Platja d’Aro encara la segona fase del parc dels Estanys
Cinc anys després d’obrir al públic la zona verda, que serveix de refugi a aus, el municipi i Sterna dissenyen una ampliació per incrementar-ne la biodiversitat
Hi prioritzaran amfibis, rèptils i insectes
El parc dels Estanys de Platja d’Aro es prepara, quan s’han complert cinc anys de la seva obertura, per a una ampliació en què s’aspira a potenciar l’espai en els dos vessants que van marcar la seva concepció: l’ambiental, però també el lúdic, des del punt de vista de valors afegits, com ara l’observació d’ocells, refugi de fauna i les exposicions d’art en forma d’escultures de gran format.
Serà la segona fase després de l’obertura al públic de la zona verda, la tardor del 2012. De les 150 hectàrees que ocupa l’espai –incloent-hi les basses–, només una estreta franja a llevant, paral·lela al carrer París, era fins ara visitable, per preservar un hàbitat tranquil per a les aus. Ara, però, la intenció és ampliar el domini trepitjable cap a la banda de tramuntana del carrer Luxemburg. Tot i això, el tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient, Josep Maria Solé, avança que l’àmbit també serà objecte d’intervencions dirigides a fomentar la presència de fauna autòctona.
Basses temporals
La concreció del parc ha estat fruit del diàleg entre el consistori i el Grup de Natura Sterna, una entitat conservacionista especialitzada en els ocells, però que ara també incideix en altres espècies. El seu president, Jaume Ramot, explica que el projecte que han presentat al govern local vol “ampliar el ventall als amfibis i rèptils, en una situació de gran vulnerabilitat pel canvi climàtic”.
Una de les actuacions projectades a la banda nord, a partir de la tardor, serà configurar una zona de basses inundables temporals, que quedaran seques a l’estiu o en períodes secs, un hàbitat positiu per a la cria de salamandres, tritons, gripaus i granotes, ja que les postes d’ous corren menys risc de ser depredades pels peixos dels estanys permanents. A més, plantegen que hi hagi murs de pedra seca –on sargantanes, llangardaixos, dragons i petites serps poden trobar recer– i el que es coneix com a hotels d’insectes, biòtops per a la seva cria o hibernació acompanyats de la plantada d’arbres i arbustos autòctons “per fomentar la pol·linització i el control natural de plagues”, argumenta el president de Sterna.
El projecte definitiu encara està pendent de les darreres incorporacions. Un dels aspectes que Ramot diu que estan treballant passa pels sentits, ja que també s’aspira a reforçar el vessant de referent turístic, amb els components visual –amb espècies vegetals atractives per la floració per primavera i els colors de la tardor–, auditiu –amb algun lloc on es pugui gaudir, per exemple, de la remor de l’aigua en moviment– i olfactiu –amb plantes aromàtiques. El que sí està més definit és el trasllat de l’accés principal al parc cap al carrer Luxemburg, més cèntric que no pas l’entrada actual, a tocar del Ridaura. L’altre aspecte pendent és el trasllat de l’aparcament d’autocaravanes, per donar més qualitat a l’entorn.
LA XIFRA
La varietat d’espècies d’aus creix
Des del 2012, la varietat d’espècies d’aus detectades a la zona humida ha anat a l’alça. I les darreres dades compilades per Sterna xifren en 305 el nombre d’espècies de què hi ha constància a la vall del Ridaura. L’estadística destaca que 272 es poden considerar autòctones i unes 33 més, al·lòctones. Pel que fa al domini estricte del parc, el nombre es redueix a 204, amb 191 d’autòctones i 13 de foranes.
Entre les espècies interessants que s’han pogut observar als estanys, l’entitat destaca el bitò, els morells xocolater i de plomall, la perdiu de mar, o l’ànec canyella –au sagrada al Tibet i que habitualment migra cap a l’Àsia per passar-hi l’hivern– o el repicatalons petit –un ocell provinent de Sibèria i Escandinàvia que, habitualment, passa l’hivern a la Xina, però que també ha arribat a Platja d’Aro.
Un dels atractius del llac artificial, que recull els excedents de cabal del Ridaura i diverses rieres per evitar inundacions, és que, a banda dels ocells migratoris de pas, moltes espècies hi troben un lloc propici per a la cria, amb escassa pressió humana.
