Neguit pel coipú als arrossars
El rosegador s’estén pels aiguamolls de l’Alt Empordà i crea els primers problemes en conreus d’arròs a Riumors
Es tem que l’espècie invasora vagi cap al Baix Ter
Els arrossaires de l’Empordà miren amb recel la nova amenaça del coipú, ara que començaven a respirar alleujats gairebé tres anys després que neutralitzessin alguns exemplars de cargol poma i diverses postes d’ous a en una petita parcel·la del baix Ter. El mamífer invasor, originari de Sud-amèrica i amb característiques a mig camí entre la rata i la llúdriga, ha format una colònia que creix imparable als aiguamolls de l’Alt Empordà. Però, al marge del problema estrictament ambiental, la seva proliferació ha afavorit que també s’escampi cap als arrossars. A la primavera i l’estiu, els camps inundats garanteixen un hàbitat tranquil i el cereal creixent, una font d’aliment a dojo a un gran depredador herbívor.
Un dels productors que treballen a la zona de la Gallinera, a l’extrem sud del terme de Castelló, és Josep Pericay, que també presideix l’Associació de Defensa de la Varietat (ADV) Arròs de Pals i admet que tenen “un problema complicat” amb el coipú, perquè “devora herbes aquàtiques i sobretot l’arròs”. Fins l’any passat, trobar-ne era poc freqüent, però “està proliferant ràpid i caldrien mesures de control”. Els darrers mesos, entre ell i un altre arrossaire del rec Sirvent, Josep Colls, n’han aconseguit abatre algun de manera rudimentària, a cops de pedra o d’eina. Colls, que també està integrat en l’ADV de Pals però comercialitza la seva pròpia marca, Arròs Tramuntana, corrobora que “enguany, n’hi ha molts més i moltes cries petites; passant amb el tractor per dins dels camps, és fàcil que en saltin sis o set” fugint del soroll de la maquinària. A la tardor, després de la sega, s’arreceren als canals del rec.
Pericay creu que caldria plantejar alguna batuda puntual, com s’ha fet amb els senglars, per mantenir el creixement de la colònia a ratlla. Tot i això, la protecció ambiental del parc i el fet que l’hàbitat preferit del coipú siguin les zones humides i amb aigua estancada ho fa més complicat. L’espècie té una conducta molt amfíbia i si s’espanta pot romandre diversos minuts bussejant sota l’aigua. Tot plegat complica les captures i com que proliferen fan inviable l’eradicació. A la Catalunya Nord i zones d’Itàlia, per exemple, ja ni s’ho plantegen.
Poden buidar els camps
El director del parc dels Aiguamolls, Sergi Romero de Tejada, fa temps que era conscient de l’amenaça. I apunta també l’efecte col·lateral que el coipú provoqui pèrdues d’aigua als arrossars o algun tram de regadiu, ja que excava galeries d’un calibre considerable per fer-hi el cau.
Colls admet que, aquesta temporada, han hagut de “refer i reforçar la cresta d’un dels camps perquè s’escapava l’aigua”. Això suposa un altre maldecap econòmic per als productors, que aquests dies de canícula bomben aigua des dels recs o pous propis a ple rendiment.
Pendents al Baix Empordà
Per ara, la principal zona de conreu d’arròs a la demarcació, les més de 600 que hi ha entre Pals i el Baix Ter, sembla lliure d’un rosegador gegantí –el segon més gran per darrere de la capibara– que pot arribar a fer 60 centímetres. Els Agents Rurals no tenen constància de cap exemplar detectat als arrossars del Baix Empordà, però un productor palsenc, Pere Trias, que tampoc no n’ha vist encara cap als camps, reconeix que hauran d’estar alerta.
A la resta de la comarca, l’espècie invasora només s’ha observat puntualment en exemplars capturats a Palamós i Calonge, i un altre que va aparèixer ofegat al mar, a l’entorn del Montgrí. Però des del parc natural del Baix Ter, el tècnic ambiental Santi Ramos dona per fet que els acabarà arribant i un dels passos possibles és el límit entre recs de les conques del Fluvià i el Ter. Per això, demanen als agricultors de la zona que els avisin si veuen algun exemplar aïllat.
