Municipal
Els veïns volen bus als barris i a l’hospital de Terrassa
L’Ajuntament tanca els tallers participatius del servei amb l’encàrrec de redissenyar traçats, freqüències i puntualitat d’algunes línies, que no abordarà fins al 2019
S’estudiarà un servei de taxi a demanda per a urbanitzacions per substituir els microbús
El servei d’autobusos urbans està sent un dels temes estrella i polèmic d’aquest mandat a Terrassa i tot fa preveure que ho continuarà sent. Els veïns i col·lectius de la ciutat ja han posat deures al consistori per millorar un servei en què han detectat deficiències. La principal és el redisseny d’algunes de les setze línies que en aquests moments gestiona l’empresa mixta Transports Municipals d’Egara SA (Tmesa), que està participada en un 80% per Grupo Avanza i un 20% per l’Ajuntament. Entre les principals demandes destaca un increment de connexió entre algunes línies amb la de l’hospital de Terrassa, que està apartat del nucli urbà i situat a la carretera N-150 que connecta amb Sabadell, però també la creació d’un servei nocturn per al centre sanitari o una altra línia directa que l’enllaci amb els barris del nord del municipi, com ara el Pla del Bon Aire, Sant Llorenç, les Arenes i Torre-sana. El regidor de Mobilitat, Marc Armengol, va admetre que aquesta no és una demanda nova i que, “una línia d’enllaç amb l’hospital, la volen molts barris”.
Però les demandes veïnals i de col·lectius de la ciutat que han participat en un procés participatiu per millorar el servei en diverses sessions des de l’abril també són una millora de les connexions amb els polígons industrials i els barris més perifèrics i a les urbanitzacions, sobretot els caps de setmana i durant l’estiu, concretada en les zones de Les Carbonelles, Les Martines, Can Palet de Vista Alegre i Can Gonteres, a més d’allargar la línia 5 de Can Trias.
Taxi a demanda
Armengol explica que en alguns d’aquests casos, i atesa la baixa densitat de població i utilització d’alguns microbusos que fan els trajectes –la companyia en té tres d’una flota de 65–, una de les solucions que estan pendents d’estudi, i com han aplicat a Pineda, podria ser substituir els vehicles per un servei de taxi a demanda al mateix cost per a l’usuari i “que podria sortir més a compte que el microbús”.
Altres aspectes debatuts van ser la necessitat de prolongar altres línies al nord, però també la 10, que va fins a les Fonts, si cal fins al sector que pertany al terme de Sant Quirze del Vallès.
Però tota la reordenació de la xarxa no es farà fins que el nou operador guanyi el concurs per servei d’autobusos de Terrassa, que en teoria s’ha de saber a finals del 2018 o a principis del 2019 segons quan es publiqui el plec de condicions del concurs.
La puntualitat, la sincronització, la millora de la coordinació per facilitar els transbordaments i l’enllaç amb les estacions noves dels FGC i la garantia de freqüències d’entre 10 i 15 minuts o la racionalització de recorreguts van ser algunes de les qüestions que el consistori també ha reconegut que van generar un grau de coincidència més elevat entre els assistents. Fonts de la Federació d’Associacions de Veïns (Favt) destacaven com a punt de desavinença alguna proposta per eliminar algunes línies de bus cèntriques que passen per la Rambla o pels carrers Garcia Humet i Sant Antoni.
La millora de l’accessibilitat de les parades, el replantejament de les tarifes socials, la millora de la informació i l’increment de les campanyes de civisme als vehicles, a més de fer campanyes de sensibilització amb relació al transport públic en programes educatius, també es van tractar.
Renovar la flota
Un cop han començat a arribar els 14 nous vehicles que han de significar l’inici de la renovació d’una flota obsoleta i que ha provocat diversos contratemps –incendis, aturades i mal funcionament de la calefacció o aire condicionat–, la intenció és incorporar cinc vehicles híbrids cada any perquè cap superi els 14 anys de vida. Precisament els tallers van posar de manifest la preocupació per les condicions mediambientals i la necessitat d’incrementar el pressupost.
Tot i aquesta sèrie de peticions, Armengol va explicar que en els estudis comparatius del servei de Terrassa, que transporta més de 12 milions de passatgers anuals, respecte a altres municipis o operadors, “és el més valorat després del de Barcelona”. L’enquesta anual indicava que els índexs de satisfacció dels clients arribaven a un 7,33 de nota sobre 10 i que el 98% de la població està a menys de 4 minuts a peu d’una parada d’autobús.
LES XIFRES
80 persones per a tres tallers
En les tres sessions dels tallers participatius i la de presentació que es van iniciar a l’abril, hi van participar una vuitantena de persones que es van dividir en diversos grups de discussió i aportacions d’idees i opinions per tractar temes com ara l’ampliació d’horaris, la descentralització de línies, la millora de cobertura del territori, el replantejament de la xarxa i aspectes relacionats amb el civisme, entre d’altres. La meitat dels participants hi van assistir en representació de 24 entitats i el 60% van ser homes. La presència majoritària va ser la de gent ran.
Les conclusions a mode de suggeriments, ja que no es tractava de cap consulta vinculant, s’han traslladat a un equip encarregat de dissenyar la proposta concreta de redefinició del servei que es plantejarà a partir del 2019.
