Comencen a preparar el nou concurs de residus guixolenc
La concessió a Cespa expira el 2016, però el govern de Sant Feliu vol enllestir les bases l'any vinent per “ajustar els costos”
El regidor diu que la futura adjudicatària ha de ser “més operativa”
Tot i que encara falten dos anys perquè expiri el contracte de concessió de la recollida de residus i neteja urbana, de platges i la deixalleria, el govern de Sant Feliu de Guíxols ha començat a preparar les bases per al futur concurs. L'acord amb Cespa es va signar l'any 2008 per a vuit anys, prorrogables a deu. Però la idea és no aplicar cap pròrroga el 2016.
De fet, el regidor de Serveis, Quim Clarà, diu que “no hi ha cap problema perquè anem convocant el concurs l'any vinent”, tot i que la nova adjudicatària hauria d'esperar a treballar fins al venciment del contracte amb Cespa. Clarà recorda que en altres poblacions els tràmits s'allarguen per les pugnes entre empreses del ram, i vol afinar els requisits de les bases “per mirar d'ajustar els costos a la baixa però millorant el servei que es presta als veïns”, qüestionat sovint pel baix nombre de contenidors i el col·lapse en algunes zones.
La recollida del vidre i cartró, que ara presta el Consell Comarcal, s'integrarà dins del servei municipal. “El sistema és molt poc operatiu a l'estiu, quan els contenidors de selectiva s'emplenen més de pressa”, apunta l'edil. En tots els sentits, però, Clarà creu que la futura empresa “haurà de donar una resposta més ràpida davant les incidències i oferir un servei d'atenció telefònica” als veïns sobre contenidors plens o carrers bruts, similar al que ofereix la nova concessionària de l'enllumenat per notificar avaries.
LA DATA
Mancomunar el servei amb altres municipis
Clarà creu que un bon mecanisme per abaixar els costos del servei seria mancomunar-lo amb els municipis de l'entorn, com ara Santa Cristina d'Aro o Castell-Platja d'Aro. Però un dels principals problemes és que les dates dels contractes vigents en cada municipi no permeten convocar un únic concurs. El regidor guixolenc diu que “una possibilitat seria que el primer municipis on s'arribés al final de la concessió la prorrogués per esperar l'altre o els restants”, però admet que abans caldria un acord polític amb els altres governs, que aquest mandat són del mateix color. A Santa Cristina, l'homòleg de Clarà, Jordi Oriol, no tanca la porta al diàleg. Però reconeix que “s'hauria d'estudiar molt a fons”, perquè les necessitats de cada població són diverses. Santa Cristina té una orografia complicada i a Platja d'Aro la població es multiplica per deu cada estiu.