MARC GARRIGA
DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU
“La convivència entre la fauna i la ramaderia és possible”
Aquest estiu, s’ha ampliat en 9.500 hectàrees i ha creat amb Andorra i Occitània la primera marca de parcs pirinencs. Afronta polèmiques per la presència de l’os i un projecte miner.
Aquest estiu, el Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha ampliat en 9.500 hectàrees. Creat el 2003, és una àrea protegida que inclou valls del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. L’any passat, va rebre 314.000 visitants, que, amb un increment del 32% en sis anys, van generar un impacte econòmic de 14 milions, segons dades de la conselleria de Territori. Què s’ha aconseguit en aquests 15 anys?
Les valls que formen aquest territori estaven una mica deixades de la mà de Déu, poc promocionades, poc ateses en l’àmbit ambiental... S’han anat fent moltes coses a través d’ajuts i inversions per bastir la infraestructura bàsica per als visitants: 950 quilòmetres de senders senyalitzats, 75 itineraris, aparcaments, àrees d’acollida i 23 miradors panoràmics. També s’han acreditat set empreses de guiatge i activitats.
Així, el principal objectiu del parc natural és fer de revulsiu econòmic de la zona o la conservació dels ecosistemes?
Les dues coses. I no sols la conservació de la fauna i flora, sinó també la geologia, el paisatge i el patrimoni cultural, també protegits. El desenvolupament sostenible del territori ha de ser compatible amb la conservació. Estem aconseguint aquest equilibri, tot engegant dinàmiques.
Quines són aquestes dinàmiques?
El patrimoni s’ha reivindicat a través del parc i ara existeix una oferta molt important, de qualitat. La ramaderia extensiva és important i també ajuda a mantenir el paisatge, els hàbitats de pastura i el patrimoni etnològic. Per això se li dona suport, a través d’ajuts extraordinaris amb la PAC. A les pastures, i creant i mantenint infraestructures de suport com ara pletes, abeuradors, cabanes, etc., que ajuden a garantir la viabilitat de les explotacions. El gran problema és que la carn que es genera al parc se’n va i el que s’acaba consumint en la restauració és carn d’altres llocs. Interessa tancar el cercle perquè els restauradors facin d’ambaixadors del producte local, i hem creat una fira de productes agroalimentaris del parc.
La polèmica per determinada fauna salvatge i la convivència amb les ramats ha anat a més aquest estiu. Què n’opina?
El parc actua com a oficina del Piros Life. Sempre l’objectiu ha estat la cohabitació entre la fauna protegida i la ramaderia extensiva. Creiem que és possible i s’aconsegueix, sobretot en el sector oví, amb la feina ingent que s’ha fet de crear agrupaments de ramats, amb la contractació de pastors acompanyats de gossos, i la construcció de cabanes i pletes. El risc zero no existeix, però es redueix força si els ramats estan vigilats 24 hores. Hi ha hagut més atacs a bestiar que no feia aquestes mesures de prevenció.
Per tant, creu que el conflicte té solució?
La polèmica ha esclatat pel comportament anormal d’un sol individu, l’os Goiat. Ataca cavalls i bestiar que no està agrupat ni vigilat, i per tant està indefens. Ara estem esperant un dictamen dels tècnics i aleshores es prendrà una decisió sobre el Goiat, que implica diverses administracions.
Recentment han presentat la marca Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Què és?
Originalment, la idea va sorgir dels occitans d’ajuntar esforços als parcs pirinencs que fem frontera. Hi participen el català de l’Alt Pirineu, el dels Pyrénées Ariégeoises (Occitània) i els dos andorrans de la vall de Sorteny i de les valls del Comapedrosa. S’ha signat un protocol de col·laboració entre els quatre parcs de creació de la marca, amb la idea que ens serveixi per a la promoció internacional com a agrupació de parcs pirinencs. Ja s’està fent a altres llocs, com ara als Alps, però és nou als Pirineus. També volem engegar projectes transfronterers conjunts amb la marca en diferents àmbits: conservació, ramaderia i ecoturisme.
Ha nascut un moviment contrari a unes prospeccions mineres de wolframi i or que vol fer una empresa a la zona del port de Salau. L’autoritzaran?
Ara està en tràmit l’avaluació d’impacte ambiental per part de l’oficina territorial, que és qui en donarà o no l’autorització. El parc en fa un informe preceptiu, en què exposem els valors naturals que poden estar-ne amenaçats. I estudiarem la proposta de l’empresa i com preveu corregir-ne els impactes. També els caldrà el permís d’Indústria.
És compatible una instal·lació industrial en un parc natural?
Ara mateix és difícil de dir. El territori on es vol fer és molt sensible i hi viu fauna protegida, com ara l’os bru, que segurament hi xocaria. Si mai es fa, serà amb uns condicionants molt estrictes. S’ha creat la plataforma Salvem Salau, però com en tot al territori hi ha opinions diverses. El wolframi és un mineral declarat estratègic per la UE i la seva explotació és prioritària. Entre d’altres, serveix per fabricar telèfons mòbils.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.