Replantejament de la nova línia d’alta tensió al Gironès
REE ara preveu que es compacti amb una altra línia ja existent
Veus del territori valoren que s’eviti duplicar infraestructures, tot i que la seva prioritat continua sent que no es faci
-
Una de les torres de la línia actual de 220 kV, que va de Bescanó a Juià. Aquest punt és a tocar de la C-66, entre Celrà i Bordils, on hi ha una pintada contrària a la futura infraestructura elèctrica QUIM PUIG. -
Les obres de construcció de la subestació de la Farga, que Red Eléctrica calcula posar en marxa el desembre d'aquest any XAVIER PI (ANC).
“Al tram que creua la C-66, seria bo reduir l’impacte visual”
Una de les lluites per la defensa del territori que des de l’any passat ha estat més activa al Gironès és impulsada per veïns i veïnes, agrupacions, entitats naturalistes, col·lectius de jovent i diferents formacions polítiques que mostren el seu rebuig a la construcció de la nova línia d’alta tensió de 220 kV. El seu traçat, projectat per Red Eléctrica de España (REE), uniria la futura subestació de la MAT a Sant Julià de Ramis amb la d’Endesa a Juià; i el seu recorregut està previst que passi per les localitats de Juià, Bordils, Celrà, Cervià de Ter i Medinyà (dins de Sant Julià de Ramis). Arran de l’oposició que la infraestructura va aixecar entre la població, REE està refent el projecte i, ara, s’estudia que es compacti amb una de les línies ja existents –aquesta opció era una de les plantejades des dels municipis afectats per evitar més el trinxament del territori.
Membres de la companyia elèctrica han mantingut trobades amb els alcaldes per presentar-los la proposta i recollir, novament, les seves impressions. Quan REE tingui enllestit el projecte, l’ha de notificar als consistoris i s’obriria el període d’exposició pública, dins del qual es poden presentar al·legacions. El replantejament preveu que la nova infraestructura seguís el mateix traçat de l’actual línia de 220 kV que va de Bescanó a Juià. S’instal·larien les futures torres en paral·lel a les d’aquesta i, quan la nova entrés en funcionament, es retiraria la més vella. La idea és el compactament, ja que per la nova hi passarien dos circuits de 220 kV cadascun: el de l’antiga línia i el de la futura –és a dir, que els cables de l’actual traçat transcorrerien pels suports de la nova.
L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, avança que, com ja van fer en la proposta originària, des de l’Ajuntament es presentaran al·legacions al nou projecte. Malgrat que REE preveu incorporar una part de les peticions dels consistoris i de diversos particulars, manifesta que la seva primera opció continua sent la mateixa: que la línia no es faci perquè no ha quedat prou acreditada la seva necessitat. “En el cas que ens vingui imposada, que sigui al menys agressiva possible amb el territori”, demana Cornellà, que lamenta que la companyia elèctrica no tingui en compte una de les recomanacions de la Generalitat, que aconsella que un tram sigui subterrani.
Una de les àrees més afectada correspon a Celrà. Mentre que en altres poblacions la línia passaria bàsicament per sòl rústic, a Celrà també afecta terreny urbà. Transcorre pel polígon industrial i, alhora, diverses veus aposten perquè es redueixi l’impacte visual, sobretot al tram que creua la C-66, entre Celrà i Bordils.
Fer pinya
L’alcalde de Bordils, Albert Serrats, diu que tot i que els agradaria més que la nova línia no es fes, qualifica la compactació com un “mal menor” perquè almenys no hi hauria una duplicitat d’infraestructures. Aposta per tal que el seu impacte sigui el mínim possible i lamenta que es tracti de “David contra Goliat”, per la dificultat que sovint suposa revocar o canviar aquest tipus de projectes. En la qüestió de les al·legacions, l’Ajuntament de Bordils donarà suport al de Celrà. Serrats ressalta, de fet, que els consistoris fan pinya i van a l’una. També l’alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, indica que se solidaritzaran amb les mocions per reclamar que l’impacte de la infraestructura sigui el menor possible. Recorda que no ha de ser una lluita d’un poble, sinó la del conjunt del territori. I demana la garantia que l’antiga línia s’eliminaria. “Perquè el que no volem és que n’hi hagi dues”, assegura.
Fonts de REE creuen que, malgrat que es va partir de posicions allunyades amb el territori, “s’està anant per bon camí i hi ha un diàleg”. La companyia justifica la necessitat de la nova línia per “garantir la qualitat del subministrament”, alimentant millor el Gironès i la Costa Brava centre: “Amb el doble circuit es té més potència, capacitat de reacció, i es minimitza el risc de talls.”
L’empresa afegeix que, amb la compactació, el territori “continuarà tenint els mateixos quilòmetres de línia que ara”. Consideren que la proposta té una millor acceptació social i, amb relació a la línia subterrània, declaren que representa multiplicar exponencialment el cost de l’obra i es fa quan una línia passa per trames urbanes ja desenvolupades i edificades.
REE posarà en servei a finals d’any la nova subestació de 400 kV de la Farga. Se situa al mig del tram de la MAT Bescanó-Santa Llogaia, en uns terrenys de Sant Julià de Ramis, a tocar de l’N-II. La Farga rebaixarà l’energia que arribi de la MAT fins als 220 kV i l’injectarà a diferents esteses –una seria la que enllaçaria amb la subestació de Juià.
LES FRASES
Des d’accions d’àmbit local fins al Parlament
G. Pladeveya
Energies més netes, renovables, curoses amb el medi ambient i que no generin un impacte perjudicial per a la salut ni per al patrimoni natural i paisatgístic. Un model energètic sostenible que cada vegada agafi més pes a la nostra societat és l’aposta de la Plataforma Salvem la Llera del Ter, que aglutina totes les veus contràries a la nova línia d’alta tensió. L’entitat es va presentar en un acte celebrat a Cervià de Ter, el 14 de maig de l’any passat. Entre les múltiples accions que el col·lectiu ha impulsat destaca una concentració en rebuig a la infraestructura, el 23 de juliol del 2017. La protesta es va fer a la C-66, a l’entrada de Bordils.
Tres dies més tard, dos membres de la Plataforma Salvem la Llera del Ter, Daniel Jiménez i Bernat Llauradó, juntament amb l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, van participar en la comissió d’empresa i coneixement del Parlament. En la sessió van explicar tots els arguments pels quals el territori s’oposa a la construcció de la nova línia d’alta tensió i es va demanar la paralització del projecte.
Ara, amb relació al possible replantejament de la línia que està fent REE arran de la mobilització social, des de la Plataforma posen en relleu que encara no han vist la nova proposta i, per tant, prefereixen pronunciar-se amb cautela. Subratllen, malgrat tot, que la primera intenció de la Plataforma continua sent que la futura línia no s’edifiqui, ja que “no ha quedat justificada la seva necessitat”. Són contraris que se segueixin reproduint “models energètics obsolets i caducs, i del tot incompatibles amb la llei del canvi climàtic”. Creuen que és essencial protegir els paratges naturals i també totes les zones pròximes a la població, i evitar que la infraestructura generi un fort impacte visual.
A la llera del Ter, la Plataforma recorda que hi ha flora i espècies animals que necessiten una particular protecció, com diverses aus i les llúdrigues. Esperen, doncs, que la línia no tiri endavant i, en el cas que s’acabés fent, que s’obrís un debat sobre la compactació amb l’existent i sobre el traçat subterrani.
