Vilanera, crònica d’un encert
Es compleixen 15 anys del revés al projecte de construcció d’un camp de 18 forats i 327 habitatges a l’Escala
Té cobertura com a espai de protecció arqueològica (EPA) i com a parc natural i actua com a connector biològic de dos parc
s
Aquest 2018 es compleixen quinze anys de l’aturada i extinció d’un projecte de camp de golf i una urbanització en uns terrenys majoritàriament d’ús agrícola al paratge de Vilanera, a l’Escala, un sector que comprenia la muntanya i la pineda de Vilanera i la zona de la Colomina, espais situats al nord-oest del terme municipal. Aquella reivindicació ecologista va triomfar gràcies a la pressió del Fòrum de l’Escala, un moviment transversal que va agrupar contraris al projecte, com ara Salvem Vilanera, la Iaeden i diversos moviments veïnals.
El maig del 2003 es va produir el fet clau en la lluita entre partidaris i detractors. Ara, doncs, fa quinze anys d’aquest tomb determinant en el conflicte que va desembocar posteriorment en el desistiment del projecte. Al llarg d’aquests anys, els fets han refermat els arguments dels opositors, si més no les troballes arqueològiques més recents.
La protecció de l’espai s’ha reforçat amb els anys. En aquest sentit, s’ha produït la inclusió d’aquesta àrea en l’àmbit d’afectació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, més recentment (any 2016), la declaració del paratge com a espai de protecció arqueològica (EPA).
L’element que va decantar la balança a favor dels detractors del projecte que volia transformar les 109 hectàrees d’aquest espai en un complex amb camp de golf de 18 forats, una urbanització de 327 habitatges, un hotel i un edifici de serveis, va ser el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), emès el 8 de maig del 2003 i que es va conèixer unes setmanes després, pel qual els terrenys tornaven a ser sòl no urbanitzable un cop transcorreguts els quatre anys de termini per iniciar la urbanització, temps que havia començat a comptar el 1993. Aquella decisió va fer reconsiderar plantejaments i va abocar el projecte al fracàs. Va ser un triomf ecologista que els anys han donat per encertat: les darreres troballes arqueològiques així ho han ratificat.
L’ambientòloga Marta Ball-llosera, de la Iaeden-Salvem l’Empordà, va participar molt activament en el moviment opositor a la construcció del camp de golf i tot el que portava al darrere. Ara, quinze anys després, està més convençuda d’haver-ho fet adequadament: “Els nostres arguments eren paisatge, interès agrícola i patrimoni natural i cultural, i el temps ens ha anat donant la raó.”
Recorda aquella batalla judicial com un “procés molt complicat” que va tenir un moment clau, el de la decisió de la Comissió Jurídica Assessora. “Jurídicament era un tema molt complex. Qui acaba decidint i interpretant el planejament és la Comissió d’Urbanisme. Però la Comissió d’Urbanisme aquest cop no es va voler mullar i ho va deixar tot en mans d’aquesta Comissió Jurídica Assessora, que –admet– nosaltres en aquell moment no sabíem ni que existia.” El fet va ser que, “contra pronòstic”, aquell òrgan independent va donar per exhaurit el període de quatre anys. Posteriorment la Comissió Territorial d’Urbanisme va denegar als promotors el projecte. Ni recursos d’alçada ni peticions d’indemnitzacions van servir per desencallar el golf i ara Vilanera continua sent, junt amb l’antiga zona militar de la Clota, les Planasses i la punta de Montgó, un dels pocs sectors del municipi no urbanitzats.
LA DATA
Troballes neolítiques i vasos fenicis, unes descobertes excepcionals
Joan Puntí
La zona de la Vilanera s’ha descobert com un paratge arqueològicament molt interessant. Aquest ja era un dels arguments dels detractors de la construcció del camp de golf. En aquests darrers anys, s’han fet troballes titllades d’excepcionals per experts i s’ha reforçat el seu argumentari.
Ja a finals dels anys noranta del segle passat una empresa especialitzada va efectuar uns sondejos i cinc rases al paratge de Vilanera amb la voluntat d’explorar possibles jaciments. Tot i que les prospeccions es van circumscriure només allà on es preveien construccions del projecte, ja va quedar palesa la importància de la zona en aquest aspecte. En aquell moment ja es va descobrir una necròpolis datada en l’època de pas de l’edat de bronze final a l’edat de ferro, un assentament ibèric, l’estructura d’una vil·la romana i restes medievals dels segles XI al XIII. La descoberta més remarcable, però, va ser una necròpolis datada entre la segona meitat del segle VII aC i mitjan segle VI aC, amb una extensió estimada d’uns 6.000 m² –dels quals només es van excavar 700 m²–, en la qual destacava molt especialment la troballa de diversos vasos ceràmics d’origen fenici, un fet excepcional en els jaciments d’aquest període a Catalunya. Cultura va manifestar llavors que eren troballes de primer ordre.
Noves descobertes
La tardor de l’any 2016 van iniciar-se uns treballs arqueològics comandats pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, unes recerques que es van reprendre l’any passat.
Aquestes feines van posar al descobert l’existència d’una complexa estructura funerària del neolític mitjà (al voltant del 4500 aC), de diverses tombes de cremació del bronze final i també de la primera edat del ferro. Els resultats de l’excavació van qualificar-los els experts d’excepcionals.
A la necròpolis de cremació es van excavar diverses estructures funeràries que pertanyien a la necròpolis de la primera edat del ferro, excavades en el subsol, i s’hi va trobar una urna que contenia les restes humanes cremades i uns vasos situats al voltant. A més a més es va localitzar una estructura funerària que es podria situar cronològicament al bronze final, on va aparèixer una petita urna ceràmica encastada en una diàclasi del subsol.
El protocol i la voluntat de compra
El 30 de desembre del 2009, l’Ajuntament de l’Escala va signar un protocol amb el llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en forma de declaració d’intencions. Es va deixar escrit l’interès de la Generalitat (compartit amb el de l’Ajuntament) de transformar el mas de Vilanera i el seu entorn en una mena de centre d’interpretació dels parcs naturals.
Vilanera quedava, uns mesos després, inclòs en l’àmbit de protecció del nou Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’actual alcalde de l’Escala, Víctor Puga, va agafar el relleu del seu predecessor, Estanis Puig, que havia arribat a defensar en la comissió de Medi Ambient del Parlament la importància del paratge. “No hem perdut mai de vista aquella possibilitat”, diu Puga, que admet que els consellers Vila i Rull també ho veien amb bons ulls. “Hi ha voluntat, tot i que de moment no s’ha pogut materialitzar.” El 2015 es va parlar de comprar a mitges entre Ajuntament i Generalitat els 2.700 m² de les edificacions i les 30 hectàrees de terreny.
