El TSJC tomba la reparcel·lació del pla urbanístic del castell de Sentmenat
La sala estima un recurs presentat per l'Adenc al 2007, però la zona ja està edificada i hi ha pisos acabats
Els jutjats de Barcelona havien desestimat, al 2007, el recurs dels ecologistes, que qüestionaven també la densitat d'habitatges prevista. Però l'Adenc va presentar recurs d'apel·lació al TSJC i els magistrats han fallat contra la reparcel·lació dels terrenys. Ara, l'entitat juntament amb el GEPS (Gent que s'Estima el Poble de Sentmenat) tenen previst demanar l'execució del dictamen –que no es pot recórrer–, i l'anul·lació immediata de totes les llicències d'obres atorgades en l'àmbit d'aquest pla parcial. Així, el promotor immobiliari de la zona hauria d'iniciar de nou la tramitació del pla i no tindria dret a percebre indemnitzacions.
L'Adenc sosté que l'acceptació del recurs podria acabar anul·lant tot el pla parcial pels mateixos defectes de forma en la tramitació, i que l'Ajuntament no hauria de tenir cap mena de responsabilitat patrimonial. Malgrat això, els promotors han anunciat al govern municipal que esgotaran totes les vies legals per garantir els drets d'edificabilitat que es preveuen en el pla. Per aquest motiu, l'opció més còmoda del consistori és tornar a sotmetre a votació la reparcel·lació, i completar tots els tràmits legals i d'informació pública que se'n deriven. Segons els ecologistes, però, en cas d'una nova tramitació del pla, seria necessari resoldre algunes contradiccions que hi ha en el pla general d'ordenació quant a l'àmbit, l'edificabilitat i la densitat d'habitatges, així com s'hauria d'adaptar el pla parcial de 2002 als criteris actuals.
El Geps i l'Adenc han convocat un acte informatiu el divendres 26 de febrer, a les 8 del vespre, a la sala ECUS de Sentmenat.
Els ecologistes i veïns del poble volien preservar el castell i el seu entorn agrari
La mobilització per protegir els entorns del castell es va iniciar cap al 2002, encapçalada per l'Adenc i el GEPS. Els hereus del marquesat de Sentmenat van negociar amb el consistori la cessió del castell –bé cultural d'interès nacional– a canvi de la requalificació dels terrenys que l'envolten per fer-hi un total de 174 habitatges, entre pisos i cases unifamiliars. Els crítics van oposar-se a la urbanització, però el pla general del 98 preveia el desenvolupament del sector i, fins i tot, encara que el govern socialista calculava una densitat de 25 habitatges per hectàrea, la Generalitat va acabar corregint a l'alça la xifra fins a les 30 que figuren en el document. El fet que la campanya d'oposició s'iniciés anys després de l'aprovació del planejament urbanístic –el 1998– va restar marge de maniobra als ecologistes, que ara faran servir el dictamen per retallar l'edificabilitat.
El govern actual repetirà el tràmit
El pla parcial del castell i el projecte de reparcel·lació van ser responsabilitat de l'anterior govern del PSC. Tot i que l'actual executiu de CiU preveu tornar a votar la reparcel·lació al ple per no entrar en litigis amb els promotors. És la recomanació dels serveis jurídics municipals. I l'alcaldessa, Núria Colomé, vol acostar posicions amb l'Adenc i els propietaris. L'exalcalde, Josep Vilaró, ha restat transcendència a la decisió judicial: «S'ha d'acatar la sentència, però només afecta el projecte de reparcel·lació, no pas el pla urbanístic.» Vilaró justifica que la normativa no es va publicar al DOGC per un «acord de tots els grups polítics», per estalviar diners en un moment en què la situació financera municipal era delicada. I ha insistit que la Generalitat els va donar el vistiplau per no fer-ho. Vilaró també creu que la reaprovació és la millor alternativa «perquè indemnitzar els promotors encara seria pitjor».