L'obertura de la nova presó de Figueres es retarda fins al 2012
Estava previst que entrés en servei aquest semestre, però la consellera de Justícia ha dit que no està acabada i que s'inaugurarà l'any vinent
Falta equipar alguns espais, com la cuina i tallers
La nova presó que s'ha construït al Puig de les Basses de Figueres no entrarà en servei aquest any, com s'havia anunciat, sinó que ho farà el 2012. Així ho va dir la nova consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal en la seva primera compareixença en la comissió del Parlament on va marcar les línies del seu departament. La consellera va atribuir l'ajornament d'un any al fet que no està acabada. En concret falta dotar d'equipament i d'infraestructura espais com les cuines, la bugaderia i alguns tallers. També s'havia comentat, encara que ella no ho va citar, que hi havia problemes per dotar-la de personal, ja que es requeriran més mossos i funcionaris i la Generalitat ha limitat la convocatòria de places, en el marc de restriccions i retallades pressupostàries que aplica el nou govern.
El mes de novembre, l'anterior consellera, Montserrat Tura, va organitzar una jornada de portes obertes i fer visitable el nou equipament, tot i que l'estat de la presó era el mateix que ara: no estava acabat. El calendari citat per l'anterior govern –i que s'havia anat retocant en els darrers dos anys, a causa de retards en l'obra– preveia iniciar el trasllat del personal i dels interns en el primer trimestre d'aquest any i completar-lo a l'estiu.
Els alcaldes de Figueres i Llers no s'han mostrat massa sorpresos. Santi Vila ha comentat que el retard suposa un entrebanc pels nous usos que es vol donar a la presó actual, on s'hi vol fer la nova escola Carme Guasch. “Endarrereix un projecte com l'escola, a la qual tenim gran estima. Espero que el retard de la presó s'aprofiti també per fer tots els accessos bé”, ha comentat l'alcalde figuerenc. Per la seva part, el de Llers, Carles Fortiana, ha dit que per ells no suposa cap contrarietat, perquè no en treuen cap benefici.
Diferents entrebancs
Les obres de la nova presó van començar l'estiu del 2008. En aquests anys han patit diferents entrebancs, el més important va ser a l'estiu del 2009 quan els treballs van estar aturats mesos, perquè les empreses subcontractades no cobraven. L'estiu passat hi va haver una picabaralla política entre l'alcalde de Figueres, Santi Vila, i la consellera Montserrat Tura, perquè el primer va amenaçar de no donar llicència d'obertura a l'equipament si la Generalitat no complia el compromís que va adoptar de fer un accés per Hostalets de Llers i completar la sortida nord de l'AP-7.
La construcció de la presó té un cost de 108.927.652 euros i ocupa una superfície de 300.000 m², dels quals 61.642 m² són espais construïts. El centre, que està preparat per rebre 750 interns, té disset edificis, entre els quals es reparteixen els mòduls per als presos i els blocs d'administració. A més, els interns disposaran d'un edifici educatiu amb una escola de formació i biblioteques i una àrea d'esports amb gimnàs, poliesportiu cobert, piscina descoberta i camp de futbol.
Menys impacte lumínic
Precisament ahir l'Ajuntament de Figueres, aliè a l'anunci de la consellera, va emetre un comunicat en què destacava les mesures ambientals que s'havien introduït per disminuir l'impacte lumínic, amb relació al projecte inicial. Les modificacions són: substituir la llum blanca per llum groga en les zones del perímetre de la presó; reduir l'alçada dels focus, que han passat de 12 a 6 metres, i disminuir la potència de cada lluminària. En aquest sentit el projecte inicial preveia l'agrupació de quatre focus de 1.000W i ara seran bàculs individuals de 150W. Si abans estaven col·locats a una distància de 50 metres, ara estaran a 10 metres, amb l'objectiu d'aconseguir un efecte d'enllumenat més tènue i uniforme. D'aquesta manera s'obté una mitjana de 79 luxs, mentre que en la proposta inicial apareixien taques de llum de fins a 300 luxs. L'òptica de les lluminàries és asimètrica, de manera que la llum es dirigeix sempre cap a l'interior i, en cap moment, es produeix contaminació lumínica a l'hemisferi superior.
