El govern reforçarà la inversió al Parc Natural de la Garrotxa
El conseller Calvet ho va afirmar en la presentació de la compra del cràter de Santa Margarida
Es compromet a finançar el pla integral de la cinglera
-
Calvet escoltant les explicacions dels tècnics al mirador de la cinglera de Castellfollit; amb el president de la Diputació, Pere Vila, al cim de Santa Margarida, i vista del cràter que ha passat a mans públiques R.E. / DIPUTACIÓ DE GIRONA. -
El govern reforçarà la inversió al Parc Natural de la Garrotxa Arxiu. -
El govern reforçarà la inversió al Parc Natural de la Garrotxa Arxiu.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va comprometre’s ahir a recuperar de manera gradual els nivells d’inversió que el govern destinava al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) abans de la crisi. L’afirmació la va fer al cim del volcà de Santa Margarida, de Santa Pau, on, acompanyat d’autoritats locals i comarcals, així com de representants de la Diputació –entre ells, el seu president, Pere Vila– i del seu departament, es va presentar públicament la recent adquisició del cràter del volcà.
Aquest espai, catalogat de reserva natural, és un dels indrets més visitats del parc garrotxí. Es calcula que hi passen unes 50.000 persones cada any. La Diputació i la Generalitat han adquirit les 12 hectàrees del cràter i la rodalia (incloent-hi una casa) que eren de titularitat privada per 1,16 milions d’euros. Calvet també va fer públic que la gestió d’aquest nou espai públic protegit s’ha cedit al PNZVG.
Primeres accions
Fins ara ja eren de titularitat pública 17 hectàrees més de la muntanya. Amb la suma de l’última adquisició, més del 19% de la reserva natural del volcà és pública. La resta de la muntanya és propietat de 16 titulars privats. El director del parc, Xavier Puig, va assenyalar que, un cop tancada aquesta operació, estan a mans públiques les tres zones més rellevants de l’espai protegit: Santa Margarida, el volcà Croscat i la Fageda d’en Jordà.
Xavier Puig va avançar les primeres accions que s’executaran a curt termini a la finca adquirida: es millorarà l’estat del camí que baixa al cràter –està molt deteriorat per les pluges–, es farà una estassada per recuperar els prats i es reordenaran els accessos. A la finca adquirida hi ha l’ermita dedicada a la santa que dona nom a la muntanya. Com que és propietat del Bisbat, no està previst fer-hi cap intervenció. Sí que es vol condicionar la casa de dalt com a mirador, tot i que és una idea per portar a la pràctica més endavant.
En l’acte es va fer esment de la complexitat de les negociacions per comprar la finca. En aquest sentit, Calvet va recordar de manera especial la feina feta per Josep Rull quan aquest estava al capdavant de Territori i Sostenibilitat.
La cinglera
D’altra banda, el conseller va confirmar el compromís del govern amb la preservació i condicionament de la cinglera basàltica de Castellfollit, en una reunió que va fer ahir al migdia amb l’alcalde i altres representants municipals. La trobada va servir principalment per actualitzar les dades obtingudes en les feines de neteja (pagades per la Diputació) i en el seguiment de l’estat de les parets (a càrrec del Servei Cartogràfic de Catalunya), que estan parcialment malmeses, una circumstància que afavoreix els despreniments. També es va plantejar la possibilitat que en el pla d’intervenció integral de la cinglera s’hi impliquin altres departaments, com ara Turisme o Cultura.
Calvet va remarcar a la premsa l’existència de la comissió de seguiment amb un pla de treball a mitjà i llarg termini i el fet que els primers resultats del control de les parets ja estaran disponibles a finals d’any. L’anàlisi es continuarà fent fins al 2021 i els quatre anys següents s’executaran les intervencions que calguin, segons els resultats de l’estudi previ. Com a mínim fins al 2030 s’hi continuarà treballant, va avançar el conseller. “Independentment que si s’ha d’actuar en un moment concret es farà”, hi va afegir.
De moment no hi ha uns recursos econòmics específics per desplegar el pla (es calcula que costarà al voltant d’1,5 milions d’euros), sinó que les despeses de l’estudi actual es cobriran amb els pressupostos del Servei Cartogràfic i, si es dona la circumstància d’haver de fer una despesa d’urgència, es recorrerà als pressupostos de la Generalitat destinats a situacions excepcionals. “No és tan important que hi hagi unes partides amb noms i cognoms com el compromís del treball constant de l’Institut Cartogràfic”, va assenyalar el conseller. En qualsevol cas –va deixar clar Calvet– no es pot deixar que l’Ajuntament de Castellfollit s’hagi de fer càrrec en solitari del condicionament i manteniment de la cinglera –incloent-hi les neteges regulars– perquè, d’una banda, és un poble petit i, de l’altra, es tracta d’un patrimoni no només del municipi i de la comarca sinó de tot Catalunya.
L’alcalde, Miquel Reverter, es va mostrar satisfet pel compromís del nou titular de Territori i Sostenibilitat. “Sabem que és un compromís ferm”, va assegurar.
LA DATA
LES XIFRES
Els primers resultats de l’estudi, a finals d’any
R. E
L’estat en què es troben les impressionants parets de basalt de la cinglera de Castellfollit s’ha començat a estudiar i les primeres conclusions es tindran a finals d’any, segons les previsions de l’Institut Cartogràfic i Geològic. L’objectiu és aconseguir una cartografia de gran detall i detectar-hi despreniments o moviments irregulars de la pedra. La recerca es fa amb l’ajuda d’un dron, entre altres recursos tècnics. Durant la visita d’ahir del conseller Damià Calvet, l’equip que treballa amb aquests ginys va fer una demostració del seu funcionament. Un cop enlairat, el dron s’acosta a les parets i va enviant imatges a un ordinador portàtil. Les imatges recollides les analitzen posteriorment els geòlegs a partir d’aixecaments amb models geomecànics. Està previst que també s’utilitzin radars sintètics que emeten ones per fer diferents lectures a les zones, així com làsers òptics. Tot i que no és un mètode inèdit, Castellfollit és un dels primers llocs de Catalunya on es fa servir.
Prèviament a la participació dels geòlegs, es va fer una neteja exhaustiva per eliminar la vegetació i altres elements que abundaven a les parets. La seva eliminació ha servit, d’una banda, per impedir que les arrels continuïn malmetent la pedra i, de l’altra, per facilitar la visió del basalt per part dels geòlegs. Per primer cop, en aquesta operació es va treballar a la cinglera sud (la que dona al riu Turonell i és menys coneguda que la del Fluvià), que conté, a més, espais de gran interès com ara una balma i la gorga dels Soldats. El seu pressupost va ser de 56.000 euros, procedents de la Diputació, tot i que altres administracions hi van aportar personal i suport tècnic.