Com fer ballar el cap per no res

Una ja ho sap, que els treballadors de Rodalies sovint senten que han de pagar els plats trencats del mal humor dels viatgers. Una ja ho sap, que una persona que ven bitllets se'n troba de tots colors i que fins i tot pot tendir a desconfiar, d'entrada, de l'usuari que li reclama alguna cosa. Tot això ja ho arribem a comprendre, però d'aquí a facilitar una mala informació, directament errònia, n'hi ha un bon tros. I encara n'hi ha un tros més si aquesta informació torta és donada amb acusacions perdonavides a l'usuari: dient-li que no ha capissat de què va la pel·lícula de la integració tarifària i unes quantes bufades més. Heus aquí una història veritable –i sòrdida– d'un dia a Rodalies. D'aquelles que, de primer, posen d'un mal humor còsmic però que almenys acaben bé.

Habitualment agafo el tren a la Garriga (poble del Vallès Oriental, pertanyent a la zona quatre de la integració tarifària) per anar a Barcelona amb la línia R3. Per fer-ho, disposo d'una T-Mes de quatre zones, que permet agafar, dins aquestes quatre zones, trens de les línies que siguin, autobusos i metro. Ahir vaig canviar el recorregut: autobús fins a Granollers i després, tren des de l'estació de França de Granollers, pertanyent a la R2. Una operació que he fet múltiples vegades sense problemes. Ahir, però, en validar el bitllet, la màquina l'expulsa titllant-lo de “defectuós”. Pregunto a la taquilla i comença el festival: “Els viatgers haurien de mirar les instruccions”, bada amb desgana qui m'atén. I encara més: “Això no et val, perquè és una altra línia i són dues zones més, n'hauries de tenir una de sis zones”. Ein? Les meves objeccions no serveixen de res. La informadora reitera, crispada, que aquesta T-Mes no val per a aquest recorregut, que “és una altra línia”; i què sap ella si ho he fet altres vegades, però que em poden posar una multa de 50 euros si passa el revisor. Falten sis minuts pel tren i em resigno a comprar un bitllet senzill. Em dóna un fullet amb les tarifes perquè me les estudiï.

En el trajecte fins a Barcelona, remiro el fullet intentant entendre l'estrambòtica no-explicació rebuda, sense sort. A l'estació de Passeig de Gràcia em torno a adreçar a una taquilla. És l'última esperança. Aquí, a l'altra banda ja no hi ha cap tracte vergonyant, sinó un home educat que m'escolta. Diu que la T-Mes de quatre zones sí que es vàlida per al trajecte que he fet, que l'únic que li passa és que ha quedat “desmagnetitzada” –d'aquí l'error de ‘defectuós'. Me'n fa una de nova i em torna els diners del bitllet senzill. Amb la seva amabilitat, traça els dos models antagònics d'atenció al públic en què es divideix el món. Farien bé els gestors de Rodalies en imposar el segon. Més que res per no fer ballar el cap innecessàriament. En tenim prou amb els retards.