La gran transformació
El desmantellament industrial va arrencar un procés de transformació del barri que va suposar una gran operació de rehabilitació de l’espai públic i la conversió dels carrers en zona de vianants
Va jugar un paper actiu en la transformació econòmica de la ciutat, amb la qual va fer el salt d’una societat agrícola i artesana a una altra d’industrial, de producció massiva. D’aquelles indústries que varen configurar el barri, però, ja no en queda cap. El 1962 el pla parcial Mercadal, conegut també com el pla Perpinyà, repensava la ciutat amb vista al futur aprofitant els espais que s’alliberaven. El pla, però, no es va acabar de desenvolupar mai del tot i el primer Ajuntament democràtic de Girona va liquidar-lo. Els dos bolets que es van aixecar es mantenen com a vestigis d’una altra època.
Per descriure la transformació d’aquest barri al llarg dels segles transcriurem part d’un article d’Anna Serra i Salvi. «Nascut intramurs, la història ha tingut un paper primordial en la transformació de la fesomia urbana d’aquest barri. De ser un espai dedicat a l’horta per abastir les necessitats alimentàries de la població que vivia a l’altre costat del riu Onyar, es converteix, al segle XV, en un indret de perfil religiós, a causa de la diversitat de convents que hi coincideixen.
»A mitjan segle XIX, la presència de la sèquia Monar facilita la instal·lació d’algunes fàbriques que són l’inici d’una petita indústria que, amb el temps, anirà dibuixant un Mercadal de perfil industrial. La necessitat d’espai a causa del creixement de la ciutat porta l’Ajuntament gironí a treure la indústria del centre urbà a principis dels anys vuitanta. En aquests moments, l’estat general del barri evidencia, també, la necessitat de donar-li una nova orientació. El trobem ple de cases envellides, amb una imatge abandonada caracteritzada per la presència de marques i banderoles publicitàries que criden escandalosament el mal gust, un riu Onyar de pudors i colors diversos, i amb l’espai públic pres pel trànsit rodat. Aquesta situació fa que el comerç tradicional del barri perdi pes ràpidament dins el conjunt de la ciutat.
»A partir d’aquest moment, l’Ajuntament inicia el projecte de renovació urbana pla especial del Barri Vell, que inclou el barri del Mercadal. Els objectius principals són donar una nova imatge a la ciutat antiga, regenerar-la en l’aspecte urbà facilitant-ne els accessos i la mobilitat, alhora que revitalitzar el comerç i equipar-la socialment i culturalment. Aquesta transformació implica una gran operació de rehabilitació de l’espai públic que es concreta amb la creació de les places de la Constitució, de Josep Pla i de Santa Susanna, i la conversió de tots els carrers del barri en zona de vianants.»
L’enderroc, el 1978, dels edificis industrials que s’aixecaven entre els carrers de la Premsa, Eiximenis, Nou i Cristòfol Grober va deixar pas a l’esplanada que es transformaria en les places de la Constitució i Josep Pla, esponjant notablement aquella part de la ciutat. La reconversió del carrer de Santa Clara en zona de vianants, una via amb greus problemes de circulació, la va convertir en un dels eixos comercials de la ciutat.
El desembre del 1993, l’Ajuntament va aprofitar la festa de la Puríssima per enderrocar la casa situada davant l’església del Mercadal, gest simbòlic que permetia acabar la plaça de la Constitució i consolidar l’espai exterior de l’església, un dels més utilitzats pels veïns. L’empresa Esteve Química va fer les aportacions necessàries per recuperar la façana de Santa Susanna i donar-li un campanar, peça desapareguda durant la guerra. La Casa de les Aigües ha estat un altre testimoni de la transformació del Mercadal. En fase d’enderroc fins que l’Ajuntament va comprar, el 1994, la col·lecció cinematogràfica de Tomàs Mallol per situar-la en aquest edifici. On hi havia hagut l’antic garatge Callicó, fora dels límits del Mercadal però imposant-hi la seva presència, començava a prendre forma un edifici semicircular, de rajol vist, pensat com el súmmum de la modernitat, que seria la seu del Banc d’Espanya, reconvertit posteriorment en Subdelegació del Govern estatal.
Han estat algunes pinzellades (n’hi podríem afegir moltes més, com les reformes de la plaça de la Independència) d’un gran esforç per fer d’aquest barri un espai humanitzat.
Preparant els entorns de l’església
A dalt, el nou acabament metàl·lic del campanar de l’església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona. A sota, enderrocament d’un edifici adossat a l’església que permetia configurar un nou espai a l’entorn de Santa Susanna. Al costat, les obres de construcció, el 1987, de l’edifici semicircular en el qual s’instal·larien les dependències del Banc d’Espanya i posteriorment la Subdelegació del govern estatal.
Qui t’ha vist i qui et veu
Gent prenent la fresca a la terrassa d’un bar, a les voltes de la plaça Independència, el 1953, a Girona. Carros circulant pel carrer Santa Clara a l’altura del carrer Hortes a la segona dècada del segle passat. Al centre, l’edifici de la Central del Molí de Girona, al carrer Santa Clara. Espectacle teatral d’El Galliner per celebrar, el 2005, el 7è aniversari del Museu del Cinema.
