La piscina coberta municipal fa aigües
Els ajuntaments es veuen obligats a reduir-ne els projectes per poder tirar-les endavant
La piscina de Palamós, Calonge i Vall-llobrega tenia un pressupost inicial de més de 7 milions d'euros i hauria d'haver tingut uns 2.500 socis per fer-la rendible. Però, ara, davant la crisi, s'ha replantejat el projecte, amb un cost de 4,8 milions d'euros i uns 1.200 socis. «Ara és més factible i més real», va afirmar Joan Gea, responsable de projectes estratègics de l'Ajuntament de Palamós. La nova proposta representa un 5% del total de la població dels tres municipis. Ara tot està pendent que se solucioni el tema dels terrenys, que es troben a Calonge, encara que prop de la vila de Palamós, per finalment tirar-la endavant. Gea descarta renunciar a la piscina, que és l'equipament «més reclamat» pels palamosins.
Per fer front a la construcció de la piscina, la mancomunitat compta amb ajuts de la Diputació de Girona i d'Esports de la Generalitat, de prop d'un milió i mig d'euros. Tot i això, Josep Saguer, delegat d'Esports a Girona, va explicar que la mancomunitat ha renunciat a la subvenció. Gea, però, recorda que els calen els ajuts per poder-la executar.
Qui també ha renunciat a la subvenció d'Esports és Blanes, per poder fer la piscina dins el complex de ciutat esportiva, als afores de la vila. Les dues renúncies, segons Saguer, vénen condicionades per la impossibilitat de tenir la piscina abans del 2011, que és el termini del conveni de subvencions, que inicialment ja acabava el 2008.
Qui sí que encara manté la subvenció, que puja a uns 800.000 euros, és el projecte de piscina de Lloret, on es preveu fer-ne una d'olímpica –50 metres de llargada–, la primera de la demarcació. L'Ajuntament, però, s'ha vist obligat a refer el projecte, mirant de fer-lo en dues fases, ja que el concurs va quedar desert. El projecte puja a prop de 18 milions d'euros. «El fem en dues fases, per fer-lo més accessible econòmicament», va dir el regidor d'Esports de Lloret, Ivan Tibau.
Pel que fa a execucions, actualment en fan una a Santa Coloma de Farners, amb un cost de 7,4 milions d'euros, i que podria entrar en servei a principis del 2010. Caldrà veure com afecta aquesta nova infraestructura a les altres dues piscines cobertes municipals de la Selva –a Anglès i Sant Hilari–, el nombre de socis de les quals es reduirà.
Des d'Esports es diu que cal una població d'unes 20.000 persones en un radi de 10 a 15 quilòmetres perquè la piscina –sempre considerant que es tracta d'un complex esportiu, amb gimnàs, sala de condicionament físic, etc.– sigui rendible. I aquest és el gran problema que ha trobat la piscina de Tossa, la qual és tinguda per tothom com l'exemple del que no s'ha de fer.
Actualment, no rutlla tampoc la piscina de Sant Feliu de Guíxols, que només va ser rendible els dos primers anys. Ara, davant del desè aniversari, l'Ajuntament vol canviar d'empresa. Per contra, una piscina que constitueix un exemple a seguir és la de Palafrugell, de la qual es diu que és de les poques rendibles a la demarcació.
En aquesta línia, l'anterior Ajuntament de Torroella en va voler fer una de semblant, que hauria costat 5,1 milions d'euros. L'actual govern, però, ha aturat el projecte, indemnitzant l'empresa adjudicatària amb 100.000 euros, i s'ha plantejat fer-ne una de més econòmica: una piscina descoberta que a l'hivern es pugui cobrir. Esports defensa també aquesta idea, atès l'alt cost de les cobertes.
Tres condicions
Per aconseguir una subvenció d'Esports de la Generalitat, cal complir tres condicions: ser propietari dels terrenys o obtenir-ne una cessió durant 25 anys; que la finca tingui la qualificació d'equipament o equipament esportiu –que ha estat el problema de la piscina de la Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega–, i hi ha d'haver l'informe favorable sobre el projecte. La subvenció de la Generalitat pot ser de prop d'un milió d'euros. El problema que, a més del cost del projecte, també cal tenir en compte és el manteniment. Així, la majoria d'ajuntaments aposten per externalitzar el servei, especialment quan són macroprojectes, com ara els casos de Vilafant, la segona de Figueres o la de Sant Joan de les Abadesses. La piscina de Roses, inaugurada fa 3 anys, encara no té beneficis, mentre que la de l'Escala, estrenada fa 6 anys, s'autofinança.
