Cap a la primera corona
S’ampliarà als 36 municipis metropolitans la inclusió a la zona 1 del transport públic
Els viatgers de divuit localitats pagaran menys pels trajectes
El tribut metropolità s’estén a tots els veïns de la conurbació
Els 36 municipis que constitueixen l’àrea metropolitana de Barcelona estaran integrats a la primera corona tarifària del transport públic el dia 1 de gener si així ho aprova l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i tot indica que els residents als divuit municipis metropolitans de la segona corona pagaran menys per usar el transport públic. A tall d’exemple, una T-10 d’una zona costa 10,20 euros i una T-10 de dues zones, 20,10 euros. Amb la unificació tarifària de tots els municipis metropolitans, es dona resposta a una vella reivindicació dels municipis i a la competència que l’AMB té sobre el transport dels 36 municipis metropolitans.
L’abaratiment del servei tindrà, això sí, una contrapartida, i és que als residents dels divuit municipis que ara estan a la segona corona els arribarà un nou rebut: el tribut metropolità. Els de la primera corona ja fa anys que, d’una manera o d’una altra, el paguen. Primer, va ser el recàrrec del transport metropolità i, des de l’any passat, el tribut metropolità, que serveix per contribuir al conjunt dels serveis de l’AMB. La previsió és que el tribut als divuit nous municipis recapti 17 milions d’euros, que no cobriran els 23 que costarà l’ampliació del servei. Faltaran, doncs, prop de sis milions per cobrir. “Estem analitzant amb la Generalitat el possible finançament dels 5,9 milions d’euros que falten”, assenyala el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda. L’AMB preveu una recaptació global l’any vinent de 123 milions d’euros.
Línies insuficients
El Consell Metropolità de l’AMB va aprovar dimarts passat l’ampliació del tribut a l’actual segona corona, que pujarà un 2,2% l’any vinent. L’aprovació va tenir el vot en contra del PP i l’abstenció de la resta de l’oposició. Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola i representant de la CUP, justifica l’abstenció del seu partit al·legant que “la mesura és bona, però no pas la manera en què es vol aplicar”. Escolà considera que les condicions del transport de la segona corona no són equiparables a les de la primera, i reclama que el tribut metropolità es vagi implantant a mesura que es millora la xarxa de transport. Com a exemple, assenyala que Cerdanyola està connectada amb el seu hospital de referència, el Taulí, per un bus cada hora.
Més dramàtic és el cas de Sant Climent, paradigma dels municipis petits connectats només per autobús. En aquest cas, hi ha només una línia que connecta amb Viladecans cada hora. “Reivindiquem un transport digne, amb una freqüència d’almenys 30 minuts”, reclama l’alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra. Aquest alcalde i portaveu del PDeCAT a l’AMB explica que hi ha un pla amb un horitzó de tres anys de millores progressives en el transport públic de la segona corona, “però falta concreció pel que fa als terminis i als pressupostos de les actuacions”, que inclourien millores de línies i freqüències.
Joan Ramon Casals, el seu homòleg a Molins de Rei, recorda que fa almenys 20 anys que la ciutadania reclama un abaratiment del transport, i assegura que Molins de Rei ha liderat, juntament amb Sant Cugat, l’execució del que marca la llei de creació de l’AMB, que data del 2010: “L’AMB té les competències del transport públic als 36 municipis metropolitans.” I és de sentit comú, assenyalen els alcaldes, que tots 36 estiguin en les mateixes condicions. No agrada, en canvi, la mesura a Terrassa, a la zona tarifària 3. El govern municipal reclama fa temps el pas a la zona 2 i, ara, la implantació de la T-Mobilitat.
La diferència entre municipis que ara es vol solucionar té l’origen en l’estructura que va precedir l’actual AMB. Un dels tres organismes que ha substituït era l’Entitat Metropolitana del Transport, que agrupava els divuit municipis de l’actual primera corona per prestar-los un servei de transport comú. L’AMB es va constituir el 2011, i si han calgut vuit anys per a la unificació dels 36 municipis en una única zona tarifària és en part perquè el procés no ha estat fàcil en plena crisi econòmica. “La llei diu que qualsevol nou servei de transport ha de venir finançat”, explica Sierra. També s’ha trigat per l’anunci de la Generalitat de crear un nou sistema de transport integrat, la T-Mobilitat, més basat en els quilòmetres dels viatges que en una divisió per zones. Vist el retard en la implantació, però, els ajuntaments i l’AMB han decidit avançar feina. El canvi de corona comportarà, d’altra banda, que ajuntaments i Generalitat traspassin a l’AMB la gestió de les línies de transport urbà que ara donen servei a la segona corona.
L’AMB confia que la mesura provoqui un augment en l’ús del transport públic i, per tant, una reducció de les emissions contaminants. “Per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire, cal fer un pas més perquè els ciutadans d’aquests municipis apostin pel transport públic per anar cap a Barcelona i viceversa”, diu Poveda. “Hem de donar alternatives per fer-ho possible, i la tarifa plana metropolitana de transport n’és una”, hi afegeix el vicepresident de Mobilitat, que recorda també la reivindicació històrica dels ajuntaments. L’AMB calcula que la mesura tindrà un impacte sobre els 80 milions de viatges que fan cada any els ciutadans metropolitans entre la primera corona i la segona.
Un tribut d’aplicació complexa
El tribut metropolità no es començarà a cobrar al gener, sinó que es trigarà uns mesos a implantar-lo. Hi ha qui ho qualifica d’electoralista, com l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, perquè és probable que no es cobri abans de les eleccions municipals del maig que ve. D’altres ho atribueixen a la complexitat del càlcul, com l’alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra. El tribut es calcula prenent com a referència l’IBI. El valor cadastral dels habitatges es multiplica per un tipus impositiu a l’entorn del 0,160. Però hi ha moltes bonificacions i, per tant, com recorda Sierra, “l’AMB haurà de calcular cada tribut, i això és una feinada espectacular”. Els ajuntaments hauran de fer pedagogia sobre la necessitat de pagar un tribut “per estar en un club que dona serveis”, diu Sierra, referint-se a l’AMB. El recàrrec del transport metropolità va suscitar un fort rebuig entre els que consideraven que es pagava dos cops per un servei, i hi va haver una campanya de desobediència civil que va motivar nombrosos impagaments.
