EMILI SOMS
HA FET UN INVENTARI DE MÉS DE QUARANTA VARIETATS DE POMES
“Si vols recollir alguna cosa hi has de tenir una dedicació diària”
Des que es va jubilar, la seva gran afició és la recuperació de pomes antigues de la vall d’Arbúcies. Informa de l’estat de les pomeres al blog ‘El Pomari de l’Emili’, que gestiona el seu fill.
Emili Soms (Arbúcies, 10-4-1941) ja fa 13 anys que es dedica a recopilar varietats de pomes i recollir-les en el seu inventari, en què n’hi ha més de 40. Tot i haver treballat al món de l’ebenisteria, la seva afició per aquesta fruita ja ve de quan era un nen i els seus avis tenien pomeres. Al cap de molts anys, l’Emili ha aconseguit que a la Caseta d’en Fèlix, inclosa al Parc Natural del Montseny, en un dels punts més elevats del terme d’Arbúcies, les pomeres tornin a tenir presència.
Com comença la seva afició per les pomes?
Recordo que, quan era un nen, els meus avis aquí dalt ja hi tenien pomeres. Quan em vaig jubilar, fa uns 13 anys, un noi del poble que feia una tesi doctoral em va preguntar si hi quedava alguna pomera de les que hi havia hagut. Quan li vaig dir que no, vaig pensar que era una llàstima que s’haguessin perdut i que quan em jubilés estaria bé intentar-ho recuperar.
Així doncs, aquesta afició li ve des de petit?
Sí, els meus avis vivien de les pomes, ja que les consumien i les venien. Tenien pomeres en un prat al poble. Però no és fins als 64 anys que recupero l’afició. Vaig començar a recuperar pomes de per aquí als voltants fins a arribar al punt que no para de venir gent a visitar-me, de llocs com ara el Prat de Llobregat, Vic o les Borges Blanques. Tot això ha estat fruit del meu blog, però sobretot de la televisió.
Tot això suposo que li porta molta dedicació. El cansa?
Tot això porta molta feina: si vols recollir alguna cosa hi has de tenir una dedicació diària. I ara, en aquests moments, potser sí que ja em cansa.
Aquí al davant tinc l’inventari de varietats de pomes que ha anat fent durant els últims anys. Continua creixent?
Sí. En aquest inventari apareixen més de 40 varietats de pomes diferents. Ara en tinc recollides prop d’una seixantena Unes 20 no hi figuren.
N’hi ha gaires d’aquesta zona?
Unes 20 o 25. Són de la zona d’Arbúcies i els seus voltants, com ara Joanet, Sant Hilari o de dalt del Montseny. A partir d’aquí m’ha anat visitant gent de tot arreu i algunes d’aquestes varietat s’han anat expandint cap a altres llocs.
Tot això s’ho ha fet sempre vostè sol o comparteix l’afició amb algú més??
Sempre sol. Bé, pel que fa al blog, no. El va fer i el porta el meu fill perquè jo ja tinc prou feina. De fet, a partir del blog tot això ha arribat a moltes persones i quan veig les visites que hi ha em sembla estrany que hi hagi tanta gent a la qual li agradi aquest tema. Sovint hi ha gent que ve aquí o que em truca per demanar-me ximpleries.
L’atabala tanta gent?
Ara ja sí, sobretot quan venen grups grossos. Han vingut instituts i escoles. Recordo també quan em van venir unes 50 persones del Consell Comarcal i fins i tot uns holandesos que feien publicitat, els quals han estat els únics que m’han fet una donació econòmica. De l’Imserso no en venen perquè els autobusos no poden arribar fins aquí.
Ha parlat de diners. Tot això s’ho paga vostè?
Sí, sense cap tipus d’ajuda. Tot i això, aquest any la Diputació s’ha dignat a fer-me una petita donació per a manteniment i neteja de l’espai, que és l’únic que vull. Tampoc en trec cap benefici. A vegades la meva dona en fa melmelada i coques.
Alguna varietat de poma que vulgui destacar?
Hi ha molta gent que se’n recorda, de la poma del ciri. Suposo que perquè té una forma allargada que crida l’atenció i abans era una de les més bones que hi havia. D’aquesta zona destaco l’agredolç, una que vaig trobar al Sot de Riells.
Si arriba a saber fa anys el que pot donar de si el tema de les pomes, hauria començat abans a recopilar-ne?
No ho crec. Abans de començar en això treballava. Tot i així, ja fa més de 30 anys que vivim aquí dalt perquè sempre m’ha agradat molt la terra. Aquí hi hem estat molt bé però ara ja som grans i per qualsevol cosa hem de baixar al poble.
Hi havia pomeres aquí dalt quan hi vau venir a viure?
Crec que en quedava una, perquè tot això s’havia perdut. Ara n’hi ha prop de 125 i entre 55 i 60 varietats diferents. N’hi ha que són importades de fora, del Prat de Llobregat, per exemple; però, tot i el clima i la terra, la genètica es manté.
Utilitza algun producte químic?
No. Intento no posar-n’hi gaires perquè igualment aquestes pomes no són per vendre. Poso ampolles per agafar la mosca de la fruita i mètodes d’aquests més naturals. Crec que avui s’utilitzen massa productes químics per a la fruita i cada cop més forts, i com més forts més immunes es tornen els insectes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
