On anirem a parar!

«On anirem a parar!», deien les dones del meu poble l'any 1945, quan el pa es va apujar 20 cèntims el quilo. És el que vaig dir en veure les mesures preses pel govern, pels abusos dels controladors aeris. Aquests espècimens el 2008 van ingressar una mitjana de 334.000 euros. «Sant Marc i Santa Creu!», vaig fer. El conveni vigent amb Aena és de 1.200 hores anuals. Descomptant festius i vacances, resten 228 dies laborals, amb la qual cosa resulta una jornada de 5 hores i 15 minuts. Havien de quedar rendits! Ara bé, Aena, amb fons estatals –diner de tots–, els permetia 600 hores extres, les quals pagava el triple de l'hora ordinària. «Santa Bàrbara, baixeu!», vaig dir. Partint els ingressos per 1.800 hores, els sortí l'hora a 185,55 euros, import totalment desproporcionat i fins i tot irreverent.

Alertat –hom vigila–, he preparat un curset intensiu per a les meves tres nétes, dues casadores i una aviat: «Com caçar un controlador solter, assegurar la vellesa dels progenitors i menjar sovint gambes de Palamós.» Un exemplar d'aquests a la família ha d'ésser com un crèdit sense venciment ni interessos. Sóc expert en disseny i realització de cursets. Parlat i valorat, és clar, acceptaria tres o quatre candidates més. Per arrodonir.

El govern ha dit que ara «solo cobrarán 200.000 euros», per 1.750 hores de treball, ingressos que superen els del president de la Generalitat, 164.000 euros; l'alcalde de Barcelona, 117.000; l'alcalde de Madrid, 100.000; el president del govern, 92.000; els vicepresidents, 86.500, i els ministres, 81.500. Els del govern tenen altres entrades, és clar.

Aquest afer és enigmàtic. Pregunto: «Qui van ser els ineptes que van negociar un conveni que ha permès perjudicar amb vagues, anys i anys, els viatgers, el turisme i les empreses col·laterals? Com és possible que Aena hagi estat descontrolada?» Qui va autoritzar les exagerades i injustificades retribucions? El ministre Blanco diu emfatitzant que els convenis són «nulos de pleno derecho.» Doncs què esperaven per actuar? El treball dels controladors és esgotador per la tensió de mantenir la seguretat de l'espai aeri. D'acord. Però, i bombers, metges d'urgències, conductors de trens i grans camions, operaris de centrals nuclears, muntadors d'estructures d'altura, pescadors, miners i tants que fan feines de responsabilitat i duresa, sovint amb perill de la vida, amb pagues deu vegades inferiors? Quants raves sense fulles quedaran enterrats i oblidats a l'hort de la Moncloa!

És frustrant haver d'atribuir-se, oficialment, nacionalidad española, sabent que som els titellaires de la Unió Europea, refermats aquesta setmana tràgica amb una tournée per Brussel·les, Londres i París. Governats per ineptes i sovint enganyats, si aixequen algun cop la catifa governamental per portar-la a la tintoreria, poden sortir-ne de sota una allau de restes difícilment explicables. Ja ho deien elles: «Ai, senyor! On anirem a parar?»