegada Girona a partir del 1974. El nucli antic, bastit en un indret estratègic i bellíssim dels contraforts més occidentals de les Gavarres, en el collet que uneix la serra de Sant Miquel i de Tramont, al damunt mateix del congost del Ter, conté l’església de Sant Jaume, una parròquia de la ciutat de Girona, amb documentació des de l’any 992, tot i que es va modificar el 1760, i el castell de Campdorà, una construcció arruïnada que el lletrat Joan Muntada va comprar l’any 1940 i a la qual va dedicar bona part del seu temps i diners des que va tornar de l’exili, tasca que va continuar i consolidar el seu fill. Des del centre de Girona s’hi pot arribar per dos camins: pel trencall a la dreta que hi ha a la carretera que va a Celrà des del Pont Major a l’altura de la incineradora o per una deliciosa carretereta que surt de Montjuïc, que careneja i serpenteja entre boscos.
Campdorà fa la bugada a la ciutat de Girona. El 1984 es va posar en funcionament una incineradora que donava servei tant a la capital com a Salt i Sant Julià de Ramis, una instal·lació amb 33 anys de vida i que s’ha anat modernitzant a poc a poc fins que a finals del gener passat gener va veure com li treien el seu símbol més evident i d’un gran impacte visual, primera fase d’unes obres d’actualització que han d’estar enllestides l’any 2020. A la bugada de sòlids s’hi afegeix la dels líquids a través d’una depuradora que pertany a diverses corporacions locals i que tracta les aigües residuals de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Vilablareix i part de Fornells de la Selva.
Tot i això, el pla i la muntanya de Campdorà conserven tota l’essència, amb tot de masies escampades a l’entorn del nucli antic, protegides per les Gavarres i objecte del desig de molts somiadors que, lluny del soroll, han intentat trobar-hi la seva particular Icària.
