Viatgers desorientats
L'estació de l'Hospitalet s'omple d'usuaris desconcertats i de turistes amb maletes
Alguns afectats denuncien la falta d'informació i critiquen que el tall es faci a l'agost
“Tortosa és Catalunya", recorda, indignat, Jordi Oblas, assegut fora de l'estació de Renfe de l'Hospitalet de Llobregat. “Hi ha molta gent amb l'armilla taronja, però no informen bé”, lamentava amb un to resignat, i afegia: “He preguntat a les 11 del matí a l'estació Passeig de Gràcia què havia de fer per anar a Tortosa, i m'han mirat com si parlés d'un lloc inhòspit. Al final he arribat a l'Hospitalet en metro i m'he d'esperar fins a dos quarts de dues per agafar el tren, i jo començo a treballar a aquesta hora”.
El trànsit de viatgers constant feia difícil que l'equip d'informadors tingués un moment de calma. Turistes i usuaris de les línies regionals i de rodalies els utilitzaven com a brúixola per apaivagar el desconcert que planava als seus rostres. Els estrangers, molts carregats amb maletes i nens, es limitaven a preguntar i a seguir les indicacions sense acabar d'entendre ben bé què passava. “Tot està una mica desorganitzat, però sembla que és el que toca”, deia Andrew Eckhous, un jove dels Estats Units que, acompanyat per la seva mare, es dirigia a Tarragona en la seva darrera jornada al país. Alguns turistes s'aventuraven a preguntar què s'havia de fer per arribar a la Sagrada Família, el Camp Nou, Port Aventura o la platja, sense fer distincions geogràfiques. Olga López, una més de les afectades pel tall, es preguntava: “Com pot ser que faci obres a l'agost un país que viu del turisme?”. La veïna de Gavà, acompanyada del seu fill petit, formava part del grup dels usuaris ben informats que omplia l'estació i es resignava a esperar la sortida del seu tren per anar a Prades. Com ella, altres viatgers es mostraven crítics amb la tria del calendari de la desconnexió, malgrat que reconeixien que durant la resta de l'any afectaria els treballadors. En el pol contrari, es trobaven els comprensius amb l'obra. Alfredo González, un home acompanyat de la filla, deia: “Això és progrés. Tot i que molesten, s'han de fer obres”.
A l'estació convivien ahir dos tipus de viatgers: els informats i els perduts. La Victòria, una dona gran de Barcelona, és un exemple del primer tipus; coneixia el trajecte alternatiu per anar a l'Hospitalet i l'horari de sortida del tren cap a Torredembarra. “Ahir vaig trucar per telèfon i m'ho van explicar tot”, afegia. Els mitjans de comunicació, la informació repartida les darreres setmanes a les estacions i el boca-orella havien fet la seva feina i, si bé desorientats perquè es tractava d'una nova estació i acabaven de fer un trajecte en metro, molts usuaris –els habituals– sabien què passava. Entre els perduts, a més de molts turistes, hi havia gent com l'Antònia i el seu marit, una veïna de l'Hospitalet que es dirigia a l'Ametlla de Mar per primer cop en tren i feia cua per preguntar i per comprar el bitllet. Els viatgers amb destinació a Tortosa, es van trobar, a més del tall, una avaria en un tren que va sortir al migdia de l'Hospitalet.
Enric Roca, un jove que es dirigia a Reus, feia una lloança de la paciència dels usuaris. Assegurava que havia rebut una informació correcta a Sants, però feia memòria i deia: “Quan no és el TAV, és el metro”. L'estació de l'Hospitalet es va convertir, ahir, i així serà fins a final de mes, en una petita sucursal de Sants: gent entrant i sortint constantment, moments d'estrès al bar i empleats de Renfe rondant per tot arreu.