TRANSPORT
Molts “tronats” pel tren i algun turista
El tren turístic Costa Brava, format per vehicles antics, fa el trajecte inaugural enmig de curiosos i sobretot aficionats del ferrocarril
Els més veterans recorden els combois de la seva infància
Durant tot el trajecte, més gent mirant per la finestra que asseguda. I sobretot moltes fotos.
Fotos i fotos. Des d'abans d'arrencar a Figueres fins després d'arribar a Portbou, el tren turístic Costa Brava –format per vehicles antics– va ser focus ahir al migdia de centenars, gairebé diria milers, de fotos en el viatge inaugural. L'única decepció per a alguns: no hi havia la màquina de vapor, sinó una dièsel, també antiga. I de seguida, l'explicació dels experts en el tema (la majoria): Adif no ha donat permís per usar-la en dies de risc d'incendi. Entre els decebuts, un aficionat de Ciudad Real, que viu a Barcelona i estiueja a Llançà, que destaca, però, l'ocasió que és el viatge: “A França i Alemanya és més habitual, aquí no.” La majoria de fans –alguns s'autodefineixen com a “tronats” pel tren– estan entusiasmats: “És irrepetible anar en un vagó d'aquesta època.” I uns fabricants de trens en miniatura m'exposen la visió contrària a la normal: “Per nosaltres és com una maqueta al revés, en gran.”
A l'andana de Figueres també s'acosten curiosos, alguns atrets per les notícies prèvies i d'altres que s'ho han trobat de casualitat, com dues noies d'una coral figuerenca que van a Portbou –on fan concert al vespre– però amb Renfe. “De saber-ho potser hauríem agafat aquest.” I quan arriba el seu tren, els viatgers que en baixen, nous encuriosits en l'antic del costat.
S'acosta l'hora. Els passatgers –molts “tronats” i algun turista– van distribuint-se en els tres vagons. Dos de tercera classe: un amb compartiments independents (un xic claustrofòbic, confessa un viatger un cop a Portbou) i un altre de normal, que encabeix la majoria del passatge. Tanca la comitiva un vagó “de més de primera classe”, em diu un altre fan ferroviari: era el destinat a la direcció –amb lavabo, cuina i dos salons amb sofàs–.
Als aficionats de més edat, el tren els porta records. Alguns del trenet de Sant Feliu, “sobretot perquè tenia el balconet per entrar”; altres de la infància, quan veien passar trens a l'estació i eren feliços si el maquinista els xiulava. A prop dels veterans, dos nadons de 4 mesos que s'estrenen en tren. En el cas de la Candela, els pares ho han fet exprés: “Volíem que el seu primer viatge en tren fos especial.” En el d'en Mateu, és un regal d'aniversari de la mare al pare, un altre malalt del ferrocarril. També és el primer viatge en tren per al Francesc, de sis anys, que tot i que l'únic similar que havia fet era anar en metro, té clar el que li està agradant més: “Els túnels.”
Durant tot el trajecte, més gent mirant per la finestra que asseguda. Moltes fotos. Bon ambient. Assaborint el paisatge, en un dia de sol i amb el bon aire condicionat que són les finestres sense res. Cap al tram final, salutacions entre viatgers i gent de la platja i de les cases d'algunes urbanitzacions.
S'arriba a Portbou a l'hora prevista. Més fotos. I després de mitja hora ja no queda rastre del tren antic a la via. A la mateixa hora arrenca un tren de Renfe que comença a portar els primers viatgers de tornada a Figueres. Entre ells, en Mateu, encara despert. La Candela, en canvi, abans s'havia quedat ben adormida gràcies al sacseig, notori, del tren antic.