A Pals, a un any de donar carpetada al cargol poma
E.A
Els arrossaires de Pals es van trobar, l’agost del 2015, tres exemplars adults de cargol poma en un camp recòndit de Fontclara, però la reacció va ser ràpida. Després d’una intensa recerca, van detectar-ne un quart i van neutralitzar 27 postes d’ous, abans d’aplicar-hi tots els tractaments –un rere l’altre– que havien tingut èxit relatiu a les Terres de l’Ebre: cianamides càlciques i saponines ruixades des d’un helicòpter, el dessecament natural del camp per evaporació i infiltració –amb recs taponats i controlats–, la crema controlada de les tres hectàrees de l’arrossar amb bufadors de gas a alta temperatura i successives campanyes de guaret a la parcel·la i les del voltant sense conrear ni regar, amb llaurades periòdiques a la màxima profunditat per mirar de trinxar algun exemplar no detectat i colgat sota terra.
El cap del servei de sanitat vegetal del Departament d’Agricultura de la Generalitat, Jordi Giné, destacava aquesta setmana que, segons la normativa europea, la zona demarcada no es podrà declarar lliure de la plaga fins al 2019, quatre anys després, si no hi ha cap nova manifestació de la presència del cargol poma. Però, de moment, en el cas d’aquesta altra espècie invasora, el balanç és positiu.
Guaret allargat i opcions
La normativa no hauria posat cap trava per tornar a fer arròs a la mateixa parcel·la, fins i tot inundant-la després del primer any en guaret. Però la comissió de seguiment de la incidència de la plaga, en què participen des de l’ADV fins a l’Irta, passant per regants, el Departament, els Agents Rurals i el parc natural, fins ara ha estat conservadora. Ja fa tres campanyes que el camp i els rodals –amb una superfície total per a conreus de 13,5 hectàrees– es mantenen en guaret amb els recs bloquejats. I Giné apuntava que, els pròxims mesos, hauran de decidir què fan amb vista a la sembra del 2019.
La decisió final dependrà del veredicte de la comissió i va des de mantenir-hi el guaret a aixecar-lo o plantar-hi arròs amb les tècniques experimentals de secà, que estalvien aigua amb el degoteig a l’arrel i creen un hàbitat menys adient per als cargols. Però, mentrestant, hi mantenen prospeccions i la vigilància dels Agents Rurals, perquè la hipòtesi de l’“atemptat”, en una definició gràfica de Pericay, no està provada però és la més plausible. Giné recorda que els controls dels agents es mantenen entre vehicles que circulen pels camins i que les multes per introduir espècies invasores es consideren greus o molt greus i van de 3.000 a més de 120.000 euros.
Trampes i captures a l’alça
A l’Alt Empordà, els Agents Rurals han hagut de recórrer, per ara, a trampes per detectar i combatre l’expansió de l’espècie invasora a l’entorn dels aiguamolls. La primera notícia de l’arribada del rosegador es va produir al 2013, amb la sospita fundada que les cries capturades pel cos a Castelló d’Empúries provenien de Catalunya Nord, on ja fa anys que hi han deixat de lluitar arran de l’expansió, probablement a través d’alguns exemplars que es van escapar de granges de cria per a pelleteria a la Camarga. Però des d’aquells primers exemplars capturats, la xifra ha anat creixent de “manera exponencial”, lamenten des del Departament de Territori i Sostenibilitat.Les darreres dades dels Agents Rurals mostren una progressió de 8, al principi de la sèrie, a 33, l’any passat. I aquest any, en només sis mesos, l’estadística ja xifra en 19 els exemplars que han caigut en trampes, que no inclouen els que hagin pogut abatre els mateixos agricultors. Les observacions per part d’aficionats també van a l’alça a la comarca.
