Front polític català contra els 12 permisos a corallers
ERC, el PDeCAT i el PSC duen a les Corts espanyoles l’oposició a les llicències del ministeri al sud del cap de Begur
El Pacma i entitats ambientals també es belluguen
L’anunci que el Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) atorga dotze llicències per a l’extracció de corall vermell en aigües exteriors al sud del cap de Begur, fins a Arenys de Mar, ha fet mobilitzar diversos partits catalans per reivindicar la protecció de l’espècie i la moratòria decretada per la Generalitat l’any passat, en les aigües interiors de la seva competència des de Begur fins al límit de jurisdicció amb l’Estat francès entre el 2018 i el 2027. ERC, el PDeCAT i el PSC ja han traslladat a les Corts espanyoles preguntes i sol·licituds de compareixença de la ministra, Isabel García Tejerina, per mirar de revertir la situació.
Els republicans van reunir ahir, al cap de Begur, electes de municipis del litoral de la Costa Brava (l’Empordà i la Selva) i el Maresme per alertar “sobre el mal estat del corall vermell al litoral català”. L’amfitrió, l’alcalde de Begur Joan Loureiro, va criticar que “és una actuació totalment arbitrària que, entre altres coses, contradiu informes de les Nacions Unides i que xoca frontalment amb una moratòria per extreure corall de la nostra zona impulsada per la direcció general de Pesca de la Generalitat”.
D’altra banda, la diputada al Parlament Mònica Palacín, també regidora de Pineda de Mar, va anunciar que promouran a la cambra “una moció per aturar les llicències atorgades”, extensiva “a ajuntaments, consells comarcals, diputacions i allà on calgui”. Palacín va admetre que “el fet que no hi hagi govern [a la Generalitat] ho complica” tot plegat. Però d’entrada faran pressió a les Corts espanyoles, on la senadora i regidora a Calonge-Sant Antoni Elisenda Pérez ha registrat una bateria de preguntes en què s’insta el govern estatal a rebatre arguments d’experts conservacionistes. I s’incideix en aspectes com ara que en l’atorgament de llicències cal consultar el parer d’un govern català que ara mateix no es pot defensar.
Des del PDeCAT, el senador per Girona Joan Bagué també ha recorregut a les preguntes, que poden acabar forçant la compareixença de García Tejerina, i remarca que la decisió es pot prendre “fent abús de l’article 155”. Per part del PSC, el diputat gironí al Congrés Marc Lamuà també ha incidit en la qüestió des de la cambra baixa, amb una bateria paral·lela de tres preguntes en què alerta, específicament, de la pressió sobre l’àrea amb protecció pendent i aprovada de les illes Formigues, on els socialistes lamenten que “ la llicència del ministeri permetrà que els corallers explotin les Formigues entre el 2018 i el 2020 sense limitacions de manera que, probablement, extingiran totalment el corall que hi queda”.
Entre els aspectes legals, Lamuà recorda a la ministra que, “si té intenció de revocar l’aixecament de la prohibició en aigües exteriors, entra en contradicció amb l’obligada coordinació de vedes entre aigües interiors i exteriors tal com preveu un reial decret del 2013. Aquesta norma determinaria que, quan una comunitat autònoma estableix una veda a les seves aigües interiors, la prohibició s’hauria d’estendre per part de l’Estat a les aigües exteriors contigües.
Lluita extraparlamentària
En paral·lel, des de l’àmbit polític extraparlamentari, el Partit Animalista (Pacma) també exigeix aturar la concessió, de la mateixa manera que entitats ambientalistes. A l’entorn del cap de Begur, l’Associació Amics de les Illes Formigues, que reivindica la protecció efectiva de la reserva marina frustrada, alerta que el trasllat de l’activitat de les llicències al sud de la zona protegida posa en escac els exemplars de l’entorn contigu d’influència, i ho volen impedir.
LES XIFRES
Espècie en perill a la Mediterrània
Les escasses colònies de corall vermell (Corallium rubrum) a la Mediterrània han estat explotades des de l’antiguitat per al seu ús en joieria. Es tracta d’una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació. Les colònies, a banda, tenen un valor ambiental afegit pel fet que serveixen de refugi natural a moltes espècies de peixos i invertebrats, tot formant un hàbitat d’interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com ara el reglament de mesures tècniques del Mediterrani i la directiva Hàbitats.
El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria d’“en perill d’extinció” a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN), i hi ha diversos estudis científics que en recomanen la protecció. El gremi de corallers, però, defensa que aquests estudis s’haurien d’actualitzar, per treballar sobre un escenari real, i ofereix col·laboració contra els pescadors furtius i protegir les reserves existents.
Pel ministeri, la llei empara l’activitat, també de multats
E.A
La moratòria decretada pel govern de la Generalitat a les seves aigües interiors –al nord del cap de Begur– era vigent a partir d’aquest 2018 i durant 10 anys, fins al 2027. Es va adoptar després d’encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació “crític”. I el govern de l’Estat es va comprometre a través d’una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram, però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on ara han concedit els permisos. El ministeri, però, justifica el fet d’haver concedit les dotze llicències d’extracció per “permetre la subsistència dels pescadors” que s’hi dediquen “legalment”, i assegura, a més, que l’actual legislació els hi obliga.
El ministeri acusa la Generalitat d’haver pres la mesura de manera unilateral i, després d’haver informat de les llicències estatals, només haver al·legat que es reconsiderés la decisió i no haver presentat recurs. En conseqüència, el ministeri assegura que ha decidit “mantenir l’activitat dels dotze corallers a la resta d’aigües exteriors no limítrofes amb les interiors per permetre la subsistència dels pescadors que viuen legalment” de l’extracció de l’espècie. I s’admet que cinc dels pescadors que hi van aspirar tenen sancions pendents per excessos, però no els exclouen perquè cap no és ferma.
Quatre dels corallers sancionats estan pendents que es resolguin els recursos presentats. I en el cinquè cas, amb un procés judicial obert, ha quedat paralitzada la via administrativa. Com a contrapartida, el ministeri es compromet a intensificar els controls, les inspeccions als corallers i refer el protocol perquè, abans d’entrar a port, tinguin l’obligació de “notificar prèviament” tant el pes com el nombre de coralls que han extret del fons marí.”
