Els torrentins podran pagar la plusvàlua des de la notaria
L'Ajuntament signarà un conveni amb el Col·legi Notarial per facilitar l'accés a la seua base de dades.
La certificació de la notaria tindrà la mateixa validesa que la municipal.
L'Ajuntament de Torrent ha aprovat per unanimitat, a la darrera sessió plenària celebrada abans de temps de vacances d'estiu, el conveni signat pel Consell General del Notariat i la Federació de Municipis i Províncies per tal d'implantar les noves tecnologies per a l'obtenció de dades a fi de liquidar l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana i les dades de l'impost de bens immobles.
Amb aquest acord, l'Ajuntament de Torrent oferirà els ciutadans un mitjà electrònic senzill i ràpid que estalviarà tràmits i desplaçaments a l'hora d'adquirir un pis, una parcel·la o negoci. Torrent és dels primers ajuntaments del País Valencià que oferirà aquest servei en col·laboració amb el Col·legi Notarial.
L'acord permetrà de des de la mateixa notaria, el client puga obtenir l'autoliquidació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana i podrà pagar-lo mitjançant un sistema de cobrament en xarxa.
Ara, mare!
Pere RossellRecorde quan era menut, que hi havia una cançoneta de xicalla que reflecteix quasi a la perfecció aquesta acció municipal. Es tractava de fer palesa la innecessitat d'una acció, perquè havia caducat, perquè ja havia desaparegut o perquè no feia falta. La cançoneta en qüestió era aquella de «ara que venen les figues, ara t'has mort, cara de porc».
Doncs això; les coses en aquest país, arriben sempre tard. Gràcies però que arriben i que a poc a poc, aconseguim que els detriments de viure en societat, siguen cada vegada menys complicats i que, fins i tot, les noves tecnologies, podran resoldre entrebancs, encara que per a altres sectors de la població els hi suposen problemes afegits.
Xe, ara que tenim el mercat de la compravenda de bens immobles per terra, se'ns ha ocorregut la solució? Bé està el que bé arriba, però com diria aquella vella tia meua que va fer els seus traspàs fa temps: Ara, mare!
