La fiscalia de Medi Ambient denuncia que les construccions del Fonoll són il·legals
En la investigació, hi han participat la brigada de delictes urbanístics de la Guàrdia Civil i els Agents Rurals
La llarga guerra judicial entre l'Ajuntament de Passanant i Belltall i el promotor del poblat naturista del Fonoll –que és una de les pedanies de la població–, Emili Vives, té un altre front. El fiscal de Medi Ambient de l'Audiència de Tarragona, Ignacio Monreal, ha explicat que el consistori li va fer arribar fa cap a sis mesos una denúncia en què, segons fonts municipals, «s'hi recullen els 12 anys d'il·legalitats continuades que arrossega el projecte, que s'ha aixecat en sòl rústic no urbanitzable». A partir d'aquí, Monreal va començar a indagar si darrere de la reconstrucció d'aquest nucli que estava abandonat i mig destruït hi ha un presumpte delicte d'ordenació del territori. Aquest procés, ha comptat amb la col·laboració dels membres de la brigada de delictes urbanístics de la Guàrdia Civil i dels Agents Rurals, que han detectat que almenys hi ha un abocador il·legal que s'ha de clausurar. Arran de la investigació, el titular de Medi Ambient ha acabat formulant una denúncia pels fets, ja que considera que hi ha indicis que demostren que les construccions que s'hi han fet de nou són il·legals perquè no compten, suposadament, amb totes les llicències necessàries. Aquesta denúncia s'ha enviat a un jutjat, que ha de decidir si l'admet a tràmit. Amb tot, com a fet nou, el fiscal recorda que en les querelles anteriors que l'Ajuntament ha presentat per aquest cas, s'havia denunciat Vives per un presumpte delicte de desobediència, per haver continuat les obres malgrat la falta de permisos, si bé «ara s'inicia un procés judicial que pot demostrar la il·legalitat del conjunt del poble».
«S'ha de valorar la millora»
Emili Vives considera que «és una desgràcia que, en un país democràtic, es persegueixi una filosofia tan sana com el nudisme». Pel que fa a la denúncia de la fiscalia, diu que per ell «aquestes acusacions són paraules buides», i insta Monreal que miri totes les escriptures dels immobles que té en propietat: «Van venir els Agents Rurals sense permís, i els vaig dir que tornessin amb una ordre judicial, recordant-los que estaven en una propietat privada.» Pensa, a més, que el fet d'haver tornat a donar vida al lloc no perjudica el medi: «Només m'he limitat a reconstruir les cases abandonades que ja hi havia».
L'any 1995, Vives va comprar 135 hectàrees de terreny on hi havia els domicilis que ha millorat. Per poder tirar endavant el projecte, va elaborar un pla urbanístic, que es va aprovar per la comissió territorial d'Urbanisme, malgrat que aquest mai no ha sortit publicat al Diari Oficial de la Generalitat –segons Vives, es va deure a la falta d'elements d'obra pública, que li va requisar l'Ajuntament–. «El que tampoc no entenc, és que el consistori estigui en contra del projecte i que faci 5 anys que paguem l'IBI. A més, vaig demanar a l'Ajuntament els permisos necessaris i, com que no es va pronunciar, em vaig atendre al silenci administratiu». I, finalment, conclou que en la darrera inspecció que li va fer Urbanisme, «fins i tot ens van felicitar pel projecte»: «A part de les cases, on viuen cap a 20 veïns, he fet, entre d'altres, un menjador col·lectiu, una biblioteca, un local on hi ha material esportiu i un ateneu; i m'agradaria tirar endavant un museu tecnològic i un hotel.»
Fonts municipals, en canvi, van assegurar que la denegació dels permisos «no és cap capritx de l'Ajuntament»: «Això ho demostra el fet que el pla urbanístic que Vives va fer, primer el va aprovar el consistori el 2001 i, després, ho va fer Urbanisme, el 2003. El pla, però, no és executiu perquè no va sortir al Diari Oficial de la Generalitat ja que, entre d'altres, Vives no va afegir al projecte uns determinats condicionants que Urbanisme li va demanar després de l'aprovació. A part, ara per ara el pla no tindria vigència perquè des de llavors ha canviat dues vegades la normativa urbanística. El consistori, a més, no pot donar cap permís perquè es tracta de sòl rústic no urbanitzable, i aquest no s'ha requalificat. Per tant, qualsevol moviment que es dugui a terme en aquests terrenys va en contra de l'ordenació jurídica».
