“Una explotació agrària per ser viable ha d’estar diversificada”

La caiguda de la renda agrària ha estat d’un 20% els últims deu anys, i si parlem en termes absoluts aquest percentatge supera el 30%; cal tenir en compte l’increment de l’IPC i totes aquelles petites despeses que tenim i no quantifiquem. El sector agrari té un pes important dins l’economia de les Terres de l’Ebre i del conjunt del país, i això hem de transmetre-ho a la societat per garantir la continuïtat del sector.

La caiguda de producció d’alguns sectors per inclemències climatològiques i les importacions en són els principals motius. Hem de fer créixer el consum de proximitat.

Sí, hi ha experiències en tots els sectors. En el cas de l’oli d’oliva s’estan elaborant moltes marques de qualitat i s’aposta per aquest fet diferencial. La reserva de la biosfera també és una oportunitat i l’hem d’aprofitar com a marca de territori. El sector del vi ha estat la punta de llança de l’aposta per la qualitat, però l’han seguit d’altres. També és necessari diversificar l’explotació i introduir el turisme rural. Una explotació agrària per ser viable ha d’estar diversificada, no es pot viure d’un sol cultiu. Hem de ser curosos, però, a l’hora de decidir per quin tipus de turisme apostem.

Un turisme de qualitat i tenir clar que no qualsevol caseta es pot habilitar com a allotjament turístic. Hem d’evitar que no ens passe com a altres llocs i acabem morint d’èxit. La dimensió de l’explotació és una altra de les claus, ha de ser de la dimensió justa per ser rendible.

No hi ha prou ajuts per a la incorporació de joves al camp. A més dels ajuts per a les noves incorporacions són necessàries polítiques de continuïtat després dels cinc primers anys i que els pagesos puguin vendre la producció a un preu digne.

D’una banda, amb el control de les importacions, i de l’altra, que la societat entengui què representen aquestes importacions. Quin criteri fan servir els consumidors quan van a comprar? Aposten per allò que els sembla més econòmic, encara que a la llarga no acabi sent-ho. Allò que comprem barat, al moment de consumir-ho acaba sent car.

Les espècies invasores impliquen un encariment dels costos de producció. En el cas del cargol poma, encara que s’aplica una reducció de mòduls de l’IRPF, no compensa el pagès. No hi ha danys al cultiu perquè al marge esquerre el pagès ha après a conviure amb el cargol poma per minimitzar l’impacte de la plaga. Al marge dret s’aplica una política d’erradicació de l’invasor. Cal apostar per la investigació i la lluita biològica.

El delta de l’Ebre no seria el que és sense l’activitat de l’arròs. Però aquest paper de cuidadors del medi no és reconegut ni per l’administració ni per la societat. Si l’activitat agrària s’abandona, aquell territori passa a ser sotabosc aviat, i això genera un greu problema d’accessibilitat i risc d’incendi.

En el cas del Delta, el pronòstic és que es perdrà bona part del territori per la regressió si no es fa una aportació important de sediments; per tant, pot desaparèixer part del cultiu de l’arròs. Hi ha altres cultius que s’hauran de buscar alternatives, tot i que el terreny d’aquí no és gaire bo per a la transformació. En el cas de l’olivera i els cítrics, la sequera posa en risc la viabilitat de l’explotació.

Estem a favor del reg si és sostenible. L’Aldea-Camarles es va iniciar però es va aturar tot i que se’n podria beneficiar una superfície de 7.000 hectàrees d’olivera. Tot i que el preu de l’oli ha millorat, la sequera perjudica la producció i l’explotació se’n ressent. Pel que fa al Xerta-Sénia, UP estem en contra de qualsevol transvasament, però no del reg sostenible i eficient. El sector no ha avaluat quants diners ha deixat de rebre els últims anys cinc anys per falta de producció, una inversió que s’hauria pogut destinar al reg.

El fet de no tenir govern està retardant l’aprovació de la llei de caça. També és un moment delicat perquè s’està negociant la futura PAC i no hi ha un govern que defense els interessos de la pagesia catalana.