“El pla de Lloret és una fita turística”

Això forma part de l'ambició del pla. Una destinació millora si hi ha una actuació sobre les edificacions, la mobilitat... No depèn de l'última baula de la prestació del servei: els hotels, els transports, la gastronomia. Requereix tot un àmbit urbà de qualitat de vida.
Allò que és bo per al resident permanent és bo per al resident temporal.

El pla operatiu parla de tres terminis: a curt termini, fins al 2016; a mitjà termini, fins al 2018, i a llarg termini, fins al 2020. Al principi, volem executar el camí de ronda i, pel que fa la remodelació urbana, estem pendents del seminari d'urbanistes i arquitectes de prestigi mundial [del novembre]. D'allà en sortiran decisions nuclears per a l'avinguda Just Marlés [la riera] per exemple. Ja hem començat els treballs perquè Lloret sigui una destinació intel·ligent. En energia, parlem d'una xarxa de fred i calor pública, que signifiqui menys costos energètics i contribuïm a una economia més neta. Hi col·labora la Diputació, l'Institut Català d'Energia (Icaen) i la Mesa Empresarial de Turisme amb la intervenció dels enginyers.

Hi ha diferents alternatives sobre la taula. S'ha de tenir en compte la configuració arquitectònica, urbanística i tot el conjunt d'activitats que s'hi desenvolupen. Ara les activitats que hi ha no són suficients per atendre el concepte de turisme de destinació de qualitat. S'ha d'enriquir i que sigui un eix cívic tenint en compte la mobilitat o la remodelació urbana.

És una alternativa. De fet, el seminari d'urbanistes i arquitectes del mes de novembre ens ajudarà molt a reflexionar i a tenir en compte els paràmetres a l'hora de fer no la diagnosi sinó d'intentar buscar solucions. Hi ha un segment de l'oci nocturn que s'ha de recollir perquè la destinació tingui el concepte de qualitat.

Tot el que estem comentant depèn d'un finançament. Això ja no és un tema del Departament d'Empresa i Ocupació [ara hi ha cinc departaments que hi treballen]. Aquesta és la gran bondat de l'acord. El finançament no ha de ser només públic. S'ha de cercar també en el món empresarial. El Departament d'Economia ha fet una reserva d'1,8 milions d'euros per invertir-hi. Però cal que el Banc Europeu d'Inversions hi aposti. D'altra banda, d'una vintena de projectes proposats al Departament d'Economia, aquest ha estat un dels tres que han sobreviscut perquè té en compte la sostenibilitat ambiental, l'eficiència energètica i la gestió de la ciutat intel·ligent.

No, no, és una fita de la política turística del país. Mai s'havia arribat a uns processos tan elaborats i de coneixement compartit. A més, al Segitur [societat estatal que depèn de la secretaria general de Turisme] els sembla molt interessant. S'ha fet una anàlisi molt profunda i no ens conformem millorant el passeig, les façanes de les cases del mar. Estem parlant d'un concepte més integral.