Tarragona

L'edifici de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, tocant a la rambla Nova, té a la façana una pancarta enorme amb les frases «Tarragona capital. Tarragona som tots». No és l'única pancarta així que hi ha a la ciutat. Demanen que Tarragona sigui capital de la nova vegueria, que no volen que es digui Camp de Tarragona sinó directament Tarragona. El lema Tarragona som tots és un típic lema invasor, de la mena d'España somos todos o el sistema que ens hem dat. T'agradi o no, se t'inclou al concepte que l'encapçala. El lema de Reus és Tots som capital i té per logo un avió que s'enlaira. Tàrraco era la capital de la província Tarraconense. A la rambla Nova, els cartells de promoció del comerç diuen: «Passeja't per la història.»

En els últims temps hi ha hagut trifulgues sobre si l'aeroport, que és a Reus, havia dir-se Reus o Tarragona. De moment es diu Aeropuerto de Reus. El desembre passat es va fer al Teatre Fortuny de Reus l'acte de presentació de Reus com a candidata a capital de vegueria. Benach hi era, i que el president del Parlament de tots fos allà no va agradar gens a Tarragona. Benach és ganxet (reusenc), és dels Xiquets de Reus, es passeja amb samarretes de la colla, té una masia, porta un tractor, el veuen arribar amb el seu famós cotxe oficial... Però Reus per mi ha donat un polític molt millor, Ariel Santamaria, el regidor que va entrar a la política després que se li aparegués dos cops Elvis Presley. Per solucionar el tema del túnel barceloní de l'AVE, Santamaria va proposar traslladar la Sagrada Família a Reus, d'on era Gaudí. Ara ha penjat un vídeo a internet on surt al seu despatx, ple de fotografies d'Elvis, amb una samarreta negra de Reus is not Tarragona i amb una guitarra. Toca el Love me tender i després anuncia que, vist que «no tenim res per compartir amb els de Tarragona perquè les dues ciutats són totalment incompatibles», el seu grup, el CORI, presentarà una moció per tal que Reus tingui vegueria pròpia i en sigui la capital. No demana la capitalitat de tot. Una vegueria per a cadascú i fora problemes.

Quan els de Reus se'n van a Tarragona, diuen que van al barri marítim de Reus. Quan és Santa Tecla, els joves tarragonins canten «voti, voti, voti, reusenc el que no voti». Mentrestant, a 70 quilòmetres, Ascó demana un cementiri nuclear. Les centrals de Vandellòs són a 50 quilòmetres. «Hi ha problemes de pudor amb els polígons», m'explica un tarragoní, «però quan la refineria de Repsol al Morell, de nit, treu flames, el cel sembla una posta de sol permanent. Quan jo era petit les llumenetes del polígon em feien somiar en torres altes, una gran ciutat com Nova York».

Anant cap a mar, els últims trams de la rambla Nova fan pujada. És peculiar d'aquesta Rambla. No baixa a mar, sinó que hi puja. El final és abrupte, una barana i un precipici. Aquí vénen els suïcides. L'últim, un cambrer que havia perdut la feina. Fa anys una mare hi va llençar el fill abans de saltar ella. Que Tarragona sigui en un escarpat feia molt difícil una estació per al TAV, i la rivalitat amb Reus va impedir que es fes en aquella ciutat. Van fer-la al mig dels camps. Els tarragonins s'acosten al mirador a «tocar ferro», és a dir, a tocar la barana i veure volar els coloms des de sobre, i el moll i els petroliers quiets, plans i llargs, més enfonsats els carregats, menys enfonsats els que ja han buidat, i en dies clars les plataformes petrolieres, mar endins.