“No volem perdre l’essència de poble”

La gent demanava tenir un punt de trobada perquè feia una colla d’anys que no hi havia cap bar i ens havíem quedat sense botiga. Tenim hotels de qualitat per rebre la gent de fora i ens mancava un centre. El juliol del 2016 vam inaugurar el Centre Intergeneracional Rural, que exerceix de plataforma de serveis perquè hi ha des del bar restaurant, una petita botiga, el dispensari mèdic i els serveis socials fins a una sala gran polivalent, que es pot compartimentar per a les activitats de la mainada o per a actes de més gran format.

Amb aquest centre ha quedat molt cobert tot. És un lloc on s’hi troba la gent de fora i la gent del poble, que actua com a centre transversal i unificador.

Els últims deu anys hem tingut un creixement molt considerable, i a més de gent jove, que és el que ens interessa. Realment hi ha una mancança d’habitatge i és un greu problema que tenim molts pobles petits. Els fills que es volen fer casa al costat dels pares no ho poden fer i se’n van a viure a fora, i aquest vincle intergeneracional la llei el trenca. També hi ha gent que ha vingut de lloguer però passen els anys i tampoc tenen accessible fer-se una casa perquè les parcel·les estan a preus desorbitats. L’habitatge és una prioritat de l’Ajuntament, que la gent es pugui quedar a viure-hi i no pensar en segones residències; si no, es perd l’essència de poble. No volem un poble pessebre, sinó un poble viu i dinàmic on arrelar. A l’Ajuntament vam posar dos habitatges de lloguer en un edifici que era l’antiga escola i ara estan ocupats amb famílies. La demanda hi és, el que no hi ha és el lloc.

La banda ampla. És una font de desigualtat, no en el sentit que se’n parla des de l’àmbit urbà pel que fa a edats, sinó que aquí afecta tots els veïns. Les administracions supramunicipals haurien de treballar-ho. Per exemple, ara hi ha hagut la subhasta de freqüències de la 5G, doncs posar-hi com a condició desplegar fibra òptica en els àmbits rurals perquè és clar que l’àmbit rural no serà un negoci com l’urbà. Haurien de ser les administracions les que haurien de pressionar per donar aquest servei als pobles. En condicions òptimes i en llocs molt concrets podem arribar a una mega de velocitat. I l’agreujant és que la gent que li agrada viure al poble i voldria instal·lar-s’hi, amb professions liberals, s’ho pensen dues vegades pel fet de no tenir bona connexió.

S’està treballant en la numeració dels carrers del veïnat del poble. A més, tenim ganes d’iniciar plans de participació potents perquè hi ha qüestions que hem de triar entre tots. D’altra banda hem acordat amb la Diputació de Girona que quan condicioni la carretera GIV-6701 de Madremanya a Monells, inclogui un carril lateral de passeig entre els dos pobles, i també hi ha el compromís d’estudiar i executar una solució per millorar la seguretat en l’encreuament d’entrada al poble. A més, estem instal·lant clavegueram al terme del Pedró. I des de l’àrea de Promoció Econòmica fem un treball conjunt d’uns quants pobles sota la marca Ter-Gavarres .