Tàrrega perd ingressos i feines en descartar la construcció de la presó
La capital de l'Urgell pacta ampliar la vigència de la llicència per evitar el retorn de dos milions d'euros
El centre havia de generar 450 llocs de treball
Tàrrega és una de les ciutats més perjudicades per la crisi, ja que ha perdut o, com a mínim, ha demorat uns quants anys dos dels grans equipaments que tenia previstos a mitjà termini. Es tracta de la presó i del parc sanitari i social.
El Departament de Justícia ha confirmat en els darrers dos anys que el centre penitenciari de Tàrrega no es farà. No és una decisió ferma, ja que la necessitat de places i la disponibilitat pressupostària marcarà el futur de la presó dels Plans o de la Corbella, dues de les denominacions que es barrejaven a la conselleria.
La planificació d'equipaments penitenciaris anunciada el 2004 va provocar un cert terrabastall a Tàrrega, però al final es veia com una oportunitat. La construcció de la presó havia de crear centenars de llocs de treball i, un cop obert, el centre requeriria unes 450 places de feina cobertes de manera directa per al seu funcionament i es calculava que 200 més hi mantindrien una vinculació indirecta.
El 2010 es va adjudicar la construcció i conservació de la presó per 186 milions d'euros al consorci format per OHL, FCC, Construccions Rubau i Copisa. D'aquesta quantitat, 143 milions d'euros es destinarien a la construcció i la resta al seu manteniment durant un període de 32 anys.
Un cop desestimada aquesta presó, l'Ajuntament ha pactat ampliar la vigència de la llicència d'obres fins al 2016 per evitar, així, haver de retornar dos milions d'euros.
LA XIFRA
LA DATA
Esperant més de 25 milions
L'altre gran equipament que Tàrrega espera és el parc sanitari i social que se'ls va anunciar l'any 2006. Ara la capital de l'Urgell només té un CAP i esperava completar aquest servei amb un petit hospital lleuger i una residència sociosanitària.
El govern tripartit va anunciar aquest projecte fa vuit anys amb un import que superava els 60 milions d'euros. No obstant això, es tracta d'un altre dels molts projectes que queden guardats en un calaix i que ja es veurà si mai s'arriben a executar.
Es tractava d'aixecar un hospital de proximitat amb la previsió que fes mil intervencions quirúrgiques menors cada any, un centre sociosanitari de 93 places per a ingressos de mitja estada i una residència social de 100 places per a gent gran i amb centre de dia de 40 places més.
