Els municipis de la Costa Brava gasten prop de 8 milions d'euros en les platges

L'Ajuntament de Roses ha previst aprovar en el pròxim ple una ordenança que regula les activitats permeses a la platja i que preveu sancions d'entre 150 i 6.000 euros per als massatgistes il·legals que han proliferat al municipi. L'ordenança també inclou sancions per als escultors de figures de sorra que no tinguin l'autorització del consistori. De moment, és l'únic municipi de les comarques gironines que ha regulat expressament les activitats a la platja i, tot i que l'equip de govern diu que serà difícil cobrar les multes, com a mínim amb aquesta normativa a la mà, la policia podrà treure la gent de la platja. Altres municipis el que fan és aplicar la normativa general, en què queda clar que està prohibida la venda ambulant. Per això, quan detecten venedors a les platges, els conviden a marxar, i, en alguns casos, fins i tot, els poden arribar a requisar el material.

Un total de 27 platges i set ports del litoral gironí han estar guardonats aquest any amb la bandera blava, amb la qual cosa es certifica la qualitat dels serveis que s'hi ofereixen. Tot i això, i cada cop més, alguns ajuntaments de municipis costaners han decidit apostar per altres certificats, com ara la Q de qualitat turística i, sobretot, l'EMAS, que és un certificat més mediambiental que la bandera blava, també d'àmbit europeu. «Ens hem donat de baixa de la bandera blava perquè és una marca que no dóna garanties de res», va dir el regidor de Platges de Begur, Joan Loureiro. En altres casos, com ara a Palamós i l'Estartit, han deixat de tenir la bandera blava perquè no volien treure, tal com els exigien com a condició, el pàrquing de la platja. Amb tot, el municipi de Torroella ha aconseguit per primera vegada tenir la bandera blava a la cala Montgó. La platja de Fenals, a Lloret, té els dos certificats, però també la Q de qualitat turística i l'ISO.

Els corrents marins modifiquen la fesomia de les platges. Però la intervenció humana, amb espigons i entrebancs, han provocat el trencament dels corrents i, consegüentment, el trasllat de sorra d'un lloc a un altre. Una de les platges més afectades és i ha estat la de s'Abanell, a Blanes. En els darrers dos anys, l'Estat espanyol hi ha abocat unes 700.000 tones de sorra, però aquest any ha dit que prou. Això ha provocat que l'Ajuntament es veiés obligat a redistribuir la sorra, movent unes 6.000 tones a la platja de s'Abanell, però també a la Gran i a la cala de Sant Francesc. En un destret semblant s'han trobat els ajuntaments de Torroella de Montgrí i Roses, a les platges de Griells –on també s'ha hagut d'actuar en el passeig– i la Punta. Per contra, hi ha altres platges que no paren de créixer, com és el cas de la platja de sa Riera de Begur, que s'ha doblat en els darrers 50 anys. L'Estat ha previst dragar-la i abocar la sorra a Griells.

La millora de les platges de la Costa Brava es pot dir que va començar amb la construcció de depuradores per evitar l'abocament d'aigües negres al mar, la qual cosa va provocar, en alguna ocasió, el tancament de platges, com ara en el cas de la de Castell, a Palamós. Aquesta iniciativa es va tirar endavant a través d'una entitat, el Consorci de la Costa Brava, format per la Diputació i els 27 municipis de la costa. La primera depuradora de les comarques gironines va ser la del Port de la Selva, que va entrar en servei el 1973 i també dóna servei a la Selva de Mar. Al 1974 ja es van posar en servei sis equipaments més. A la dècada dels vuitanta s'hi van afegir altres iniciatives municipals com ara les de Girona, Quart, Figueres i Maçanet de la Selva. Després, s'hi van implicar els consells comarcals de l'interior, sobretot el de la Garrotxa, sense oblidar el del Ripollès i el Pla de l'Estany, i la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua.