El 42% de Barcelona i l’entorn tenen un grau de vitalitat urbana baix o nul

La gran majoria de l’activitat urbana de Barcelona s’articula al voltant de tres grans eixos que sorgeixen del centre de la ciutat. El principal travessa l’Eixample i s’eleva cap a Gràcia i representa la columna vertebral de la vitalitat ciutadana, que també flueix en dos sentits més: hi ha un corredor cap a l’oest, fins a la frontera nord-est de l’Hospitalet de Llobregat, i un altre en sentit nord que s’acaba bifurcant cap als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu.

Aquests tres eixos destaquen en vermell al primer mapa de vitalitat urbana de la capital catalana i el seu entorn, elaborat per geògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el qual també s’identifiquen dos punts calents més, coincidint amb els centres de Santa Coloma de Gramenet i Badalona. En total, la zona d’alta activitat correspon al 23% de l’espai.

La radiografia de l’àrea metropolitana, però, també descobreix quines són les zones més inhòspites. I en són moltes, perquè un 42% del territori té una activitat baixa (25%) o nul·la (17%). Això ha permès de detectar espais on la planificació i els intents de revitalització no han funcionat, com és el cas de la Vila Olímpica, el 22@ i la zona de Diagonal Mar. De fet, els creadors de l’estudi s’hi refereixen com un fracàs. En canvi, sí que hi ha una alta vitalitat en barris perifèrics que no coincideixen amb un teixit històric, com la Rambla Prim, a Sant Martí, i Via Júlia, a Nou Barris. “Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si són dissenyats apropiadament”, assenyala Carme Miralles, autora del treball juntament amb Xavier Delclòs. La geògrafa sospita que bona part de l’èxit d’aquests dos punts de la ciutat redissenyats abans dels Jocs rau en el fet que “en els projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes demanats pels veïns”.

Per mesurar el grau de vitalitat urbana i social, els investigadors van centrar-se en Barcelona i nou municipis de l’entorn, amb una població total de 2,4 milions d’habitants. Van valorar indicadors com la densitat de persones, llars i edificis; la diversitat d’usos de les construccions (residencial, laboral, comercial i institucional); l’accessibilitat; si l’urbanisme afavoreix el contacte interpersonal i també la distància respecte a espais frontera, com grans infraestructures de transport, edificis d’un sol ús com hospitals i grans zones verdes.

Els geògrafs ho van fer aplicant els postulats de Jane Jacobs sobre com haurien de ser les ciutats modernes. La intel·lectual i activista urbana en la Nova York de mitjan segle XX va influenciar l’urbanisme modern defensant ciutats denses, d’usos barrejats i orientades als vianants per tenir vida als seus carrers.