“El bosc de ribera esmorteeix els efectes de les inundacions”

Els Life són un instrument que té la Unió Europea (UE) per finançar projectes de millora d’hàbitats i espècies i biodiversitat en general sobretot a la xarxa Natura 2000. En aquest cas és un projecte de conservació i restauració de les vernedes, que és el típic bosc de ribera, i per això el projecte es diu El bosc del riu. És el que trobaríem a les capçaleres altes de les conques internes, des del Segre fins a la Muga, que inclou la del Besòs i la del Ter. És un hàbitat d’interès comunitari i vol dir que per a la UE és prioritària la seva conservació. És un bosc lligat a les masses d’aigües, però ha sofert una regressió des de temps històrics perquè ocupa planes fluvials que són terrenys molt cobejats per a l’activitat humana, sigui per a l’agricultura, la ramaderia, per urbanitzar amb l’expansió de les poblacions, per a les extraccions d’àrids, les proteccions hidrològiques com les esculleres... Això ha provocat que a les conques baixes dels rius pràcticament hagin desaparegut, com al Besòs o als rius de la plana del Vallès, o que al Ter les vernedes estiguin molt fragmentades. On es conserven millor és a la capçalera del Segre, a la Cerdanya.

La UE respon als inputs que li arriben d’especialistes, dels tècnics ambientals, polítics... El procediment va ser que en constituir la directiva Hàbitats els països i regions membres van enumerar quins eren els que estaven en més mal estat i la UE té instruments, com el programa Life, per millorar aquests hàbitats degradats. I el bosc de ribera, que és un gran reservori de la biodiversitat, és el més degradat que hi ha a Catalunya per aquesta multiplicitat d’usos, ja que ha quedat relegat a unes franges molt estretes a la vora dels rius. Ha rebut molts impactes, tot i els esforços que s’han fet de recuperació.

Volem incidir de manera global a analitzar aquest hàbitat, el de les vernedes a terra endins i zones de capçalera, ja que a les parts baixes serien més les alberedes. Abordar-ho des d’una òptica integral, que analitzi els diferents problemes, i aportar-hi solucions per millorar alguns espais de ribera, però també muntar unes línies estratègiques de com es pot preservar aquest hàbitat a llarg termini.

És de quatre anys, té un pressupost de 2,5 milions, i bona part és per a mesures de conservació. El 75% el finança la UE i la resta els socis participants.

Sí, hi ha una part d’anàlisi, una de conservació, una de seguiment i una de difusió. La d’anàlisi l’estem fent ara amb la consultoria MN Consultors, que és un dels socis, que està fent una cartografia i recollint la informació sobre els impactes per poder-ne fer una diagnosi. I tenim triades amb els socis que hi participen unes zones pilot del Besòs a Granollers; del Ter a Osona, i l’altra a l’Alt Segre, al municipi de Bellver. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també hi és com a sòcia i cofinança part de les actuacions de conservació. També hi haurà accions de seguiment i accions de divulgació. Respon a tres objectius bàsics: millorar la protecció jurídica de l’hàbitat proposant l’ampliació de la Xarxa Natura 2000; la branca principal dels projectes de restauració per recuperar la naturalitat dels trams de rius eliminant esculleres, passeres, etc. i, si convé, fent plantacions autòctones, millorant els cabals arribant a acords com farem amb l’empresa Estabanell i Pahisa, que s’avançarà a l’aplicació d’un decret. El darrer és la millora de la governança d’un espai que té moltes activitats humanes i en el qual intervenen departaments d’administracions, els usos forestals i ramaders, els aprofitaments hidroelèctrics, activitats extractives, propietaris forestals, ajuntaments i el món del lleure.

Es tracta de fer reunions i trobades per buscar solucions a problemes comuns. Interessa que s’entengui que hi ha un bosc propi d’un riu, que compleix funcions ecològiques importants i que esmorteeix els efectes de les inundacions i de filtres de contaminants. Els arbres no són una nosa i els efectes catastròfics han vingut per la falta de capacitat de desguàs dels rius que inunden les vores, moltes de les quals són urbanitzades. Els especialistes en hidrologia diuen que el bosc de ribera reté milions de sediments que no baixen amb les grans riuades. També és un magnífic corredor biològic per la biodiversitat intrínseca, i també perquè ajuda a l’emigració de les espècies al llarg de la ribera (insectes, peixos, ocells o ratpenats). I s’ha de poder compatibilitzar l’ús de lleure i recreatiu amb la seva conservació. Fem restauració, però es tracta de naturalitzar el riu, recuperar la dinàmica natural del riu.