El peatge ja és una opció
Colau va admetre en campanya que pagar per entrar a Barcelona era una opció, sempre que no funcionin les mesures previstes
Tot i això, l’Àrea Metropolitana, que també presideix ella, reclama que tots els peatges actuals es mantinguin un cop acabi la concessió per passar a ser verds
Al gener els vehicles més contaminants ja no podran entrar a Barcelona
“Tenim una bateria de mesures en marxa per reduir la contaminació i complir amb la normativa europea. Primer cal valorar-les i després ja ho veurem. No descartem el peatge de congestió, però com a segona part de les mesures. El peatge no seria un semàfor als accessos, seria algun tipus impositiu que penalitzi l’ús habitual del cotxe en la línia de qui més contamina més paga.” La declaració és de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en l’entrevista com a candidata que va fer a aquest diari el mes de maig passat. Des de llavors, declaracions però cap moviment. Però l’opció del peatge ecològic, com a Londres, és ja una realitat. L’Ajuntament de Barcelona, però, defensa, que no és el moment d’avançar en aquesta línia; primer cal que entri en funcionament, l’1 de gener, la zona de baixes emissions (ZBE) anomenada Rondes de Barcelona que restringirà el pas de tots els vehicles que no tinguin etiqueta de la direcció general de Trànsit; per tant, els més contaminants.
Aquesta restricció estarà activa, i vigilada per més de 200 càmeres, de dilluns a divendres, i l’Ajuntament calcula que suposarà una reducció de la circulació de 125.000 vehicles diaris i una disminució d’un 15% de la contaminació de l’aire a Barcelona amb vista al 2024. La zona de baixes emissions Rondes de Barcelona tindrà una superfície de 95 quilòmetres quadrats (Madrid Central en té 21) i inclou Barcelona i àrees dels municipis de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet, Esplugues i Cornellà.
Fonts municipals han concretat que la intenció de l’Ajuntament és analitzar les dades de contaminació després de sis mesos de funcionament de la zona de baixes emissions i, llavors, si les dades no són prou bones, iniciar el possible estudi de més mesures, entre les quals hi hauria el peatge. Tot i això, la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, ha afirmat aquests dies que els estudis ja estan en marxa. El Departament de Territori i Sostenibilitat és de la mateixa opinió que l’Ajuntament de Barcelona, tot i que no posa un termini de temps concret. El conseller, Damià Calvet, accepta que el peatge és una opció a estudiar però vol que primer es puguin dur a terme les mesures previstes. De fet, el govern, l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament de Barcelona van tancar a finals de juliol un acord per accelerar algunes de les mesures previstes per poder, en un període de 18 mesos, complir la normativa europea i evitar la multa.
El peatge de congestió és ja en l’imaginari polític i social, però, per ara, les administracions treballen en altres mesures com ara la implementació de la zona de baixes emissions a Barcelona, la seva extensió a diferents municipis de l’àrea metropolitana o la construcció de nous carrils per a vehicles l’alta ocupació (VAO), com el de l’autopista C-58. El reforç del transport públic per evitar la mobilitat obligada és a la boca dels polítics de totes les administracions, però, per ara, no es concreta en cap mesura.
Colau ‘versus’ Colau
Pel que fa a les mesures, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), curiosament, ja que la presideix la mateixa Colau, va més enllà que la capital i proposa que tots els peatges existents passin a ser de congestió, i crear-ne un de nou, que anomena “de toxicitat”, en l’àmbit de la zona de baixes emissions, si la reducció de la contaminació no és suficient. L’AMB defensa que els diners recaptats en aquests nous peatges de congestió, els ara ja existents, quan acabin les concessions el 2021 es destinin, a través d’una nova empresa pública, a finançar el transport públic. I, a més, reclama nous peatges d’aquest tipus a l’A-2, l’autopista del Vallès, la C-58 i la C-17.
Una proposta recurrent
La proposta del peatge ecològic no és nova. De fet, si s’elimina la relació mental d’un peatge a una barrera, com passa ara, ja és la proposta que fa temps que llança el govern amb l’eurovinyeta. Tot i que inicialment tenia més a veure amb la corresponsabilitat del transport per carretera en el pagament de les infraestructures, els exconsellers Josep Rull i Santi Vila l’havien defensat en reunions amb els seus homòlegs del Ministeri de Foment espanyol, però sense cap èxit. L’Estat espanyol es continua negant a aquesta opció, adoptada ja per alguns països i, en algun, com Dinamarca, justament amb l’argument ecològic.
En la darrera campanya de les eleccions municipals a Barcelona, el peatge també hi va ser present. Un dels partits amb representació municipal, de fet, el guanyador de les eleccions, ERC, ho va incloure en el programa. Esquerra defensava la posada en marxa d’un “peatge de toxicitat” que s’apliqués “en funció del grau de contaminació i el nivell d’ocupació dels vehicles” amb l’objectiu de reduir un 25% l’entrada diària de vehicles a la ciutat. Un altre dels partits que es presentaven, i que no va obtenir representació, Barcelona És Capital, la plataforma liderada per Jordi Graupera, l’havia teoritzat i apostava per aquesta mesura, incloent-hi un referèndum després del primer any de funcionament per valorar-ne la possible continuïtat.
Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i la CUP es van mostrar disposats a estudiar la proposta, però un cop implementades les mesures de promoció del transport públic que cadascú defensava, mentre que el PSC , ara al govern, la plataforma de Valls i el PP s’hi oposaven frontalment.
