trànsit
infraestructures
Suspens viari per a l’N-II a la Jonquera i l’N-260a a Besalú
Són resultats recollits en l’auditoria de mobilitat del RACC, que ha analitzat set travesseres urbanes de la demarcació
La via que ha obtingut una millor puntuació, en canvi, és la C-66, a la Bisbal
Promoure una cultura més segura i curosa amb el medi ambient en l’àmbit de la mobilitat viària. És la finalitat d’una auditoria que du a terme anualment el RACC des del 2011 i que, en la darrera edició, ha avaluat set travesseres urbanes de la demarcació: l’N-II, al seu pas per la Jonquera; l’N-260a, a Besalú; el tram de la C-150a que creua pel mig de Banyoles; la C-66, a la Bisbal d’Empordà; la GI-682, a Lloret de Mar; la GI-542, a Sant Hilari Sacalm, i el recorregut de la GI-682 que transcorre per dins de Sant Feliu de Guíxols. En el plec de conclusions, el director de la Fundació RACC, Lluís Puerto, va explicar ahir que totes les vies examinades “tenen un ampli marge de millora i cap aconsegueix una puntuació de notable”. Dues d’aquestes travesseres, de fet, suspenen l’auditoria de mobilitat de la companyia automobilística. Es tracta de les vies urbanes de la Jonquera i Besalú, que han assolit tan sols 34 i 47 punts, respectivament, en una escala de 100. El còmput situa l’N-II, a la Jonquera, en el tercer pitjor lloc en la llista de vint-i-vuit carreteres urbanes de Catalunya que el RACC ha analitzat en els últims set anys (per sota només hi van quedar les d’Alcarràs i Gandesa).
A la Jonquera, els passos de vianants que hi ha a l’N-II estan massa allunyats entre si; hi ha una manca de vorera en bona part del tram; la infraestructura de les parades del transport públic és insuficient, falta espai destinat als ciclistes, i la intensitat de vehicles pesants no promou el caràcter de carrer que ha de tenir la travessera. Hi hauria d’haver més arbrat i mobiliari urbà perquè ajuden els conductors a identificar quan es passa d’un escenari interurbà a un d’urbà, i fan canviar així el xip al volant. En aquest punt, en canvi, l’N-II obté un resultat acceptable en seguretat viària. El RACC aconsella, no obstant això, col·locar més elements de moderació del trànsit, ja que quasi el 25% dels automòbils que hi circulen superen en un 10% el límit de velocitat.
Trasllat a les institucions
L’estudi posa de manifest que l’N-260a, al pas per Besalú, es queda a les portes de l’aprovat, amb 47 punts. El seu recorregut central té unes condicions bastant bones, però els seus dos extrems perjudiquen la nota final (la zona del pont i el seu enllaç amb l’A-26). El RACC assenyala que hi ha una mala disposició dels passos de vianants, voreres estretes i en mal estat, una manca de carril bici, caldria millorar la il·luminació, respectar més certs llocs que no són per estacionar-hi i incorporar més factors reguladors del trànsit. En canvi, l’N-260a a Besalú i la GI-542 a Sant Hilari Sacalm són les que tenen la millor valoració en matèria d’adequació urbana per la baixa contaminació acústica, i la presència d’arbrat i mobiliari adequats.
A l’altra cara de la moneda hi ha la C-66, a la Bisbal, que té 64,5 punts sobre 100 i aconsegueix la quarta millor nota entre les 28 travesseres examinades arreu del país. Paral·lelament, el RACC indica que la mobilitat per a vianants i ciclistes no compleix els mínims de qualitat a la GI-682, a Sant Feliu de Guíxols. Es considera necessari adequar les voreres i la il·luminació a la GI-542, a Sant Hilari Sacalm. A la C-150a, a Banyoles, hi ha una bona dotació de passos de vianants, tot i que les voreres són estretes en alguns trams i la il·luminació és insuficient. I a la GI-682, a Lloret de Mar, destaquen positivament la senyalització i una bona organització en l’estacionament de cotxes, si bé, entre altres aspectes, fa reduir la nota l’elevat nombre de vehicles pesants que hi circulen.
Puerto va subratllar que envien aquesta diagnosi als titulars de les vies i als alcaldes per recordar-los l’existència d’aquests dèficits i obtenir una reacció com més aviat millor: “Sabem que els cicles pressupostaris són lents, però com que el RACC som una de les forces que intervenim en aquest debat, anem insistint a les institucions perquè es facin efectives les millores viàries.”