“Fem una crida per un acord social de l’aigua i en defensa dels rius”

Un grup format per gent d’ONG, moviments ambientalistes i professionals del món universitari fa temps que ens reunim per discutir sobre la gestió de l’aigua a tota la península ibèrica. Volem contrarestar l’ofensiva del govern estatal per configurar una nova política de transvasaments. Fa un any que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient està fent reunions en tots els sectors socials per elaborar una proposta.

Hem demanat un parell de vegades reunir-nos amb la ministra i ha estat impossible. Avui tenim prevista una reunió amb la CHE, però quan el ministeri ja ha fet més d’un centenar de reunions i no ens ha volgut rebre. Ens hem adonat que s’ha prioritzat un pacte polític per tornar a les pràctiques de sempre. És per això que a través de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua ens hem agrupat.

Fem una crida per aconseguir un acord social de l’aigua davant del canvi climàtic, en defensa dels rius i de l’aigua pública. Ens hem posat d’acord en quatre punts bàsics que es desenvoluparan el dia 17 en una jornada a Saragossa i que serà l’alternativa al pacte estatal de l’aigua. Nosaltres discutim la gestió de l’aigua que s’està fent en la sequera, no acceptem propostes d’embassaments, transvasaments i més infraestructures hidràuliques que incrementen la pressió sobre els rius. També demanen la revisió de la política de regadius i d’abastaments urbans, la reversió dels processos de mercantilització de l’aigua i municipalitzar-ne la gestió.

El manifest que ja hem fet públic l’encapçalem un centenar de persones, hi ha càrrecs públics, però sense posar de quin partit són, professionals del món universitari i entitats ambientalistes. De les Terres de l’Ebre només hi som els portaveus de la PDE, i de Catalunya hi ha molt pocs firmants. El món polític català viu en un món interior, que nosaltres respectem, però està vivint d’esquena a una realitat, com si el pacte estatal de l’aigua no afectés a Catalunya, tot i que el pacte inclourà transvasaments de l’Ebre. Es tracta d’un debat que a Catalunya no s’està produint però que a l’Estat espanyol és un dels debats principals. Ens sentim sols.

El debat polític ja està tancat però no el social. És per això que volem contrarestar l’estat d’opinió que crea el ministeri basat en el fet que hi ha una sequera que només es pot resoldre amb transvasaments. Segons el calendari del ministeri, al juny s’aprovarà el pacte estatal de l’aigua i a principi del 2019 es presentarà el projecte de PHN. El pacte estatal de l’aigua serà la base del PHN, i es vendrà a Europa com un pla consensuat amb el conjunt de la societat. Segons els plans de conca, l’únic riu excedentari és l’Ebre.

Això és importantíssim i hi estem treballant, però al mateix temps volem provocar una discussió a Múrcia, Castella, el País Valencià i Almeria sobre la gestió de la seua aigua, perquè no és veritat que els falte aigua. Que el govern del PP presente un PHN a Brussel·les en què digui que totes les comunitats estan d’acord menys els catalans que són independentistes, no és el mateix que puguem dir que tots els ambientalistes s’hi oposen.

Estem pendents de la resolució del Suprem. Una vegada surti la sentència haurem esgotat la tramitació del contenciós i si no és favorable podrem reactivar la queixa a Europa.

Sí, totalment. El govern català està pagant el transvasament a través del Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia. Fa quatre anys que reclamem al govern el pla de gestió de la xarxa natura 2000 dels espais del Delta i no ens el facilita. Quan presente aquest pla de gestió s’haurà de posar sobre la taula el tema del cabal ambiental i tots tenim clar que el que preveu el pla de conca és insuficient, llavors es posaran en qüestió els canals. Fins ara el govern català ha jugat a amagar el cap sota l’ala.

Serà a l’abril. Tot i que no és el moment de convocar mobilitzacions ho estem discutint. De tota manera avui mateix participarem al Priorat en un acte reivindicatiu sobre la manca de cabal del riu Siurana.