La Generalitat construeix deu depuradores a la demarcació i en té 21 més de projectades
També preveu vuit actuacions més d'ampliació i millora d'estacions existents, amb una inversió global de 39,5 milions
L'actuació més important que s'executa actualment, amb una inversió de 2,3 milions d'euros, és l'estació depuradora de Quart. El motiu és que, a part de la mateixa depuradora, incorpora els col·lectors per agafar les aigües del poble de Quart, però també les dels nuclis de Palol d'Onyar i la Creueta.
La resta de projectes en execució són petites depuradores amb tractament biològic en municipis petits. Són les estacions depuradores de Fontcoberta, Llambilles, Molló, Ogassa, Pardines, Parlavà, Bonmatí, Serra de Daró i Vilallonga de Ter. Són unes estacions que tenen un cost d'entre 500.000 i 600.000 euros i que permetran, finalment, posar fi a l'abocament directe de les aigües residuals a les rieres i rierols dels municipis.
Ampliacions
A part de les noves depuradores, també s'està executant l'ampliació de la depuradora de Ribes de Freser, amb una inversió de 800.000 euros. I ja té en projecte, per executar seguidament, altres ampliacions de depuradores que han quedat petites. Són els casos de les estacions d'Anglès, Bescanó, la Bisbal d'Empordà, Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva. A més de condicionar i millorar les estacions de Llorà, al terme de Sant Martí de Llémena, i de Sant Pau de Segúries, que és l'actuació de cost més baix, amb 73.000 euros.
La principal inversió se l'emporta l'ampliació de la depuradora de la Bisbal, amb cinc milions d'euros, seguida de l'ampliació de Cassà de la Selva, amb tres milions.
A part dels projectes d'ampliació, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat també té previst construir una sèrie de depuradores noves, que afectaran els municipis de Fontanilles (una per al nucli mare i una altra per al poble de Llabià), Lladó, Pau, Sant Llorenç de la Muga, Ultramort, Amer, Campelles, Flaçà, Gualta, Osor, la Pera, Queralbs, Rupià, Ullastret i Vallfogona. Però també noves depuradores per cobrir una part del municipi, com són les de Medinyà, a Sant Julià de Ramis; Peratallada, a Forallac; Font Rubí, a Camprodon, i Mas Masó, a Sant Jordi Desvalls.
La més antiga, 37 anys
La primera depuradora de les comarques gironines va ser la del Port de la Selva, que va entrar en servei el 1973. Aquesta estació, que també dóna servei a la Selva de Mar, és una de les dinou estacions que gestiona el Consorci de la Costa Brava, integrat pels 27 municipis del litoral gironí i la Diputació. El Consorci de la Costa Brava va sorgir als anys setanta per tractar les aigües residuals del litoral gironí. I ja el 1974 en va posar en servei sis més. A la dècada dels vuitanta s'hi van afegir iniciatives municipals com ara les de Girona, Quart, Figueres i Maçanet de la Selva. I després s'hi van implicar els consells comarcals de l'interior, sobretot el de la Garrotxa, sense oblidar, però, els del Ripollès i el Pla de l'Estany. L'estació depuradora més important que hi ha a la demarcació de Girona és la de Lloret de Mar, ideada per sanejar les aigües produïdes per 185.000 persones. I darrere seu hi ha la de Platja d'Aro, per a 175.000 habitants; la de Palamós, per a 165.450, i la de Girona, per a 118.078. És clar que les més importants estan relacionades amb pobles costaners i la capital.
Notícies de ...
- Girona
- Ribes de Freser
- Riudellots de la Selva
- Sant Pau de Segúries
- Sant Julià de Ramis
- Sant Jordi Desvalls
- Vilallonga de Ter
- Cassà de la Selva
- La Bisbal d'Empordà
- Serra de Daró
- Fontcoberta
- Fontanilles
- Llambilles
- Ullastret
- Camprodon
- Campelles
- Forallac
- Pardines
- Queralbs
- Parlavà
- Bescanó
- Ogassa
- Gualta
- Anglès
- Rupià
- Quart
- Molló
- Flaçà
- Lladó
- La Pera
- Osor
- Amer
- Pau
