Olot fa 125 anys que té llum gràcies a Joan Agustí, ‘Gridó’
L’acord amb l’Ajuntament va fer que la primera bombeta s’encengués a la plaça del Conill
Va ser el primer a l’Estat espanyol a transportar electricitat
-
Dues imatges de les instal·lacions vora el riu Fluvià que Joan Agustí Surroca va fundar per crear energia elèctrica. A l’esquerra, la central i, a la dreta, el canal d’abastament d’aigua J.C. -
Olot fa 125 anys que té llum gràcies a Joan Agustí, ‘Gridó’ Arxiu. -
Olot fa 125 anys que té llum gràcies a Joan Agustí, ‘Gridó’ Arxiu.
El 1893 és una data històrica a Olot. Va encendre’s la primera bombeta en una espai públic de la ciutat, en concret a la plaça del Conill. Els olotins del moment no podien saber la importància que tindria l’electricitat en la seva vida domèstica i, en el cas del sector industrial, només es començava a endevinar. Rere tota fita històrica hi ha algú i, en aquest cas, es tracta de Joan Agustí Surroca (1848-1920), conegut com “en Gridó”, que va transportar l’energia elèctrica produïda al seu molí de Castellfollit de la Roca fins a la capital garrotxina. Amb això, es va convertir en el primer a tot l’Estat espanyol a transportar electricitat.
Cal ser justos amb els qui fan aportacions tan importants per a la societat i, a Olot, feia temps que en Gridó estava a la llista de la comissió del nomenclàtor pendent perquè se li pogués dedicar un carrer. En el ple de l’Ajuntament del mes d’abril, però, això es va poder arreglar. Coincidint amb l’obertura parcial d’un nou carrer prop de l’antic cinema Gridó, tancat ara però obert per un dels seus nets. Es tracta d’un carrer que hi ha entre l’avinguda de Girona i el carrer de Sant Miquel.
Joan Agustí Surroca, doncs, va dur a terme la primera transmissió de força elèctrica de l’Estat i la instal·lació del primer dinamòmetre, que li permetia calcular els cavalls de força que cedia. L’any 1893 va rebre permís de l’Ajuntament d’Olot per portar la llum elèctrica a la ciutat i, curiosament, primer va arribar a les cases abans que a l’enllumenat públic.
Amb els anys també va fer arribar la llum a Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Montagut, a més d’instal·lar la primera central tèrmica d’Olot, que va permetre donar un molt bon servei gràcies a la possessió d’una turbina de recanvi que evitava les possibles apagades. Cal tenir en compte que era una època en què no hi havia interconnexió de les línies.
Batet
Nascut a Can Puigdevall (Batet de la Serra, ara municipi d’Olot), Joan Agustí Surroca va ser una persona compromesa amb el territori i la seva gent. A més de la seva iniciativa de produir i transportar electricitat, també va destacar pel seu caràcter altruista i generós. Va decidir destinar una part del seu llegat a ajudes a les persones més necessitades.
Més conegut com “en Gridó”, Joan Agustí Surroca va destacar pel seu esperit emprenedor. Fruit d’aquest tarannà va poder aconseguir la concessió estatal d’un salt d’aigua del riu Fluvià al seu pas per la casa pairal de Castellfollit de la Roca. Va aprofitar la força hidràulica per construir i explotar un molí fariner i, posteriorment, se li va concedir una altra concessió estatal per activar un altre salt d’aigua. Sumat al que havia adquirit al propietari de l’altra banda del riu, el van convertir en propietari de tot el cabal del Fluvià fins a Camallonga.
LES DATES
LES XIFRES
Un home emprenedor
El besnet de Joan Agustí Surroca, Narcís Agustí, ha volgut destacar el fet que una persona com el seu besavi, criat en un entorn rural, fos el primer a l’Estat a transportar electricitat. Això demostra, segons ell, el seu esperit emprenedor i el seu caràcter altruista i generós. Agustí ha explicat que l’electricitat va arribar primer a l’interior d’algunes de les cases d’Olot abans d’instal·lar la primera bombeta a l’espai públic i que, posteriorment, va distribuir-ne a les indústries. També ha volgut remarcar que el seu besavi va ser el primer a introduir els motors tèrmics en la generació d’energia, fet que va ser vital per assegurar l’abastament de les indústries olotines. Ja amb el seu net al capdavant de l’empesa, aquest va vendre a Bassols, ara Bassols Energia, la part de l’empresa que es dedicava a la distribució d’electricitat i ell es va quedar la de producció. Això va ser en un moment, sempre segons ell, en què encara no hi havia la interconnexió de les xarxes elèctriques i, per tant, hi havia molts problemes de subministrament.
Dels cines Núria i Gridó a l’Ultònia de Girona
J.C
L’homenatge que l’Ajuntament d’Olot ha fet a Joan Agustí Surroca dedicant-li un carrer ha coincidit amb el 75è aniversari de la inauguració del cinema Núria prop de la plaça del Carme.
El 7 de setembre de 1943 va obrir les portes la sala de cinema al número 8 del carrer del Carme. Així reconduïa el seu net, Joan Agustí i Pujol (1906-1965), el negoci de la producció i distribució de l’electricitat de la Garrotxa. A partir de 1964, va obrir el cine Gridó a l’avinguda de Girona. Actualment, estan tots dos tancats. El Núria, però, s’ha reconvertit ara en un espai social després que l’Ajuntament d’Olot l’habilités com a dependències de l’àrea de Joventut i Festes i sala de concerts.
A Girona, i després de l’experiència d’Olot, Joan Agustí va posar en marxa l’any 1945 el popular cine teatre Ultònia. L’any 1965, i després de la seva mort, el seu fill Narcís es va situar al capdavant del negoci i va donar un gran impuls i expansió a la trajectòria d’aquesta empresa familiar, que actualment, amb el nom d’Ocine, és una de les principals companyies d’exhibició de l’Estat espanyol.
La tercera generació de la família Agustí està al capdavant de l’empresa, que gestiona 19 complexos amb més de trenta mil butaques.
Narcís Agustí ha recordat que el local del Núria era de la tieta del seu pare. El tenia llogat al Centre Obrer, va ser expropiat i després l’hi van retornar. Agustí ha explicat que l’equipament era de primera qualitat, ja que el seu pare el va concebre com una prova per fer el gran salt a l’Ultònia.
